dilluns, 28 de novembre del 2016

Codi 39 Bis : Algo supuestamente divertido que no volveré a hacer de David Foster Wallace

Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer era una de les apostes “diferents” per a la programació d’aquest any. Primer perquè ens permetia sortir dels límits de la novel·la per submergir-nos en el món del periodisme de viatges i, segon, perquè ho haguéssim fet  de la mà d’un autor de reconeguda qualitat com era David Foster Wallace (un d’aquells autors que han de llegir-se en un club de lectura tard o d’hora). Malauradament ens vam trobar amb un problema de difícil solució: no havia suficients exemplars a la Xarxa de Biblioteques per satisfer la demanda del club. 


Però això no ens impedeix recomanar insistentment aquest llibret curt humorístic sobre les surrealistes experiències de l’autor (l’obra va ser un encàrrec  d’una revista) en el seu viatge pel Carib en un creuer de luxe i com la seva immersió en aquest univers de diversió i oci que té les seves pròpies regles no és tant satisfactòria com pensava que seria. Gràcies a la seva mordaç escriptura Wallace ens dibuixa un món ple de superficialitat on els viatgers assumeixen i gaudeixen de forma conscient de totes les absurditats dels viatges en creuer. 

Tot s'ha de dir, qui conegui l'obra de David Foster Wallace  haurà patit la seva, a vegades exagerada, vena creativa que ens ha portat experiments com La broma infinita, un experiment narratiu de més de mil pàgines, només aptes pels lectors més atrevits, o alguns dels seus contes recollits en obres com Entrevistas breves con hombres repulsivos (la seva creativitat també arribava als títols). Però en el llibre que us recomanem en aquesta entrada ens trobarem a un David Foster Wallace molt moderat i que ens permet albirar la qualitat d'un autor que va decidir suicidar-se l'any 2008 i deixar-nos sense tots els llibres i relats que la seva ment inquieta hagués pogut imaginar.