Amb la lectura d'Un lloc anomenat Antany ens tornem a retrobar amb una altra guanyadora del Premi Nobel de Literatura (no fa tant havíem llegit, per exemple, a Annie Ernaux), la polonesa Olga Tokarczuk. I ho fem amb un llibre que parteix d'una proposta habitual en alguns autors: la creació d'espai imaginaris (però molt propers a la realitat) que serveixen per crear metàfores del món real. William Faulkner, amb el seu comtat fictici de Yoknapatawpha, va fer servir aquest recurs d'una forma força extensa.
Tokarczuk planteja aquest espai geogràfic a mig camí entre la realitat i la màgia per reflexionar sobre la història del seu propi país. Per aquest motiu, al llarg de les diferents històries que conformen el llibre podem trobar des de personatges pintorescos, a l'ocupació militar del poble al llarg de la història per exèrcits russos o alemanys.
El dossier us servirà de punt de partida.
