Codi 83: En adopció

 A l'hora de seleccionar La filla de l'amant com a novel·la autobiogràfica sobre l'adopció va pesar molt el prestigi de la seva autora A.M. Homes. Però s'ha de reconèixer que teníem un ventall prou ampli de títols per escollir. Ja a nivell local haguéssim pogut decantar-nos per alguna obra d'Asha Miró, que en el seu moment va tenir un èxit important amb obres com La filla del Ganges o Rastros de sándalo. En el seu cas, a més, es barrejava un component d'interculturalitat que dotava als seus llibres d'un cert grau d'exotisme.  

Aquest factor personal també l'haguéssim llegit a les novel·les de Jeanette Winterson que expliquen la seva adopció per part d'una parella evangèlica en obres com Fruta prohibida. Una escriptora, sense dubte, a intentar recuperar en algun Pla 9 del futur.

Seguint amb una línia més de ficció, també trobem llibres de caràcter més popular com El jardín olvidado de Kate Morton o La ladrona de libros de Markus Zusak han tractat el tema de l'adopció. I afegint l'exotisme abans mencionat podríem haver escollit títols com Y las montañas hablaron de Khaled Hosseini.

Així que, si esteu interessats en el tema, ja veieu que teniu moltes opcions i aproximacions.

Codi 83: La filla de l'amant de A.M. Homes

Amb la lectura de novembre passem d'un llibre denúncia, com era el de James Rhodes, a una història molt més costumista (i, en aquest cas particular, menys dramàtica). Amb La filla de l'amant l'escriptora nord-americana A.M. Homes ens explica la seva experiència a l'hora de conèixer els seus pares biològics (ella va ser donada en adopció al néixer) i com aquest fet va incidir en la seva vida. 

Tot s'ha de dir el llibre el va escriure després de la mort de la seva mare biològica. Així que l'autora aposta per una visió més "freda" de la situació. Però, això sí, trobarem al llibre la prosa sempre agosarada i provocativa de Homes, una de les escriptores de referència als Estats Units. Una obra que, per cert, ja havíem tingut en compte per alguna programació anterior i, fins i tot, ja tenia la seva pròpia entrada. 

I, per conèixer una mica més a l'autora, podeu començar pel dossier corresponent.

Codi 82: La llei de James Rhodes

És innegable l'impacte del llibre de James Rhodes a nivell literari i, fins i tot, social. La seva denúncia sobre els abusos sexuals ha estat un dels testimonis més reconeguts sobre aquest tema i ha remogut consciències fins al punt d'impulsar  a Espanya una llei concreta amb el nom de Llei orgànica de protecció integral a la infània i a l'adolescència davant la violència. En un d'aquells moviments que es fan des de la política el vicepresident del Govern del moment la va anomenar "Llei Rhodes" per donar-li més notorietat (i, no ens enganyem, perquè Rhodes viu a Espanya des de 2017 i això sempre és un "plus"). 

Tot i que pot ser una mica trist que s'hagi de fer servir un recurs com aquest per fer avançar una llei que fa anys que es demana, no podem més que alegrar-nos pel "soroll" que, de tant en tant, provoquen alguns llibres. I si és per lluitar per una bona causa, doncs millor.

Més informació a:

https://www.ccma.cat/324/impuls-a-la-llei-rhodes-contra-abusos-a-menors-es-massa-tard-per-mi-no-per-ells/noticia/3021063/

https://www.20minutos.es/noticia/4282189/0/asi-sera-ley-rhodes-delitos-no-prescribibles-tipo-penal-casos-juana-rivas/

Codi 82: Banda sonora

Segurament Instrumental passarà a la història com un llibre clau per denunciar els abusos sexuals a menors. Però aquest fet no hauria d'ocultar la defensa que fa James Rhodes de la música no només com a teràpia sinó també com a art que evoluciona i que manté la seva capacitat d'emocionar. 

Perquè, a part de l'exercici de dolorosa honestedat que efectua Rhodes sobre la seva vida també ens ofereix una interessant, eficaç i ben sorprenent tasca didàctica sobre compositors i obres que poden fer de banda sonora de la seva vida. Així que Rhodes, a part  de ser un músic innovador i esplèndidament imperfecte que aposta per trencar amb algunes tradicions, és també un gran pedagog (fins al punt que, en la nostra opinió, es podria dedicar a això).

El mateix llibre ens ofereix la banda sonor que indica Rhodes al principi de cada capítol. La podeu trobar en aquest enllaç i gaudir així de l'experiència completa. 

També us deixem un vídeo amb una de les obres preferides de l'autor: la Chacona de Bach. Tots tenim alguna peça que forma part de la nostra vida i aquesta és la de James Rhodes. En piano, això sí.

Codi 82: Instrumental de James Rhodes

Ja sabeu que la selecció de la primera lectura de cada curs és un moment clau del disseny de la programació perquè ens permet, per una banda, marcar una mica el to que tindrà el club de cada any i, també, perquè volem començar sempre amb una lectura potent que permeti engegar amb força la dinàmica del grup.

