Codi 79: L'amor com a títol

Després de llegir Amor de Toni Morrison, hem decidit fer un petit experiment. Considerant que posar un títol com Amor a un llibre té un punt d'atreviment hem decidit fer una cerca i veure quants llibres més podríem trobar amb aquest títol tan imponent. I la veritat és que hem trobat un bon grapat! 

Podem començar amb una altra autora clàssica com la Marguerite Duras que va explicar a El amor les històries personals de tres personatges en una illa. Ens trobem davant d'una novel·la experimental que té fama de difícil. Però l'amor també acostuma a ser "complicat" moltes vegades, així que...

Si aquest llibre de Duras es pot considerar una mena de metàfora, Dino Buzzati sí que ens aporta una història més "romàntica" a Un amor on l'acte d'enamorar-se i les seves conseqüències (la gelosia, el dolor, la diferència d'edat) són el centre del llibre.

Finalment, també podem recuperar, amb el mateix títol que l'anterior, Un amor, un dels volums de l'escriptor català Alejandro Palomas. Englobat en una saga familiar amb altres títols com Una madre o Un perro, aquesta obra va guanyar el Premi Nadal l'any 2018. Aquest cop la família protagonista encara el casament d'una de les filles. Aquest serà el marc que permet a Palomas desenvolupar un dels seus punts forts: els sentiments com a vehicle de la història, 

Aquestes tres obres són només un petit exemple, de com autors i autores de totes les èpoques s'han atrevit a fer servir com a títol el sentiment més impactant i desitjat: l'amor. 

Codi 79: Amor de Toni Morrison

Digueu-nos previsibles però amb un títol com Amor, aquest llibre de Toni Morrison havia d'estar present a la programació d'aquest any. Bé, en realitat, qui havia d'estar (sí o sí) era una autora que, al llarg de la seva carrera, ens ha ofert un bon grapat de llibres amb potents històries d'amor sovint relacionades, a més, amb el seu activisme polític i social al voltant del paper de les dones i de la situació de la població afroamericana als Estats Units. Teníem altres obres per escollir, com la reconeguda Beloved, però finalment ens vam decantar per aquest llibre que ens explica les relacions entres diferents dones amb un mateix home i com les afecta entre elles.

Teniu el dossier disponible per si voleu conèixer una mica més a una escriptora de capçalera com és Toni Morrison. 

Codi 78: Hiromi Kawakami en imatges

I aquest cop no només parlarem de cinema, que també, sinó que parlarem d'adaptacions curioses de El cel és blau, la terra blanca i d'altres obres d'Hiromi Kawakami.

Per començar, hem descobert l'existència d'una adaptació en format manga de Sensei no kaban. Aquest és el títol original de l'obra i que es podria traduir com El maletí del professor (com veieu molt més explícit que l'adaptació que ens ha arribat). Aquest títol es va publicar en 2 volums i el va dibuixar ni més ni menys que Jiroh Taniguchi, un dels grans autors de còmic japonès per adults. El guió va córrer de la mà de la mateixa Kawakami, així que podem dir que és una bona aproximació. L'editorial Ponent Mon la va publicar al nostre mercat el 2011. Segur que el podeu trobar en alguna biblioteca de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona.

Per una altra banda, també existeixen versions cinematogràfiques i teatrals d'aquest llibre. Tot i que no hem estat capaços de trobar cap vídeo (coses de no dominar el japonès), sí que us oferim alguna imatge:

Finalment, no podíem deixar d'incloure la fitxa de la versió en cinema d'una altra gran obra de Kawakami, Los amores de Nishino (de la que us parlem una mica en el dossier). Aquí teniu el seu tràiler: 

Codi 78: El cel és blau, la terra blanca d'Hiromi Kawakami

L'amor, com l'humor o la sèrie negra, és un concepte que té un component cultural important, No totes les societats entenen l'amor de la mateixa forma i això es manifesta en la forma de relacoinar-se. Una de les cultures que més ens fascina és la japonesa i en el terreny de l'amor també tenim exemples de la seva peculiar forma d'entendre aquest fet amb una barreja de convencions socials força estrictes (hi ha requisits com casar-se abans d'una certa edat, l'èxit laboral,...) en una societat on el contacte físic sempre és complicat. Dins de les autores i dels autors que ens han arribat les darreres dècades des d'aquest llunyà país hi ha una escriptora que destaca a l'hora d'escriure obres al voltant de les relacions i les seves dificultats. Estem parlant d'Hiromi Kawakami, una autora que vam conèixer gràcies a la publicació per part de l'editorial Acantilado d'El cel és blau, la terra blanca, on ens explica la peculiar història d'amor entre dues persones que no han assolit els requisits dels que abans parlàvem.

