Abans de començar el nou curs toca fer la tradicional valoració del cicle passat. Aquest any us vam proposar endinsar-nos en el món de les novel·les històriques, el darrer gran gènere que ens faltava per llegir. Però ho vam fer a l’estil Pla 9 amb l’habitual barreja de clàssics i novel·les desconegudes que sempre intentem portar a terme per oferir una experiència més enllà de les tradicionals tendències del gènere.
En termes generals creiem que ha estat un any força satisfactori amb un nivell d’acceptació força alt, més enllà que alguns títols hagin funcionat millor que d’altres. Potser sí que hi ha hagut alguna petita decepció però els valors literaris de cada llibre van quedar demostrats i han permet veure les diferents perspectives que pot adoptar la novel·la històrica.
Si ens posem ja amb obres concretes, podem considerar que les grans triomfadores de l’any han estat Akhenatón de Naguib Mahfuz (Egipte és una aposta segura!), Els nois de la Nickel de Colson Whitehead (la història contemporània també ha tingut un paper important) i L’edat de la innocència d’Edith Warthon (un clàssic etern). També podem destacar Memorias de Adriano de Marguerite Yourcenar per l’alta qualitat de la seva literatura. Una lectura molt diferent a les altres i que va ser l’elegida per iniciar l’any.
També estem força contents amb les apostes que es fan habitualment des de la programació del club i tant Morir en primavera de Ralf Rothman (la visió alemanya dels darrers dies de la 2a Guerra Mundial), com La Marxa de Radetzky de Joseph Roth (tot un manual d’història i costums a l’Imperi Austro-Hongarès d’abans de la seva desaparició) i El cavaller suec de Leo Perutz (que va oferir un to de conte per adults molt interessant) es van rebre amb força interès i consoliden la idea del club de lectura com espai per a la descoberta i la reivindicació d’obres i noms.
Curiosament, els llibres que menys van funcionar van ser dos obres curtes i d’autors francesos i que, a priori, semblaven tenir tots els números per triomfar. Tant 14 de juliol de l’escriptor especialitzat en novel·la històrica Éric Vuillard que ens va apropar una història sobre la Revolució Francesa amb noms i cognoms, com la faula sobre la fascinant Constatinoble i l’artista Miquel Àngels de Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants de Mathias Énard no van acabar de connectar amb el públic. Però bé, aquesta és una de les gràcies dels clubs de lectura, que mai saps quina serà la reacció de les persones que llegeixen i com es desenvoluparan les tertúlies.
Aquest darrer punt, les tertúlies, sí que podem dir que són un valor assegurat en el nostre club i que, a més, són el que donen significat a aquesta activitat. Un any més, a part de l’acceptació de cada llibre, les reunions han esdevingut un moment de comunió al voltant de la literatura amb opinions i experiències personals que complementen la lectura. I qui hagi participat en qualsevol club sap el difícil que és això. Així que, des de la Biblioteca només podem que donar les gràcies a les persones que cada any participen amb entusiasme en el nostre Pla 9 i esperem seguir comptant amb la seva presència i entusiasme aquest any que comença (aquest any amb una aposta una mica diferent i molt més “actual”).
