Codi 82: Instrumental de James Rhodes

Ja sabeu que la selecció de la primera lectura de cada curs és un moment clau del disseny de la programació perquè ens permet, per una banda, marcar una mica el to que tindrà el club de cada any i, també, perquè volem començar sempre amb una lectura potent que permeti engegar amb força la dinàmica del grup.

És cert que les històries autobiogràfiques acostumen a tenir un "valor afegit" important. El component de realitat que aporten ja ofereix segurament aquest to més profund però, tot i així, hem decidit a més començar una lectura que tracta sobre un dels temes més tristament candents de l'actualitat dels darrers anys: l'abús sexual a menors. Per aquest motiu la primera lectura d'aquest any és un llibre aclamat per la crítica i el públic a tots els nivells: Instrumental del músic James Rhodes. Amb aquesta lectura creiem que aconseguim els objectius abans plantejats i que no deixarà a ningú indiferent.

L'aperitiu, com sempre, el teniu en forma de dossier. Bon inici de curs!

Curs 2021-2022 : Històries en primera persona

L'èxit de la ficció prové, en bona mesura, de la seva capacitat de connectar amb la persona que la consumeix (ja sigui en format llibre o audiovisual) i provocar-li tot tipus d'emocions gràcies, sobretot, a la possibilitat d'identificar-se amb les peripècies dels protagonistes. No és estrany que el lector es "situï" en la posició dels personatges i s'imagini com hauria actuat ell o ella en la seva posició. Aquest aspecte clau de la narrativa pren encara més força quan ens trobem amb llibres que, realment, ens expliquen històries reals. És en aquest cas quan aquesta identificació pot arribar a la seva màxima expressió perquè la realitat té més poder d'impactar que no pas la ficció (que no deixa de ser una aproximació).

Per aquest motiu volíem al Club Pla 9 dedicar un curs a aquestes "històries reals" (tenim, s'ha de dir, moltes persones que venen a la biblioteca a buscar aquest tipus de llibres, fins al punt que tenim una secció sencera dedicada) que, gràcies als temes que tracten, poden donar molt de joc en les tertúlies. En el menú tindrem de tot, des de durs drames personals a experiències divertides, però totes són històries amb potencial de fer-nos reflexionar. 

Finalment, aquest cicle també ens permetrà encetar un petit experiment: per primer cop, proposem de forma clara uns quants llibres llibres de no-ficció. Són llibres de referència a nivell crític i esperem que ens serveixi encara més per potenciar l'experiència realista d'aquest any. 

I, si voleu avançar feina, ja podeu consultar la programació del curs 2021-2022!

Resum temporada 2020-2021

En consonància amb la resta de la societat, el Club de Lectura Pla 9 ha patit les mateixes restriccions i sacsejades. Així, vam començar l’octubre de 2020 amb totes les ganes del món i un format adaptat a la situació amb la distància interpersonal corresponent. Aspecte que fa complicada la comunicació a vegades i que es perdi aquell valor afegit de proximitat que tenen els clubs de lectura.

Per sort, la motivació del grup ha permès superar tots els impediments i mantenir l’esperit del club fins al darrer dia. Sí que és cert, que l’experiència ens ha demostrat que la força d’un club de lectura com el nostre la trobem a la presencialitat (i tot el que aquest fet aporta) i que les sessions virtuals que vam fer a finals de 2020 no van tenir el mateix seguiment. Els motius poden ser diversos però està clar que, al menys en el nostre cas, el fet de trobar-nos en persona a la biblioteca ofereix un plus difícil de superar.

Ja parlant de les lectures d’aquest any de novel·les romàntiques, el curs el vam començar a una novel·la curta de la sempre interessant Joyce Carol Oates, Una tendra donzella, que va servir per marcar el to del club: novel·les que ens parlen de diferents tipus d’amor i de les conseqüències que se’n deriven. El costat fosc del llibre va donar peu a un bon debat. 

I de cop va arribar la segona onada. I les dues següents lectures les vam comentar de forma virtual en una mena de prova pilot. S’ha de dir que tant Departamento de especulaciones de Jenny Offill com Fidelitat de Marco Missiroli són llibres interessants… que s’han de comentar en proximitat. La virtualitat no va ser la millor opció i les tertúlies (i la valoració dels llibres) es van ressentir. 

Això ens va fer replantejar-nos la situació i aturar es tertúlies fins que es pogués recuperar la presencialitat. D’aquesta forma, els llibres previstos de Hans Fallada, Este corazón que te pertenece (una història d’amor en època del règim nazi a Alemanya), y de Nadine Gordimer, La historia de mi hijo sobre l’amor familiar en l’època de l’apartheid, van passar injustament desapercebuts. Coses de la pandèmia!

