La filla estrangera ens presenta una altra versió del conflicte generacional pares-fills (filla en aquest cas) però augmentat amb l'aparició d'un altre concepte: el manteniment o no de les tradicions familiars dels nouvinguts que han arribat a societats occidentals (i el xoc de cultures que se'n deriva, amb fills que lluiten per mantenir les seves arrels però que, a la vegada, volen integrar-se en una cultura diferent).
A Catalunya tenim a Najat El Hachmi com a figura representativa d'aquest tipus de novel·la intercultural. Al cap i a la fi, ella és un bon exemple de persona nouvinguda que ha hagut de viure entre dues societats i cultures prou diferents i ha hagut de "dissenyar" el seu propi camí.
En altres països però aquesta inquietud intercultural és molt més present. Només ens hem d'apropar a les illes britàniques per trobar uns quants exemples d'aquest fenòmen (normalment amb Londres com escenari en el seu paper de gran metròpoli intercultural).
Podríem començar amb Hanif Kureishi que tracta sovint les dificultats de les famílies estrangeres a Anglaterra en llibres com El buda del suburbi (properament li dedicarem una entrada a aquest gran llibre). Però també tenim veus més actuals com Monica Ali que va saltar a la fama literària gràcies al seu llibre 7 mars, 13 rius que retracta la vida d'una família de Bangladesh a la ciutat londinenca. Tampoc ens podem oblidar de Zadie Smith i la seva novel·la Dents blanques on narra les vivències de tres famílies d'origen ben diferent (jamaicans, bengalís i jueus) al Londres més intercultural fruit del colonialisme britànic. 