Codi 113: La meva família i altres animals de Gerald Durrell

Canviem de temàtica per endinsar-nos en l'humor familiar de Gerald Durrell. Al llarg dels darrers cursos hem vist com determinats autors i autores han fet servir les seves vivències familiars com a temàtica per a les seves obres. Aquest fet, en sí mateix, no és estrany però fer-ho de forma humorística ja és més arriscat (al cap i a la fi, l'autor depèn de com s'ho agafi la família). Durrell ho va aconseguir de forma magistral i la seva obra, plena d'ironia, s'ha convertit en tot un clàssic de la comèdia de costums. Nosaltres tindrem el gust de llegir el famós La meva família i altres animals, segurament el seu llibre més conegut.

Us deixem el dossier per si el voleu consultar.

Codi 112: En primera persona

L'obra de Jeanette Winterson acostuma a tenir força trets autobiogràfics. El seu caràcter d'esperit lliure que va en contra de les convencions tradicionals (sobretot en matèria de gènere) ja es va poder veure en la seva primera novel·la Las naranjas no son la única fruta escrita l'any 1985. En aquest primer text Winterson narra el seu pas de la infància a l'adolescència i el descobriment i desenvolupament de la seva pròpia personalitat, tot sota el control d'una mare estricta i gens permissiva. Però, és clar, no deixa de ser una novel·la.

Així que, si voleu saber més sobre la vida de l'autora, us recomanem que us apropeu al seu llibre de memòries Per què ser feliç quan podries ser normal? una obra que amb el títol ja ho diu tot. Si el llegiu tindreu a la mateixa Winterson explicant-vos tot allò que s'intueix i es veu a les seves novel·les. Tot acompanyat, això sí, d'un cert sentit de l'humor que compensa les seves dures vivències de nena adoptada. I que serveix per respondre la pregunta que li va fer la seva mare quan va complir els setze anys. Al capi a la fi, qui no voldria ser normal, oi?

Codi 112: La niña del faro de Jeanette Winterson

Al llarg de la història d'aquest club de lectura hem tingut la sort de llegir obres de grans noms de la literatura universal. Aquells autors que tot lector amb una mica d'interès hauria de conèixer en algun moment. Per això ens segueix interessant engrandir aquesta llista d'imprescindibles amb nous noms. Un d'aquestes autores que estaven pendents d'aparèixer és Jeanette  Winterson, una escriptora anglesa de reconeguda trajectòria. I ho fem amb una història d'històries que es desenvolupen al voltant d'una figura tant literària com és un far. 

Ens referim al llibre La niña del faro, una història quasi-fantàstica (portem unes quantes aquest curs) que ens permet gaudir de la bona mà de Winterson.

Si voleu començar pel dossier, el podeu trobar aquí.

Codi 111: En imatges

No podríem deixar de passar l'oportunitat de recuperar el tràiler de l'adaptació del llibre de Süskind que es va estrenar l'any 2006 de la mà del director Tom Tykwer que va ser tan agosarat com per participar en un producte que era difícil que fes justícia al llibre original. Igualment, tot és qüestió de gustos, així que... 

A més Barcelona va ser l'escenari de part del rodatge i, d'alguna forma, aquest fet fa la pel·lícula més propera per al públic català.

Codi 111: El perfum de Patrick Süskind

 Per la sessió de desembre tenim al menú un dels grans clàssics dels clubs de lectura; El perfum : història d'un assassí de l'escriptor alemany Patrick Süskind. Una història diferent de sèrie negra amb uns crims que es basen en un sentit tan poc habitual com l'olfacte. 

Com dèiem, aquesta és una obra que podríem categoritzar fàcilment com un "llibre de club de lectura" clàssic per les seves característiques (temàtica atraient, nombre de pàgines assequible...). Això ha fet que sigui un llibre que, a part de la seva qualitat intrínseca, hagi perdurat al llarg de les dècades i que encara es vagi reeditant des de la seva publicació el 1985 (diuen que ha venut més de 20 milions d'exemplars!).

Tot i que Süskind és un escriptor que té molta cura de la seva obra i de la seva intimitat, podeu consultar el dossier per a més informació.

Codi 110 : Literatura imaginària

 

Si Un lloc anomenat Antany destaca especialment és per l'ús d'un lloc imaginari per situar les seves històries. En aquest cas no estem parlant d'un món fantàstic com podria ser Narnia o Oz. No, en aquest cas aquest poble a mig camí entre la realitat i la màgia es situa clarament a Polònia i serveix com a vehicle per estudiar la història i les creences dels polonesos.

Però exemples d'aquest recurs tenim molts. Podríem retrocedir a un vell conegut com Thomas More i la seva Utopia, per exemple o repassar l'ús que autors sud-americans de realisme màgic van fer a les seves obres. Així tenim les comunitats imaginàries que autors com Juan Rulfo amb Comala, Gabriel García Márquez amb Macondo o Juan Carlos Onetti amb Santa María que permetien a aquests escriptors donar la seva visió particular i màgica de la seva cultura.

Finalment no podem deixar de banda al gran escriptor nord-americà William Faulker que ja el 1929 va crear el comtat de Yoknapatawpha que situa a prop del Mississipí i on l'autor representa històries amb tots els trets característics (violència inclosa) del sud dels Estats Units.

Així que, si us ha agradat aquesta forma de narrar, teniu on remenar!

Codi 110: Un lloc anomenat Antany d'Olga Tokarczuk

Amb la lectura d'Un lloc anomenat Antany ens tornem a retrobar amb una altra guanyadora del Premi Nobel de Literatura (no fa tant havíem llegit, per exemple, a Annie Ernaux), la polonesa Olga Tokarczuk. I ho fem amb un llibre que parteix d'una proposta habitual en alguns autors: la creació d'espai imaginaris (però molt propers a la realitat) que serveixen per crear metàfores del món real. William Faulkner, amb el seu comtat fictici de Yoknapatawpha, va fer servir aquest recurs d'una forma força extensa.

Tokarczuk planteja aquest espai geogràfic a mig camí entre la realitat i la màgia per reflexionar sobre la història del seu propi país. Per aquest motiu, al llarg de les diferents històries que conformen el llibre podem trobar des de personatges pintorescos, a l'ocupació militar del poble al llarg de la història per exèrcits russos o alemanys.

El dossier us servirà de punt de partida.