Codi 102: El solc de Valérie Manteau

 Amb la sessió de desembre canvien completament de registre amb El solc de l'escriptora francesa Valérie Manteau. En aquest cas ens hem proposat reflexionar sobre l'auge de les polítiques conservadores i totalitàries arreu del món. 

I ho fem amb un llibre que ens explica el camí que ha patit la democràcia turca els darrers anys que ha portat al país cap a una mena de república totalitària en mans d'un polític perpetuat al govern i que fa servir el nacionalisme com a eina de control. Un perillós procés que s'està veient reflectit, en major o menor grau, a d'altres països.

Aquesta obra va guanyar el particular Premi Renaudot l'any 2018 i sempre podeu fer un primer tast amb el seu dossier.

Codi 101: Parla Katharina Volckmer

En aquest bloc normalment no acostumem a enllaçar entrevistes als escriptors dels llibres que llegim al club de lectura. Però amb Katharina Volckmer hem volgut fer una excepció. La lectura de La cita (un llibre que es caracteritza per tractar una munió important de temes en una obra força curta)  pot deixar enlaire moltes preguntes. I qui millor que la pròpia autora per respondre-les. Especialment aquelles que fan referència a la seva relació amb la història recent del seu país (especialment la relacionada amb la 2a Guerra Mundial i l'Holocaust).

L'entrevista, que podeu consultar aquí, ens l'ofereix la conegudíssima BBC britànica, així que podem gaudir d'un article d'una qualitat garantida.

Codi 101: La cita de Katharina Volckmer

Dins de la programació d'aquest any sobre la situació del món i les tendències actuals ens vam proposar buscar un exemple de llibre "modern". És a dir, escrit per algú jove i que ens aportés aquell toc d'actualitat que és el centre del club d'aquest any. I amb el llibre de Katharina Volckmer que llegirem per la tertúlia de novembre creiem que ho hem aconseguit. 

El títol no pot ser més explícit: La cita o La història d'una polla jueva. Només aquesta frase ja és una declaració d'intencions de l'autora sobre la manca de límits o filtres que trobarem en el monòleg que ocupa les 135 pàgines del llibre. Tot un discurs que succeeix en la visita d'un metge (jueu) i on la protagonista, sense embuts i pràcticament sense respirar, fa un repàs de la seva vida i de tots els temes que, d'una forma o una altra, l'afecten.

Com dèiem, si voleu un llibre que us acosti les inquietuds del públic jove-adult (no estem davant d'una novel·la juvenil), La cita és un bona elecció. Ara, segurament no serà apte per a tothom. Esteu avisats/des!

Dossier

Codi 100: Irlanda d'anar per casa

 

Milkman d'Anna Burns és un llibre que funciona a molts nivells degut a la quantitat de temes diferents que tracta (salut mental, assetjament sexual, violència...) però bona part del que succeeix té a veure amb la situació política que es patia a Irlanda del Nord. Tot i que no ho diu directament (bé, en realitat la protagonista no expressa clarament cap nom) el llibre al final tracta la vida diària en un ambient polititzat i conflictiu com era aquell país en els temps anomenats "The Troubles".

Aquest fet ens va fer recordar ràpidament d'un llibre relativament semblant on també apareix el conflicte irlandès (en aquest cas parla de la independència de la República d'Irlanda) però des d'un punt de vista humorístic. Estem parlant de Mala pinta d'Spike Mulligan que des del sarcasme i la paròdia ens explica la història d'un poble que veu com, de cop, la frontera entre les dues Irlandes travessa un poble i, molt pitjor, un pub!! En un lloc on la cervesa és sagrada, ja us podeu imaginar que aquest fet provocarà tot tipus de problemes.

En el fons, els dos llibres tenen una mateixa intenció: fer de testimonis de la vida ordinària de la gent en el seu dia a dia més enllà del conflicte i, sobretot, de com s'adapta la humanitat en els moments més crítics (que també poden ser els més absurds).

El llibre el podeu trobar al catàleg Aladí de la XBM:

• Mala pinta d'Spike Mulligan

Codi 100: Milkman d'Anna Burns

 

Amb la primera tertúlia del curs 2023-2024 arribem a les 100 sessions (poca broma!). Qui és anava a dir quan van engegar el Pla 9 l'any 2012 amb un cicle dedicat a la literatura de terror, que arribaríem a consolidar un club de lectura com aquest. 

Així que per aquest nombre rodó i aprofitant que és la primera lectura del present curs, hem volgut seleccionar una obra que, d'alguna forma, serveixi com a exemple del tipus de llibre que ens agrada llegir en aquest club: obres que ofereixin matèria de debat i que també tinguin uns valors literaris ben presents. Que la seva lectura, ens agradi més o menys, ens proporcioni la sensació que hem llegit un llibre "valuós".

