Per la sessió de desembre tenim al menú un dels grans clàssics dels clubs de lectura; El perfum : història d'un assassí de l'escriptor alemany Patrick Süskind. Una història diferent de sèrie negra amb uns crims que es basen en un sentit tan poc habitual com l'olfacte.
Com dèiem, aquesta és una obra que podríem categoritzar fàcilment com un "llibre de club de lectura" clàssic per les seves característiques (temàtica atraient, nombre de pàgines assequible...). Això ha fet que sigui un llibre que, a part de la seva qualitat intrínseca, hagi perdurat al llarg de les dècades i que encara es vagi reeditant des de la seva publicació el 1985 (diuen que ha venut més de 20 milions d'exemplars!).
Tot i que Süskind és un escriptor que té molta cura de la seva obra i de la seva intimitat, podeu consultar el dossier per a més informació.
Si Un lloc anomenat Antany destaca especialment és per l'ús d'un lloc imaginari per situar les seves històries. En aquest cas no estem parlant d'un món fantàstic com podria ser Narnia o Oz. No, en aquest cas aquest poble a mig camí entre la realitat i la màgia es situa clarament a Polònia i serveix com a vehicle per estudiar la història i les creences dels polonesos.
Però exemples d'aquest recurs tenim molts. Podríem retrocedir a un vell conegut com Thomas More i la seva Utopia, per exemple o repassar l'ús que autors sud-americans de realisme màgic van fer a les seves obres. Així tenim les comunitats imaginàries que autors com Juan Rulfo amb Comala, Gabriel García Márquez amb Macondo o Juan Carlos Onetti amb Santa María que permetien a aquests escriptors donar la seva visió particular i màgica de la seva cultura.
Finalment no podem deixar de banda al gran escriptor nord-americà William Faulker que ja el 1929 va crear el comtat de Yoknapatawpha que situa a prop del Mississipí i on l'autor representa històries amb tots els trets característics (violència inclosa) del sud dels Estats Units.
Així que, si us ha agradat aquesta forma de narrar, teniu on remenar!
Amb la lectura d'Un lloc anomenat Antany ens tornem a retrobar amb una altra guanyadora del Premi Nobel de Literatura (no fa tant havíem llegit, per exemple, a Annie Ernaux), la polonesa Olga Tokarczuk. I ho fem amb un llibre que parteix d'una proposta habitual en alguns autors: la creació d'espai imaginaris (però molt propers a la realitat) que serveixen per crear metàfores del món real. William Faulkner, amb el seu comtat fictici de Yoknapatawpha, va fer servir aquest recurs d'una forma força extensa.
Tokarczuk planteja aquest espai geogràfic a mig camí entre la realitat i la màgia per reflexionar sobre la història del seu propi país. Per aquest motiu, al llarg de les diferents històries que conformen el llibre podem trobar des de personatges pintorescos, a l'ocupació militar del poble al llarg de la història per exèrcits russos o alemanys.
El dossier us servirà de punt de partida.
Més enllà de la història de llibreria i la seva propietària, la Sylvia Beach, el llibre té un protagonista força peculiar en forma de llibre. Ens referim, està clar, a l'Ulysses de l'escriptor James Joyce. Un llibre cabdal de la literatura universal que, com hem pogut llegir, va patir força entrebancs per arribar a ser publicat.
És un llibre molt avançat al seu temps. Tant que, segurament, va ser incomprensible per a la majoria dels lectors de l'època. I no estem parlant aquí de la seva narrativa avantguardista que l'ha convertit en un llibre quasi maleït i un repte impossible per a milers d'agosarats lectors. No, estem parlant que aquesta obra va traspassar moltes línies vermelles i es va convertir en un experiment narratiu que, com diuen el llibre, bàsicament era una obra d'art.
A priori no és un llibre que es pugui llegir en un club de lectura (no patiu) però us recomanem llegir com a mínim el primer capítol per entendre la genialitat de Joyce i per copsar la dificultat que implica l'obra pel lector. I, potser, entomar aquest repte us agradarà i tot!
Us deixem una fotografia de l'edició original de Shakespeare and Company, per si teniu curiositat.
