Codi 38 : La col·laboradora d'Empar Moliner

Després de la tertúlia sobre La suerte de Jim de Kingsley Amis amb un humor molt anglès (tant que, a vegades, era difícil trobar-lo) ens anem cap a l'altre extrem per gaudir d'un humor molt més proper de la mà d'Empar Moliner. Llegirem La col·laboradora i el dossier el podeu consultar ja a la pàgina de sempre.

Codi 37 Bis: ¡Menuda bomba! d'Evelyn Waugh

Quan ens vam posar a crear la programació d'humor d'aquest any vam elaborar diferents propostes que van anar patint diferents canvis fins a conformar el menú definitiu. En el procés, però, vam haver de descartar llibres que també podrien haver entrat amb tota justícia però que, per diferents motius (temes i orígens repetits sobretot) van perdre el lloc. Així que vam pensar que seria una bona idea reivindicar-los encara que fos per mitjà del bloc del club de lectura. D'aquesta manera, a cada sessió us comentarem quin llibre podríem haver llegit en una proposta alternativa.

I, per començar, en el codi 37 (tertúlia d'octubre de 2016) en algun moment es va plantejar la lectura de ¡Menuda bomba! d'Evelyn Waugh. 

En aquest clàssic de l'humor (aquest concepte de clàssic va ser el que va ocupar La suerte de Jim Kingsley Amis) Waugh ens explica la història del periodista William Boot, un humil periodista de províncies que, per error, és enviat com a corresponsal del Daily Beast a l'imaginari país africà d'Ishamaelia a cobrir un possible conflicte bèlic. Una tasca que Boot intentarà portar a terme amb més bona voluntat que habilitat.

¡Menuda bomba! comparteix també alguns temes comuns amb La suerte de Jim com pot ser la societat de classes anglesa però destaca com una de les primeres crítiques al paper, a vegades miserable, dels mitjans de comunicació a l'hora d'informar de forma més o menys fidel sobre conflictes de diferents parts del món i el paper de la política internacional on la "vella Anglaterra" segueix apareixent com a poder colonial.

Codi 37 : Angry young men

Una de les gràcies del gènere d'humor (i també un dels seus perills, s'ha de reconèixer) és que acostuma a ser fruit d'una tradició literària i social. D'aquesta forma podem experimentar com entén l'humor cada societat (i cada autor) i, tot i que a vegades pot significar que no acabem de connectar amb algun llibre, sí que ens pot aportar tot un bagatge cultural a la lectura. 

Això és especialment present a La suerte de Jim tant a nivell de contingut com formal. El llibre funciona sobretot com a crítica d'un cert nivell social anglès de classe alta més preocupat per la vida en societat, per molt buida que estigui, i per reivindicar "la vella Anglaterra"(*) que no per aportar alguna cosa útil al món anglès contemporani. Una estructura social que pateix el protagonista, Jim Dixon, en el seu afany per sobreviure social i professionalment en aquesta antiga estructura.

Si investiguem sobre l'origen del llibre podem descobrir que aquest llibre, i el seu autor Kingsley Amis, va formar part d'un moviment literari dels anys cinquanta al Regne Unit, anomenat Angry young men, format per una sèrie d'autors que intentaven precisament això: denunciar i atacar l'existència d'una classe alta i els seus privilegis socials en contraposició a una classe treballadora que sortia molt malament parada de la postguerra.

Està clar que, amb aquest objectiu en ment, aquests llibres van tenir l'impacte més profund al mateix mercat anglès i que un lector de fora d'aquest àmbit pot tenir dificultats en comprendre el nivell de crítica que aquest moviment proposava (això és probable que ens passi amb la tertúlia La suerte de Jim d'aquest mes). Només s'ha de veure la llista d'autors per veure que els seus noms no han tingut gaire recorregut en les nostres editorials, llibreries i biblioteques (amb l'excepció que confirma la regla, Harold Pinter): Kingsley Amis, John Osborne, Alan Sillitoe, Michael Hastings, Bill Hopkins, John Wain...

En definitiva, podem assumir que aquest any el nostre viatge lector ens ha de portar a experimentar un altre tret social que defineix les nostres societats: la capacitat de riure i amb quins temes ho fem. I La suerte de Jim és un bon repte!

(*) És curiós observar com hi ha temes recurrents. I al Brexit famós ens podem remetre.

Codi 37 : La suerte de Jim de Kingsley Amis

Doncs bé, anem per feina! I ho fem com sempre "publicant" el primer dossier de l'any que correspon a un clàssic de l'humor força desconegut a les nostres fronteres: La suerte de Jim de Kingsley Amis (pare d'un escriptor bastant més famós, qui ho anava a dir, Martin Amis).

Així que ja podeu anar a llegir el dossier a la pàgina de sempre. A riure (esperem)!

Pla 9 2016-2017 : L'humor és una cosa molt seriosa!

Com dèiem en l'entrada anterior, el tema d'aquest any va ser escollit pel grup de participants del club de lectura i significa tot un gir de 180º als gèneres dels darrers anys. Després de fer terror, sèrie negra, utopies/distòpies i ciència-ficció, el grup ja tenia ganes de llegir lectures més "lleugeres" (i ho poso entre cometes perquè tots els components del grup saben que, a l'hora de fer una programació, a la Biblioteca ens agrada plantejar reptes de tot tipus i aquest any no serà una excepció!). 

