Quan Kazuo Ishiguro va publicar aquesta novel·la d'aires distòpics, no semblava gaire còmode amb l'etiqueta de ciència-ficció que molta part del públic adjudicava al seu llibre. Segurament la por de que el llibre fos relegat a la lectura de gènere (i amb menys públic potencial) el va portar a qüestionar sovint aquesta classificació.
Tot i això, finalment Kazuo Ishiguro semblar haver acceptat que el gènere fantàstic també pot tenir una forta presència amb la seva obra i, després de Never let me go, ens ha sorprès amb una altra novel·la plenament fantàstica com The Buried Giant. En aquest cas, de forma molt més directa, Ishiguro planteja una història de caràcter artúric amb personatges que van a la recerca de diferents objectius i amb la característica narrativa d'Ishiguro plena d'aspectes sense explicar i amb els personatges perduts en el seus mons propis, en aquests paisatges onírics tant plenament de l'autor (només cal llegir Los inconsolables per comprovar-ho).
