Codi 99: En imatges

 Segur que moltes persones que escoltin el títol L'edat de la innocència el primer que se'ls ve al cap és l'adaptació cinematogràfica que l'any 1994 va dirigir el gran Martin Scorsese. I no és per menys, ja que l'acompanyaven en aquesta obra artistes de l'alçada de Michelle Pfeiffer, Daniel Day-Lewis o Winona Ryder. Un planter de luxe per a una pel·lícula que va tenir un fort impacte quan es va estrenar (amb nominacions als Oscar i als Globus d'Or incloses). El llibre d'Edith Wharton no podia tenir millor sort.

Així que no podíem deixar de citar-la i fer-vos un petit recordatori en el seu format de trailer. Tornar-la a veure o apropar-se per primer cop sembla un bon complement a la lectura d'aquest mes (i darrera de l'any!).

Codi 99: L'edat de la innocència d'Edith Wharton

I arribem a la darrera lectura de l'any! Ho fem amb una obra de renom: L'edat de la innocència d'Edith Wharton. En aquest llibre la història té un pes fonamental en les relacions humanes i socials. 

En l'encara jove societat nord-americana de finals del segle XIX és relativament fàcil remuntar-se als orígens de les famílies fins als primers migrants europeus que van arribar a les costes del continent. Aquest fet crea una nova "noblesa a l'americana" amb les seves pròpies i estrictes normes de comportament que tenen en compte també aspectes com l'edat o el gènere.

La novel·la, publicada el 1920, va tenir un impacte directe i només un any després va guanyar el prestigiós premi Pulitzer. No cal dir que, ara mateix, ja és un clàssic de la literatura universal.

 

A la pàgina de dossiers trobareu, com sempre, el document que acompanya la lectura.

Codi 98: Més història amb Leo Perutz

Com aquest any Leo Perutz ha estat l'autor que hem escollit com a "descoberta", ens voldríem aturar en alguna altra de les seves obres. Sobretot perquè també es van plantejar com a possibilitats pel club de lectura (la lluita va ser renyida i fins al final no ens vam decantar per El cavaller suec). 

Aquest altre títol que vam considerar és De noche, bajo el puente de piedra (1953), un volum de caràcter històric que serveix com a contenidor de diferents narracions que tenen lloc a la Praga del segle XVI. Així, el llibre ens explicarà històries amb protagonistes com el rei Rudolf II (emperador del Sacre Imperi), del gran rabí Loew o altres membres de la comunitat jueva de la ciutat. Però tots els contes, per perdurar, han de tenir algú que els reculli i, en aquest cas, és un estudiant de medecina anomenat Jakob Meisl. Aquest personatge adopta la figura de l'historiador tot i que de caràcter no oficial i amb un punt de vista alternatiu que considera que la història acadèmica deixa de banda el factor humà i, perquè no dir-ho, l'aspecte "màgic" (si heu llegit El cavaller suec ja sabeu per on va Perutz) de la nostra existència.

Amb tots aquests ingredients ja podeu imaginar que vam estar molt temptats de seleccionar-lo i com podeu veure, tot i que ens vam decantar pel conte moral del cavaller suec, no ens hem pogut estar de recomanar també aquesta obra.

El llibre està editat en castellà per l'editorial Libros del Asteroide (tota una assegurança de qualitat). 

La mateixa editorial ens ofereix un munt d'informació aquí

 

Codi 98: El cavaller suec de Leo Perutz

 Aquest curs hem intentat oferir novel·les històriques de tot tipus. Algunes han tingut un lligam amb la realitat més ferm que d'altres que han preferit explicar el context històric d'una forma més tangencial o, fins i tot, fantàstica (com vam poder veure amb el llibre de Mathias Énard). 

Per aquesta sessió de maig, i venint d'una novel·la de pes com va ser La marxa Radetzky de Joseph Roth, hem optat per una obra més desconeguda (aspecte que ens agrada d'allò més en aquest club) però que ens aporta una narrativa "picaresca" i certs tocs de realisme màgic. 