Posem en marxa el curs 2024-2025 amb la primera de les lectures escollides per les nostres participants. I ho fem amb una obra on la literatura és protagonista. La llibretera de París de Kerri Maher ens explica la història d'un establiment de París que, a part de ser lloc de trobada habitual dels nord-americans que vivien a la ciutat, va ser protagonista en la publicació d'una obra cabdal de la literatura universal: L'Ulisses de James Joyce. Un llibre que va ser, a la vegada, tota una innovació i també un escàndol i que va estar censurat i qüestionat durant molt de temps.
També és un llibre que, degut a la seva aposta narrativa, ha esdevingut un d'aquells reptes majúsculs que ha aconseguit derrotar a molts lectors. Ho heu intentat algun cop?
Aquest llibre, per la seva banda, és molt més amable. Si voleu saber una mica més, teniu el corresponent dossier a la vostra disposició.
Després de dotze anys proposant temes en les programacions del Club de Lectura Pla 9, des de la Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura hem decidit per aquest curs (només) fer un canvi de dinàmica. Fins ara era la biblioteca qui escollia els llibres i construïa un menú a partir del tema escollit, però sempre al voltant d'una idea clau: el club havia de servir per reivindicar, descobrir i recuperar títols i noms que no són habituals a la resta de clubs de lectura. Això, per descomptar, comporta un risc perquè la majoria de llibres són apostes de la biblioteca amb, normalment, un resultat incert (que també és la gràcia d'aquesta dinàmica). D'alguna forma el conductor del club assumeix la pressió de saber que de l'èxit de la proposta pot dependre el futur del club. No és una feina fàcil i no sempre s'encerta!
Per això per aquest any vam pensar elevar l'aposta i fer un canvi de rols: vam pensar en convertir a les nostres tertulianes en programadores. Els hi vam demanar que escollissin un llibre que pogués adient per un club de lectura. Aquest fet ja és un primer filtre: què és un llibre "de club de lectura"? Tal i com ho veiem des de la biblioteca l'obra ha de tenir un tema que enganxi i generi debat i ha d'aportar un coneixement literari (ja sigui pel gènere, el nom de l'autor/a, la forma d'estar escrit). En poques paraules, ha d'aportar "alguna cosa" al lector. I d'un extensió limitada és clar, que hem de pensar que s'ha de llegir en un mes. Això sí, no vam indicar cap temàtica per deixar una mica de llibertat als participants.
Un cop vam tenir totes les propostes, vam fer un petit sorteig i, al final, vam tenir la programació d'aquest any. Ja la podeu consultar! Així que aquest any, i sense que serveixi de precedent, tenim una oferta força eclèctica amb llibres prou coneguts (El perfum, Wilt, La meva família i altres animals) i d'altres més actuals (La llibretera de París, La niña del faro o El fill del perruquer). Fins i tot tenim a Pere Calders amb un recull de contes (una experiència nova)!).
És un menú fet amb tota la intenció i "carinyo" perquè agradi al grup. Ho aconseguiran?
El passat mes de juny vam tancar el curs 2023-2024 dedicat a temes actuals. Amb un títol tant expressiu com "Quin món, aquest!" vam construir una programació per agrupar novel·les que tractaven temes de gran actualitat com la salut mental, el paper de la dona, la identitat de gènere o els abusos. Aquesta idea es complementava amb una altra: que la literatura evoluciona i que la forma (i el temes) que es tracten actualment també poden ser innovadors o com a mínim diferents. Així que la majoria de llibres s'havien escrit els darrers anys i això va generar un bon debat al voltant de les diferències generacionals.
Ja entrant en matèria segurament els llibres més valorats van ser Dona al punt zero de Nawal Sadawi, un relat terrible (i real) sobre la situació de les dones a Egipte, Eleanor Oliphant está perfectamente de Gail Honeyman que ens va oferir una visió amable (a vegades massa) de la soledat i la salut mental i la crítica de l'exposició en xarxes socials dels infants que ens va narrar Delphine de Vigan amb Els neis són els reis.
En un segon esglaó tenim els llibres que van ser prou valorats però sense arribar als anteriors com Milkman d'Anna Burns on l'autora, amb un experiment força reeixit, explica la història de la Irlanda dels temps de l'IRA (una història que tractava molt temes diferents i que ens va servir per iniciar el curs), Reunió de batxillers de Franz Werfel, un clàssic que ens mostrava que problemes com el bullying ja fa molts anys que existeixen o Canteu, esperits, canteu de la nord-americana Jesmyn Ward que, com a final de curs, tractava el tema de la desigualtat que, al cap i a la fi, era el tema que uneix tots els llibres del cicle.