Així que, aquest any, llegirem un bon grapat de novel·les... d'humor! 

Un cop decidit el tema, el següent pas va ser començar a treballar la programació. Escollir sempre té un caràcter subjectiu però a la Biblioteca intentem reduir al màxim aquest factor aplicant cada any uns criteris generals de selecció. Quin són aquests criteris?

a. Per començar, no volem comentar llibres (normalment) extremadament coneguts a no ser que siguin essencials pel gènere que tractem (com va ser el cas de 1984 o Un món feliç, en el seu moment). 

b. Ens interessa sobretot que la proposta sigui diversa, ja sigui de procedència geogràfica (volem veure quines característiques pròpies té cada literatura) o temàtica (intentem que cada llibre sigui prou diferent dels altres).

c. També intentem comprendre alguns fenòmens literaris del moment (sí, per aquest motiu vam incloure alguna novel·la juvenil).

d. Estem sempre atents a incloure algun clàssic (tot i que no descartem dedicar un any a llegir clàssics, que són un gènere en sí mateix).

e. Cada any, incorporem algun llibre repte o polèmic.

f. En el fons volem que descobriu autors! I llibres! I gèneres! I que en el procés tinguem tertúlies ben animades i amb contingut!

Aplicant tots aquests criteris al gènere d'humor vam veure que, per començar, estàvem limitats una mica per la producció editorial (on predominen molts autors anglosaxons com vam poder comprovar en el primer esborrany de programació que vam desenvolupar), però hem tingut la sort que els darrers anys s'han publicat uns quants llibres d'humor de diferent procedència. Gràcies a això hem pogut programar un llibre polonès, un altre d'alemany, un australià, un llibre d'una escriptora catalana (aquest any tenim dues autores, una demanda també del grup), un francès... Amb un parell de clàssics, algun llibre polèmic (no direm quin...). En definitiva una programació, consultable aquí, clarament fruit de la filosofia del Pla 9!

Així que, esteu preparats per riure (o no)? Perquè l'humor també serveix per parlar de coses ben serioses!

Resum temporada 2015-2016

Abans d'endinsar-nos en el proper curs, sempre està bé fer una ullada i valorar com ha anat el darrer cicle de lectures. A més, aquest curs 2015-2016, teníem un repte prou important: llegir i comentar llibres de ciència-ficció (encara que no ho semblés), un gènere que sempre acostuma a ser "difícil" pels lectors no acostumats a ell. Per fer-ho, vam agafar de referència i de guia la selecció de llibres protagonistes del curs 2014-2015 d'utopies i distòpies que ens van servir per "marcar" el to dels llibres a llegir. També al fer aquestes dues programacions seguides, potser les persones participants estaven més predisposades a encarar llibres d'aquest tipus. L'èxit del curs demostra que era el moment adequat i la forma apropiada d'encarar un gènere que, en algun moment, havia de ser protagonista del Pla 9 (i algun dia ens atrevirem amb ciència-ficció "de veritat"!).

Pel que fa al grup, des de la Biblioteca Can Mulà només tenim bones paraules pels seus components i, sobretot, per la dinàmica tant activa i participativa que s'ha desenvolupat. Per començar el grup segueix consolidant-se incorporant nous membres que, a més, participen activament en les tertúlies del grup (i això, per qualsevol que hagi participat en un club de lectura sap que és un gran QUÈ). Aquest aspecte implica que, per començar, les tertúlies són sempre interessants i es treu molt de suc a cada llibre (tot i que algun punxi una mica i no mirem a Michael Chabon) i que, a més, els participants estiguin molt involucrats en el desenvolupament del club de lectura). Tot això fa que encarar un nou curs del Club de Lectura Pla 9 (amb un tema que ha triat el grup per primer cop) es plantegi amb la seguretat que valdrà la pena el viatge pels propers nou llibres del curs 2016-2017 (i això que, com sempre no els ho posarem fàcil!).

Codi 36 : Lem, un europeu a la cort dels escriptors anglosaxons

Que la publicació de ciència-ficció està dominada bàsicament per autors anglosaxons no és cap misteri. No és que a la resta del món no se'n publique, que es fa. Però és cert que costa arribar al gran públic des d'idiomes com el francès, l'alemany o el polac (per dir alguns idiomes relativament representatius en el gènere). I més difícil va ser quan Stanislaw Lem ho va aconseguir des de més enllà del teló d'acer (una barrera a tots els nivells). 

I ho va fer gràcies a la seva inqüestionable qualitat que emana d'una carrera literària impecable (amb obres com Solaris, La investigación, Edén o Ciberíada)  i amb una visió molt àmplia, no només de la literatura, si no també de l'ésser humà i la seva relació amb la ciència. Per exemple un dels seus temes favorits, com es pot veure a Solaris, va ser la fabulació sobre el contacte entre éssers humans i intel·ligències alienígenes, fruit clarament de l'extraordinari interès que havia a partir dels anys cinquanta per l'exploració espacial.

Tot això va provocar que l'any 1973 fos declarat membre honorari de la Science Fiction Writers Association, un "premi" que difícilment podia rebre un autor fora de l'àmbit anglosaxó. Llàstima que Lem fos expulsat tres anys després per opinar que la ciència-ficció nord-americana era de baixa qualitat en la seva major part. Un exemple evident de la forta personalitat de Lem, però també de la seva visió del gènere a qui exigia el més alt nivell de qualitat i de rigor.