Així, amb El cavaller suec de Leo Perutz ens trobem amb una història no gaire allunyada d'alguns contes tradicionals. Partim de l'intercanvi d'identitat entre un noble desertor de l'exèrcit i un rodamón sense gaire a perdre. Ja us podeu imaginar que aquesta acció tindrà tot tipus de conseqüències.

Dossier

Codi 97: Llibre amb banda sonora

 Hi ha llibres que tenen música pròpia i aquest és un d'ells. No només perquè el títol ja ens ho indica fent referència a la famosa Marxa Radetzky de Johann Strauss composada l'any 1848. Una peça universalment coneguda gràcies al concert d'Any Nou que l'Orquestra Filarmònica de Viena ofereix a la Musiverein de Viena. Coneguda més enllà del seu títol fins i tot és possible que hagueu picat de mans seguint el ritme d'aquesta animada obra (tot i ser composada dins d'un context militar).

Al llibre, la presència de la Marxa Radetzky és constant i acompanya als personatges en la seva trajectòria vital posant un contrapunt de farsa a la seva existència rodejada per la mort i per un cert pessimisme general. Així que no podíem deixar d'acompanyar la lectura del llibre amb una gravació d'aquesta peça clàssica. 

Aquí teniu la Marxa Radetzky de Johann Strauss:

Codi 97: La marxa Radetzky de Joseph Roth

  Amb el llibre del mes d'abril tenim la sensació que ens trobem davant d'un honor però també d'un repte. La marxa de Radetzky és un dels llibres cabdals de la literatura europea del segle XX i exemplifica tots els temes que es relacionen habitualment amb l'obra de Joseph Roth: bàsicament, la desaparició de l'Imperi Austrohongarès i, perquè no dir-ho, de tota una forma d'entendre el món i, especialment, la societat (incloses les relacions personals). S'ha de dir que Roth porta a terme el seu objectiu, la decadència de l'imperi fins a la seva dissolució, d'una forma elegant i subtil, trets que caracteritzen a molts autors de l'època (Zweig, Nemirovski, Márai), aspecte que ens fa adonar-nos de la importància que tenia l'educació del sistema (al menys per a la classe burgesa ja que en el llibre, per exemple, també podem veure l'auge dels moviments obrers).

Però aquest llibre també és un repte. Per la prosa pausada de l'autor, pels temes que tracta (aquesta mort que sempre envolta als personatges) o per tractar-se d'un lloc i d'una època que ens poden semblar llunyanes a molts nivells. 

Tot i això, des de la Biblioteca veiem la lectura de La marxa de Radetzky com una gran oportunitat per recuperar la figura i l'obra de Josep Roth. Al dossier teniu més informació.

Codi 96: L'Antic Egipte de Naguib Mahfuz

 A l'hora d'escollir una obra de Mahfuz sobre Egipte, de seguida se'ns van anar als ulls a Akhenaton. Una narració sobre el faraó "heretge" sempre pot donar molt de joc en una tertúlia literària per la seva intenció de renovar les creences i la forma de vida de tota una civilització, com l'egípcia, basada en les tradicions.

Però Mahfuz va escriure més obres sobre aquesta fascinant civilització. Fins i tot hi ha fonts que consideren la seva primera etapa literària al període on es va dedicar a escriure obres sobre l'Egipte faraònic. A més aquestes obres van ser fonamentals per establir la seva reputació com a escriptor gràcies a, per exemple, la "Trilogia egípcia" (que conformen les obres La maledicció de Ra, Radubis i La batalla de Tebes). 

En aquests tres llibres (qualsevol dels quals hagués pogut ser escollit per a la sessió del nostre club de lectura) Mahfuz ens explica diferents moments de la civilització egípcia antiga, però donant protagonisme als personatges i no tant al context històric. Així, els actors principals d'aquestes obres seran noms tant importants com el mateix Keops, la cortesana Rhadopis (que ens permet conèixer les interioritats polítiques i religioses de la cort del faraó) o el menys conegut faraó Sekenenre ja en la part final de l'imperi. Obres complementàries però independents que serveixen, amb Akhenaton, per obtenir una visió força completa (tot i que no deixa de ser una versió personal de l'autor en molts casos i això s'ha de tenir en compte) de la història de la terra dels faraons.