Finalment, sempre tenim algunes propostes que no acaben de quallar. Aquest any han caigut en aquesta categoria obres com El solc de Valérie Manteau que per alguna raó no va acabar de comunicar bé la seva crítica a l'autoritarisme (a Turquia en aquest cas), el monòleg de Katharina Volckmer La cita, que amb esperit transgressor tractava tantes situacions diferents que perdia part de la seva potència o, sobretot, En aquest món, per un moment som grandiosos un llibre degut a la seva narrativa dispersa i amb certs abús de "tocs artístics" va fer naufragar la història autobiogràfica de l'autor, Ocean Vuong, sobre la seva homosexualitat i el origen immigrant. Una llàstima!
Som conscients, però, que així són els clubs de lectura. Totes les nostres propostes tenen un sentit dins de la programació però després els autors les han de poder defensar amb la seva narrativa. I també han de quadrar amb els gustos dels participants. Però això permet unes tertúlies ben variades i sempre animades. I per això, com sempre, donem les gràcies al nostre grup que entomen les nostres "bogeries" amb l'interès per veure com els farem patir o gaudir cada mes.
Bé, al menys fins aquest any com podreu comprovar amb el cicle que tenim preparat pel curs 2024-2025!
Canteu, esperits, canteu de Jesmyn Ward és un llibre de denúncia de la desigualtat (econòmica, de nivell de poder, de drets...) i, d'alguna forma, resumeix el tema de fons de tots els llibres que hem llegit aquest curs Perquè darrera de tots els conflictes actuals i passats el que hi ha és un exercici d'abús per part del sistema sobre les persones. I si tenim en compte que els nivells de desigualtat mundial cada vegada són més acusats, ja podem imaginar que combatre aquest fet es converteix en cabdal pel futur de la humanitat (d'aquí que hagin sorgit iniciatives com els Objectius de Desenvolupament Sostenible).
Però per combatre primer s'ha de comprendre i ho podem fer de la mà d'un economista francès que s'ha especialitzat en aquest tema i analitza exhaustivament el fenomen de la desigualtat. Ens referim a Thomas Piketty que amb obres com L'economia de les desigualtats o Una breu història de la desigualtat teoritza des de diferents punts de vista (ja heu vist com els dos títols són d'alguna forma complementaris). El primer permet, a més, una primera lectura al voltat del tema i ofereix ja una solució amb el concepte de redistribució al centre.
Finalment, us volem recomanar un darrer llibre que es relaciona directament amb l'obra de Ward: White Trash de Nancy Isenberg explora l'Amèrica profunda i la diferència de classes analitzant aquest grup social format per gent amb pocs recursos que viu en llocs amb poc desenvolupament econòmic però que, actualment, signifiquen un potent grup social a l'hora de votar pels candidats més retrògrads i conservadors que, d'alguna forma, representen els seus valors.
Tots aquests llibres els podeu trobar al fons de la biblioteca.
I arribem a la darrera lectura d'aquest curs amb un llibre que, d'alguna forma, resumeix tots els temes que s'han anat tractant al llarg de l'any. Al cap i a la fi, hi ha un problema que uneix tots els conflictes dels que hem parlat i és la desigualtat. Partint de la existència d'aquest fet, la desigualtat pot prendre la forma de moltes formes diferents ja sigui en relació al gènere, a l'abús de poder, de les diferències econòmiques o socials o, fins i tot, en clau de violència.
Per reflexionar sobre aquesta gran lacra de la nostra societat hem escollit un llibre de l'autor afroamericana Jesmyn Ward, Canteu, esperits, canteu. Una obra que ens porta a l'Amèrica profunda (bé, als Estats Units realment) i que demostra que en la societat més avançada del món (segons ells mateixos) existeixen diferències importants que marquen realment el futur de la seva societat i que trenquen el mite del somni americà.
Podeu consultar el dossier d'aquesta lectura que tanca l'any aquí.
Algun cop ja hem parlat de llibres que, d'alguna forma, recorden a d'altres. Potser tracten temes semblants o el to del llibre, tot i ser d'autors diferents, s'assembla. Quan buscàvem una novel·la que tractés el tema de l'homosexualitat vam acabar escollint En aquest món, per un moment, som grandiosos d'Ocean Vuong. Però, automàticament, se'ns va venir al cap Tan poca vida de Hanya Yanagihara.