Si voleu saber una mica més de l'autora i la seva obra, podeu consultar el dossier habitual. 

Codi 77: Experiències sud-africanes

Bona part de la història recent de Sud-Àfrica és ben coneguda pel gran públic. Especialment degut a l'època fosca del segregacionisme racial de l'Apartheid (que és un dels temes centrals del llibre de Nadine Gordimer que hem llegit). Però a part d'aquest període hem d'estar d'acord que aquest és un país "diferent", amb una barreja important de cultures i amb un procés de colonització amb característiques pròpies. Especialment en tot allò que fa referència als afrikáners, que tot i tenir origen europeu (neerlandès més concretament) van crear una societat pròpia i van impedir que Sud-Àfrica seguís els pasos descolonitzadors de la majoria de països africans imposant el domini blanc durant dècades. 

Aquest important fet ha provocat que la majoria de llibres que ens hagin arribat provinguin d'escriptors blancs i, per tant, no hem pogut disposar d'una oferta "real". Tot i això no hem de deixar de banda que dos d'aquests autors, el conegudíssim J.M. Coetzee i la mateixa Gordimer, van rebre el Premi Nobel de Literatura. Així que poca broma!

A part d'aquest dos grans noms, hem pogut llegir alguna obra puntual de la mà d'escriptors de gènere negre com Deon Meyer (publicat per RBA). Però si hem de destacar algun títol recent no podem deixar de banda el llibre autobiogràfic de l'humorista Trevor Noah que amb el representatiu títol de Prohibido nacer ens explica les seves vivències com a fill de d'una parella interracial (un fet completament prohibit durant l'Apartheid).  Amb molt d'humor l'escriptor aconsegueix fer-nos viure totes les crueltats del règim i també del dia a dia de la població sud-africana. Però no us avançarem gaire informació més perquè tenim la intenció de llegir aquest llibre el curs que ve (si la pandèmia ho permet).

Codi 77: La historia de mi hijo de Nadine Gordimer

Com en la resta d'aspectes de la vida, el nostre club de lectura s'ha vist afectat per la situació sanitària. Això ha provocat que no es puguin portar a terme les sessions del club de lectura, però continuem presentant i llegint les propostes d'aquest any. Pel mes de febrer ens tocava un d'aquells llibres que són història de la literatura: La historia de mi hijo de la Premi Nobel sud-africana Nadine Gordimer. En aquest llibre Gordimer no només ens explica una història d'amor (en realitat hi ha més d'una) sinó també la fosca història del seu país en temps de l'Apartheid. És un d'aquells llibres que permeten conèixer altres literatures (que sempre ens interessa molt en aquest club), altres formes d'amor i també reflexionar sobre el paper de la política en la vida de la gent (un altre d'aquells temes de molta actualitat).

A la pàgina de dossiers teniu el document d'acompanyament habitual.

Gràcies per continuar amb nosaltres tot i les dificultats! 

Codi 76: Sota el feixisme...

Un dels aspectes curiosos de Aquest cor que et pertany és el seu origen com a guió per a una pel·lícula. Un film que havia estat encarregat per sectors afins al govern nazi de Hitler amb la idea, atenció, de que els protagoinstes seguissin les doctrines nazis però no de forma explícita (en un bon exemple de com poden funcionar els règims autoritaris). Fallada no va col·laborar amb aquesta idea però el llibre sí que ens permet copsar l'estat d'ànim d'un país que venia de la misèria més absoluta i veia, en el nazisme, un vehicle per tornar a recuperar l'orgull perdut.

Aquest aspecte ens ha fet pensar en la figura dels escriptors en aquella època sota el règim nazi. La seva posició, a no ser que fossin seguidors del Reich, deuria ser força complicada i tenim casos de tot tpus: des d'autors que van marxar a l'exili, altres que van patir ostracisme al mateix país, fins d'altres que van ser empresonats i alguns assassinats a camps de concentració (podem recorder el cas per exemple d'Irene Némirovsky). Per aquest motiu volem compartir amb vosaltres un enllaç de la wikipedia on es fa una relació de noms d'escriptors i la "relació" que van tenir amb el nazisme. Aquí el teniu:

https://es.wikipedia.org/wiki/Escritores_bajo_el_nazismo

En el fons, la persecució que els règims dictatorials fan de la gent que escriu no és si no una mostra del poder de la paraula escrita i la por que els genera.