És cert que les històries autobiogràfiques acostumen a tenir un "valor afegit" important. El component de realitat que aporten ja ofereix segurament aquest to més profund però, tot i així, hem decidit a més començar una lectura que tracta sobre un dels temes més tristament candents de l'actualitat dels darrers anys: l'abús sexual a menors. Per aquest motiu la primera lectura d'aquest any és un llibre aclamat per la crítica i el públic a tots els nivells: Instrumental del músic James Rhodes. Amb aquesta lectura creiem que aconseguim els objectius abans plantejats i que no deixarà a ningú indiferent.

L'aperitiu, com sempre, el teniu en forma de dossier. Bon inici de curs!

Curs 2021-2022 : Històries en primera persona

L'èxit de la ficció prové, en bona mesura, de la seva capacitat de connectar amb la persona que la consumeix (ja sigui en format llibre o audiovisual) i provocar-li tot tipus d'emocions gràcies, sobretot, a la possibilitat d'identificar-se amb les peripècies dels protagonistes. No és estrany que el lector es "situï" en la posició dels personatges i s'imagini com hauria actuat ell o ella en la seva posició. Aquest aspecte clau de la narrativa pren encara més força quan ens trobem amb llibres que, realment, ens expliquen històries reals. És en aquest cas quan aquesta identificació pot arribar a la seva màxima expressió perquè la realitat té més poder d'impactar que no pas la ficció (que no deixa de ser una aproximació).

Per aquest motiu volíem al Club Pla 9 dedicar un curs a aquestes "històries reals" (tenim, s'ha de dir, moltes persones que venen a la biblioteca a buscar aquest tipus de llibres, fins al punt que tenim una secció sencera dedicada) que, gràcies als temes que tracten, poden donar molt de joc en les tertúlies. En el menú tindrem de tot, des de durs drames personals a experiències divertides, però totes són històries amb potencial de fer-nos reflexionar. 

Finalment, aquest cicle també ens permetrà encetar un petit experiment: per primer cop, proposem de forma clara uns quants llibres llibres de no-ficció. Són llibres de referència a nivell crític i esperem que ens serveixi encara més per potenciar l'experiència realista d'aquest any. 

I, si voleu avançar feina, ja podeu consultar la programació del curs 2021-2022!

Resum temporada 2020-2021

En consonància amb la resta de la societat, el Club de Lectura Pla 9 ha patit les mateixes restriccions i sacsejades. Així, vam començar l’octubre de 2020 amb totes les ganes del món i un format adaptat a la situació amb la distància interpersonal corresponent. Aspecte que fa complicada la comunicació a vegades i que es perdi aquell valor afegit de proximitat que tenen els clubs de lectura.

Per sort, la motivació del grup ha permès superar tots els impediments i mantenir l’esperit del club fins al darrer dia. Sí que és cert, que l’experiència ens ha demostrat que la força d’un club de lectura com el nostre la trobem a la presencialitat (i tot el que aquest fet aporta) i que les sessions virtuals que vam fer a finals de 2020 no van tenir el mateix seguiment. Els motius poden ser diversos però està clar que, al menys en el nostre cas, el fet de trobar-nos en persona a la biblioteca ofereix un plus difícil de superar.

Ja parlant de les lectures d’aquest any de novel·les romàntiques, el curs el vam començar a una novel·la curta de la sempre interessant Joyce Carol Oates, Una tendra donzella, que va servir per marcar el to del club: novel·les que ens parlen de diferents tipus d’amor i de les conseqüències que se’n deriven. El costat fosc del llibre va donar peu a un bon debat. 

I de cop va arribar la segona onada. I les dues següents lectures les vam comentar de forma virtual en una mena de prova pilot. S’ha de dir que tant Departamento de especulaciones de Jenny Offill com Fidelitat de Marco Missiroli són llibres interessants… que s’han de comentar en proximitat. La virtualitat no va ser la millor opció i les tertúlies (i la valoració dels llibres) es van ressentir. 

Això ens va fer replantejar-nos la situació i aturar es tertúlies fins que es pogués recuperar la presencialitat. D’aquesta forma, els llibres previstos de Hans Fallada, Este corazón que te pertenece (una història d’amor en època del règim nazi a Alemanya), y de Nadine Gordimer, La historia de mi hijo sobre l’amor familiar en l’època de l’apartheid, van passar injustament desapercebuts. Coses de la pandèmia!

Per sort, vam poder fer un sprint final força exitós amb la tornada a les tertúlies clàssiques i s’ha de dir que la resposta a les quatres darreres lectures va ser força positiva. També és cert que amb llibres d’autores com Hiromi Kawakami, Toni Morrison (tot i que la seva narrativa dispersa va provocar una certa sensació de confusió) o Daphne du Maurier amb el clàssic Rebecca és d’esperar que les tertúlies siguin interessants i més amb el grup de tertulianes tan motivat i preparat amb el que compta la biblioteca. Hem de mencionar també l’interès de la novel·la “aposta” d’aquest any, Enamorats d’Alfred Hayes, un llibre força desconegut sobre una parella condemnada al fracàs i que va causar força bona impressió.

En definitiva, un curs força mogut que, un altre cop, no ha pogut desenvolupar del tot el seu potencial pel culpa de la pandèmia. Però ens quedarem amb les bones sensacions pel retrobament a partir de març i sobretot, amb la implicació i les grans tertúlies que acostumen a garantir les tertulianes participants. Aquest bon sabor de boca ens permet encarar el proper curs amb tota la motivació i l’autoestima intactes!