Els dos llibres coincideixen a tenir autors d'origen asiàtic i parlen de forma intimista de la vida dels seus personatges i de la seva homosexualitat. Sí que és cert que la primera és de caire autobiogràfic i la segona és pura ficció (a més de tenir un caràcter més coral), però ens agrada aquesta idea de la "literatura connectada".
Malauradament, tot i la seva innegable qualitat, hi ha un factor que juga en contra de l'obra de Yanagihara: la seva llargària. Ens trobem davant d'una obra de mil pàgines que el converteix en un d'aquests llibres que necessita temps i motivació per poder llegir-lo. Però si us atreviu, a la Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura el tenim al nostre fons.
Un dels aspectes claus de Eleanor Oliphant está perfectamente és la relació de la protagonista amb la seva mare i una història conjunta i problemàtica que han provocat els problemes de socialització d'Eleanor. Però aquest llibre no és l'únic que tracta de la importància del binomi "salut mental/família" i de la càrrega emocional que això provoca entre pares i fills, per exemple.
A la biblioteca podeu trobar altres llibres que es mouen en aquestes coordenades com Saturn de Sarah Chiche que parla d'una noia a qui tampoc mai li han explicat la història familiar de forma completa i que, amb el temps, intenta esbrinar què va passar havent de superar conflictes i mentides.
També podem afegir un dels llibres amb millor crítica dels darrers temps: El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes de Tatiana Tibuleac. En aquest cas el protagonista, un pintor, recrea el darrer estiu que va passar amb la seva mare per poder superar el seu bloqueig artístic i també reconciliar-se amb ella.
I, per acabar, us voldríem recomanar també Química de Weike Wang que demostra que una persona pot estar vivint la vida desitjada només per, entre d'altres, satisfer les expectatives dels seus pares.
Com veieu, teniu una bona selecció de llibres actuals que relaten les no sempre fàcils relacions familiars i els traumes i problemes mentals que aquest aspecte pot crear en els fills.
Seguint amb el repàs de temes d'actualitat, ens endinsem aquest cop en el món de la salut mental i, per extensió, de la solitud (un dels grans mals de la societat hiperconnectada actual). El llibre que ens acompanyarà en aquest viatge és Eleanor Oliphant está perfectamente de l'escriptora escocesa Gail Honeyman.
Tenint en compte la duresa dels temes que tracta, ens trobem davant d'un llibre amable i sensible que permet al lector conèixer una protagonista que no encaixa a cap lloc però que quan coneix un company de feina que l'acompanya començarà un viatge personal que li canviarà la vida.
Com sempre, teniu el dossier a la vostra disposició.
En aquest mes de març de 2024 i en una programació dedicada a la denúncia sobre els problemes que patim en l'actualitat era lògic dedicar la lectura del mes a la situació de la dona. Per fer-ho hem escollit aquest Dona al punt zero de Nawal Sadawi que a més ens aporta una visió diferent i externa, sobre la vida de les dones en societats clarament masclistes. Ja sabeu que ens agrada experimentar i presentar noves literatures i autores i llibres com aquest estan completament alineats amb els objectius del Pla 9.
Certament no és llibre fàcil de llegir, tot i que l'estil de l'autora fa que el llibre fluexi, perquè el nivell d'injustícia que ha de patir la protagonista Firdaus i el seu final tràgic en ensenya que encara queda molt camí per recórrer a tot el món en la lluita per la igualtat.
El dossier us explicarà una mica més sobre l'autora.
Reunió de batxillers no és una novel·la moderna, però el tema que explica té, malauradament, molta presència a la literatura actual. Especialment destacable és la quantitat d'obres de novel·la juvenil que tracten l'assetjament. No és estrany perquè és en l'edat infantil i adolescent (i en centres educatius) on segurament més conflictes d'aquest àmbit es produeixen i perquè, a més, cada vegada hi ha més sensibilització al voltant de la lluita contra el bullying.
Revisant les prestatgeries de la biblioteca podem destacar fàcilment una sèrie d'obres com la famosa Wonder de R. J. Palacio, Els avantatges de ser un marginat d'Stephen Chbosky, Cuando irrumpe lo extraordinario d'Erin Jade Lange, Les dues cares d'en Kai d'Estelle Maskame o la polèmica 13 razones de Jay Asher.