I Milkman de l'escriptora irlandesa Anna Burns ens aporta justament això. No només és un volum que encaixa en la nostra aposta d'aquest any amb històries que tractin temes d'actualitat sinó que ho fa amb una prosa molt particular, arriscada però també amb un clar propòsit d'innovar. Així que estem molt contents d'engegar el cicle que ens acompanyarà els propers nou mesos amb Milkman. 

Curs 2023-2024 : Qui món, aquest!

 

El curs passat ens va servir per veure la literatura com una forma de tornar a viure el passat i això, en una mena de mirall, també ens va fer reflexionar sobre la narrativa com a testimoni del món contemporani i com a art d’avantguarda. Molts dels llibres que ens envolten són fruit del seu temps, ja sigui pels temes que tracten, la forma en la que estan escrits o, fins i tot, per les persones que els escriuen (hi ha escriptors clarament generacionals que poden tenir el seu màxim impacte ara mateix).

Per aquest motiu, hem decidit dedicar el curs 2023-2024 als llibres que ens apropen temes d’actualitat. Així, al llarg d’aquest curs llegirem obres que tenen com a punt central aspectes com la situació de la dona al món, la identitat de gènere, la salut mental, les agressions o l’auge de règims amb valors conservadors. Llibres que són també reivindicatius però que no deixen de banda el seu aspecte primordial: explicar una història.

Paradoxalment, alguns dels llibres no seran obres modernes però sí que serviran per enmarcar algun tema ben proper i per veure com, per desgràcia, hi ha problemes que la humanitat no acaba de resoldre. Esperem que gaudiu de la programació i, no ens estranyaria sentir al llarg de les tertúlies el comentari “quin món, aquest!”.

Per acabar, recordeu que podeu veure la relació de lectures a la pàgina corresponent.

Resum temporada 2022-2023

Abans de començar el nou curs toca fer la tradicional valoració del cicle passat. Aquest any us vam proposar endinsar-nos en el món de les novel·les històriques, el darrer gran gènere que ens faltava per llegir. Però ho vam fer a l’estil Pla 9 amb l’habitual barreja de clàssics i novel·les desconegudes que sempre intentem portar a terme per oferir una experiència més enllà de les tradicionals tendències del gènere. 

En termes generals creiem que ha estat un any força satisfactori amb un nivell d’acceptació força alt, més enllà que alguns títols hagin funcionat millor que d’altres. Potser sí que hi ha hagut alguna petita decepció però els valors literaris de cada llibre van quedar demostrats i han permet veure les diferents perspectives que pot adoptar la novel·la històrica.

Si ens posem ja amb obres concretes, podem considerar que les grans triomfadores de l’any han estat Akhenatón de Naguib Mahfuz (Egipte és una aposta segura!), Els nois de la Nickel de Colson Whitehead (la història contemporània també ha tingut un paper important) i L’edat de la innocència d’Edith Warthon (un clàssic etern). També podem destacar Memorias de Adriano de Marguerite Yourcenar per l’alta qualitat de la seva literatura. Una lectura molt diferent a les altres i que va ser l’elegida per iniciar l’any.

També estem força contents amb les apostes que es fan habitualment des de la programació del club i tant Morir en primavera de Ralf Rothman (la visió alemanya dels darrers dies de la 2a Guerra Mundial), com La Marxa de Radetzky de Joseph Roth (tot un manual d’història i costums a l’Imperi Austro-Hongarès d’abans de la seva desaparició) i El cavaller suec de Leo Perutz (que va oferir un to de conte per adults molt interessant) es van rebre amb força interès i consoliden la idea del club de lectura com espai per a la descoberta i la reivindicació d’obres i noms.

Curiosament, els llibres que menys van funcionar van ser dos obres curtes i d’autors francesos i que, a priori, semblaven tenir tots els números per triomfar. Tant 14 de juliol de l’escriptor especialitzat en novel·la històrica Éric Vuillard que ens va apropar una història sobre la Revolució Francesa amb noms i cognoms, com la faula sobre la fascinant Constatinoble i l’artista Miquel Àngels de Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants de Mathias Énard no van acabar de connectar amb el públic. Però bé, aquesta és una de les gràcies dels clubs de lectura, que mai saps quina serà la reacció de les persones que llegeixen i com es desenvoluparan les tertúlies.

Aquest darrer punt, les tertúlies, sí que podem dir que són un valor assegurat en el nostre club i que, a més, són el que donen significat a aquesta activitat. Un any més, a part de l’acceptació de cada llibre, les reunions han esdevingut un moment de comunió al voltant de la literatura amb opinions i experiències personals que complementen la lectura. I qui hagi participat en qualsevol club sap el difícil que és això. Així que, des de la Biblioteca només podem que donar les gràcies a les persones que cada any participen amb entusiasme en el nostre Pla 9 i esperem seguir comptant amb la seva presència i entusiasme aquest any que comença (aquest any amb una aposta una mica diferent i molt més “actual”).