Una de les gràcies del gènere d'humor (i també un dels seus perills, s'ha de reconèixer) és que acostuma a ser fruit d'una tradició literària i social. D'aquesta forma podem experimentar com entén l'humor cada societat (i cada autor) i, tot i que a vegades pot significar que no acabem de connectar amb algun llibre, sí que ens pot aportar tot un bagatge cultural a la lectura.
Això és especialment present a La suerte de Jim tant a nivell de contingut com formal. El llibre funciona sobretot com a crítica d'un cert nivell social anglès de classe alta més preocupat per la vida en societat, per molt buida que estigui, i per reivindicar "la vella Anglaterra"(*) que no per aportar alguna cosa útil al món anglès contemporani. Una estructura social que pateix el protagonista, Jim Dixon, en el seu afany per sobreviure social i professionalment en aquesta antiga estructura.
Si investiguem sobre l'origen del llibre podem descobrir que aquest llibre, i el seu autor Kingsley Amis, va formar part d'un moviment literari dels anys cinquanta al Regne Unit, anomenat Angry young men, format per una sèrie d'autors que intentaven precisament això: denunciar i atacar l'existència d'una classe alta i els seus privilegis socials en contraposició a una classe treballadora que sortia molt malament parada de la postguerra.Està clar que, amb aquest objectiu en ment, aquests llibres van tenir l'impacte més profund al mateix mercat anglès i que un lector de fora d'aquest àmbit pot tenir dificultats en comprendre el nivell de crítica que aquest moviment proposava (això és probable que ens passi amb la tertúlia La suerte de Jim d'aquest mes). Només s'ha de veure la llista d'autors per veure que els seus noms no han tingut gaire recorregut en les nostres editorials, llibreries i biblioteques (amb l'excepció que confirma la regla, Harold Pinter): Kingsley Amis, John Osborne, Alan Sillitoe, Michael Hastings, Bill Hopkins, John Wain...
En definitiva, podem assumir que aquest any el nostre viatge lector ens ha de portar a experimentar un altre tret social que defineix les nostres societats: la capacitat de riure i amb quins temes ho fem. I La suerte de Jim és un bon repte!
(*) És curiós observar com hi ha temes recurrents. I al Brexit famós ens podem remetre.