A nivell local també tenim exemples com Un amigo gratis d'Inma Rubiales, Magus (el mag) de Jesús Cortés o La ràbia de Lolita Bosch.
Com veieu, la literatura torna a ser el vehicle per denunciar injustícies com l'assetjament (a les escoles o no). Ja ho va ser amb Franz Werfel i ho continua sent de la mà d'una bona quantitat d'autores i d'autors que consideren que s'ha de visualitzar el bullying i recolzar a les seves víctimes.
I ho fem amb un altre escriptor centro-europeu, Franz Werfel, nascut a Praga. Amb aquest origen i sent contemporani de noms com Stefan Zweig o Joseph Roth podem suposar que ens trobem davant d'un autor amb un bagatge cultural important i una literatura de qualitat. Tot i que per a nosaltres és un escriptor relativament desconegut als anys 20 i 30 del passat segle era una figura cabdal de la literatura del seu país.
Doneu un cop d'ull al dossier per començar!
Poc a poc comencem a publicar-se novel·les que tenen relació, d'una forma o d'una altra, amb les xarxes socials. És veritat que, ara mateix, encara no podem més que especular sobre l'efecte que l'ús (i abús) d'aquests mitjans poden provocar a les persones que els fan servir. Però sí que podem veure i explicar històries que estiguin protagonitzades per usuaris o "víctimes" d'aquesta cultura de la imatge i l'exposició.
Per això en aquesta entrada us volem recomanar un altre llibre que es mou en aquest àmbit i que, a part d'haver arribat a la biblioteca, el podreu tastar properament en un dels nostres clubs de lectura (no serà aquest, però!). Estem parlant de Les perfeccions de l'escriptor italià Vincenzo Latronico (1984). En aquest breu llibre l'autor ens aporta la seva visió de la generació Instagram, aquest segment de la població que té una vida virtual paral·lela (i moltes vegades més perfecta que la real) i que es representa moltes vegades en la figura dels nòmades digitals.
En aquest cas és una parella italiana jove que viu a Berlín (per suposat!), que són dissenyadors gràfics (és clar) i que aprofiten al màxim l'àmplia oferta cultural de la ciutat. Tot i això, la seva vida a les xarxes socials, on passen la majoria del seu temps, els deixa sempre un cert punt d'insatisfacció.
Com podeu veure, si el llibre de Delphine de Vigan us ha agradat i voleu seguir reflexionat des de la ficció sobre vides paral·leles digitals, teniu més opcions.
Encetem les tertúlies de l'any 2024 amb una llibre de màxima actualitat. De la mà de la prestigiosa escriptora francesa Delphine de Vigan llegirem Els nens són reis que ens explica la història d'una mare que vol ser famosa sigui com sigui. Encara que això signifiqui exhibir els seus fills mitjançant les xarxes socials.
Com podeu veure, no hi ha tema més polèmic i actual que l'ús i abús dels mitjans digitals per adquirir una suposada rellevància social a partir de la "venda" de la vida privada de les persones.
Ja teniu disponible el dossier!
A les nostres prestatgeries només ens ha arribat un llibre de Valérie Manteau: aquest El solc que tenim programat. Curiosament, el primer llibre que va publicar i que es manté inèdit en castellà o català comparteix moltes de les característiques amb la seva segona obra. Amb el títol de Calme et tranquille ens tornem a retrobar amb un llibre a mig camí entre la ficció i l'assaig, succeeix a Turquia i, finalment, també conté referències a l'atemptat que va patir la revista satírica Charlie Hebdo (on la mateixa autora havia treballat).
En aquesta primera obra, però, Manteau s'allunya de la part política per oferir una visió més intimista de la vida a la capital turca. Tot i així, la violència també acabarà apareixent a la vida de la jove protagonista que busca refugi a Istanbul per portar a terme un exercici de reflexió personal al voltant de la vida, la mort i l'amor.
Tot aquests trets comuns fan que els dos llibres funcionin d'alguna forma com una particular nissaga. Tot i que no sabem si en futur apareixerà algun altre llibre relacionat amb aquest "univers", com l'autora viu entre Marsella i Istanbul no seria estrany que succeís.