Per sort, vam poder fer un sprint final força exitós amb la tornada a les tertúlies clàssiques i s’ha de dir que la resposta a les quatres darreres lectures va ser força positiva. També és cert que amb llibres d’autores com Hiromi Kawakami, Toni Morrison (tot i que la seva narrativa dispersa va provocar una certa sensació de confusió) o Daphne du Maurier amb el clàssic Rebecca és d’esperar que les tertúlies siguin interessants i més amb el grup de tertulianes tan motivat i preparat amb el que compta la biblioteca. Hem de mencionar també l’interès de la novel·la “aposta” d’aquest any, Enamorats d’Alfred Hayes, un llibre força desconegut sobre una parella condemnada al fracàs i que va causar força bona impressió.

En definitiva, un curs força mogut que, un altre cop, no ha pogut desenvolupar del tot el seu potencial pel culpa de la pandèmia. Però ens quedarem amb les bones sensacions pel retrobament a partir de març i sobretot, amb la implicació i les grans tertúlies que acostumen a garantir les tertulianes participants. Aquest bon sabor de boca ens permet encarar el proper curs amb tota la motivació i l’autoestima intactes! 

Codi 81: En imatges

Avui ens trobem amb un "En imatges" que no es poden deixar passar. Adaptacions cinematogràfiques (o televisives o teatrals) poden haver-hi moltes, però quan et trobes amb una pel·lícula del 1940 dirigida per Alfred Hitchcock i intepretada per Jean Fontaine i Laurence Olivier, ja està tot dit! Així que recuperem imatges d'aquesta icònica pel·lícula, que va fer molt pel mateix llibre, mitjançant un dels seus trailers:

És curiós observar, però, com les productores han seguit fent versions de Rebecca tot i tenir de referència aquesta adaptació quasi perfecta (diem "quasi" per un detall del que ara parlarem). La darrera cadena "inconscient" a intentar-ho ha estat Netflix que l'any 2020 va produïr una altra versió dirigida per Ben Whatley i protagonitzada per Lily James i Arnie Hammer. La seva avantatge sobre la versió de Hitchcock és ser lleugerament més fidel al llibre original. Però ja no direm res més! Ho haureu de comprovar vosaltres!

Codi 81: Rebecca de Daphne du Maurier

I finalment arribem, amb tots els entrebancs que la pandèmia ha volgut posar al nostre camí, a la darrera lectura d'aquest any. Un llibre mític que ens permet recuperar a una autora com Daphne du Maurier: estem parlant de Rebecca un clàssic literari que té la sort de ser àmpliament conegut, a part de per la seva qualitat intrínseca, gràcies a l'ajuda de versions cinematogràfiques tan interessants com la que va dirigir el mite Alfred Hitchcock. 

Així que estem davant d'una lectura d'aquelles amb personalitat que ens permetrà parlar sobre la "petjada" que deixen algunes persones, com aquesta fantasmagòrica Rebecca, sobre altra gent o sobre llocs físics com la mansió que també és part protagonista de la història.

Recordeu que també teniu el dossier per acompanyar la lectura.

Codi 80: Punts de contacte

Més d'un cop s'han relacionat els llibres d'Alfred Hayes com Enamorats amb l'obra del pintor nord-americà Edward Hopper i s'ha de reconèixer que les seves respectives visions tenen molt en comú. Només llegint la primera pàgina d'Enamorats ja ens podem imaginar la història pintada per Hopper gràcies a quadres com Nighthawks:

Tant el llibre com el quadre transpuen vides buides i solitàries amb personatges que, tot i compartir una escena, estan a kilometres de distància uns dels altres. I aquesta fenòmen tan curiós ens fa pensar primer en com artistes diferents poden compartir una visió del món tan semblant i, per una altra banda, com es pot plasmar aquest mateix univers amb tècniques artístiques diferents. 

En definitiva, estem davant de dues obers que es complementen de forma gairebé màgica i que, un cop la descobreixes, és pràcticament impossible llegir a Hayes sense imaginar-se la història com un quadre de Hopper. Els camins de l'art són inescrutables a vegades!

Codi 80: Enamorats d'Alfred Hayes

Pel mes de maig, hem decidit recuperar un autor americà, l'Alfred Hayes, relativament desconegut per a nosaltres. És veritat que bona part de la seva carrera la va fer en el món del cinema (treballant amb grans noms com Roberto Rossellini o Vitorio de Sica) i la televisió. Però la seva breu obra narrativa, composta per vuit novel·les i alguns llibre de poesia, també té un cert prestigi. 

Per aquesta ocasió nosaltres hem apostat per Enamorats que ens explica la relació, en principi poc "seriosa", entre un home i una dona i com aquesta es veu truncada per la proposta d'una tercera persona. Una obra breu però que tracta temes interessants com si es pot escollir "no enamorar-se" o la gelosia. Com déiem, un clàssic recuperat de l'oblit i que podeu començar a conèixer amb el dossier que teniu disponible.