Codi 103: Els nens són reis de Delphine de Vigan

Encetem les tertúlies de l'any 2024 amb una llibre de màxima actualitat. De la mà de la prestigiosa escriptora francesa Delphine de Vigan llegirem Els nens són reis que ens explica la història d'una mare que vol ser famosa sigui com sigui. Encara que això signifiqui exhibir els seus fills mitjançant les xarxes socials.

Com podeu veure, no hi ha tema més polèmic i actual que l'ús i abús dels mitjans digitals per adquirir una suposada rellevància social a partir de la "venda" de la vida privada de les persones. 

Ja teniu disponible el dossier!

Codi 102: Abans de "El solc"

A les nostres prestatgeries només ens ha arribat un llibre de Valérie Manteau: aquest El solc que tenim programat. Curiosament, el primer llibre que va publicar i que es manté inèdit en castellà o català comparteix moltes de les característiques amb la seva segona obra. Amb el títol de Calme et tranquille ens tornem a retrobar amb un llibre a mig camí entre la ficció i l'assaig, succeeix a Turquia i, finalment, també conté referències a l'atemptat que va patir la revista satírica Charlie Hebdo (on la mateixa autora havia treballat).

En aquesta primera obra, però, Manteau s'allunya de la part política per oferir una visió més intimista de la vida a la capital turca. Tot i així, la violència també acabarà apareixent a la vida de la jove protagonista que busca refugi a Istanbul per portar a terme un exercici de reflexió personal al voltant de la vida, la mort i l'amor.

Tot aquests trets comuns fan que els dos llibres funcionin d'alguna forma com una particular nissaga. Tot i que no sabem si en futur apareixerà algun altre llibre relacionat amb aquest "univers", com l'autora viu entre Marsella i Istanbul no seria estrany que succeís.

Codi 102: El solc de Valérie Manteau

 Amb la sessió de desembre canvien completament de registre amb El solc de l'escriptora francesa Valérie Manteau. En aquest cas ens hem proposat reflexionar sobre l'auge de les polítiques conservadores i totalitàries arreu del món. 

I ho fem amb un llibre que ens explica el camí que ha patit la democràcia turca els darrers anys que ha portat al país cap a una mena de república totalitària en mans d'un polític perpetuat al govern i que fa servir el nacionalisme com a eina de control. Un perillós procés que s'està veient reflectit, en major o menor grau, a d'altres països.

Aquesta obra va guanyar el particular Premi Renaudot l'any 2018 i sempre podeu fer un primer tast amb el seu dossier.

Codi 101: Parla Katharina Volckmer

En aquest bloc normalment no acostumem a enllaçar entrevistes als escriptors dels llibres que llegim al club de lectura. Però amb Katharina Volckmer hem volgut fer una excepció. La lectura de La cita (un llibre que es caracteritza per tractar una munió important de temes en una obra força curta)  pot deixar enlaire moltes preguntes. I qui millor que la pròpia autora per respondre-les. Especialment aquelles que fan referència a la seva relació amb la història recent del seu país (especialment la relacionada amb la 2a Guerra Mundial i l'Holocaust).

L'entrevista, que podeu consultar aquí, ens l'ofereix la conegudíssima BBC britànica, així que podem gaudir d'un article d'una qualitat garantida.

Codi 101: La cita de Katharina Volckmer

Dins de la programació d'aquest any sobre la situació del món i les tendències actuals ens vam proposar buscar un exemple de llibre "modern". És a dir, escrit per algú jove i que ens aportés aquell toc d'actualitat que és el centre del club d'aquest any. I amb el llibre de Katharina Volckmer que llegirem per la tertúlia de novembre creiem que ho hem aconseguit. 

El títol no pot ser més explícit: La cita o La història d'una polla jueva. Només aquesta frase ja és una declaració d'intencions de l'autora sobre la manca de límits o filtres que trobarem en el monòleg que ocupa les 135 pàgines del llibre. Tot un discurs que succeeix en la visita d'un metge (jueu) i on la protagonista, sense embuts i pràcticament sense respirar, fa un repàs de la seva vida i de tots els temes que, d'una forma o una altra, l'afecten.

Com dèiem, si voleu un llibre que us acosti les inquietuds del públic jove-adult (no estem davant d'una novel·la juvenil), La cita és un bona elecció. Ara, segurament no serà apte per a tothom. Esteu avisats/des!

Dossier

Codi 100: Irlanda d'anar per casa

 

Milkman d'Anna Burns és un llibre que funciona a molts nivells degut a la quantitat de temes diferents que tracta (salut mental, assetjament sexual, violència...) però bona part del que succeeix té a veure amb la situació política que es patia a Irlanda del Nord. Tot i que no ho diu directament (bé, en realitat la protagonista no expressa clarament cap nom) el llibre al final tracta la vida diària en un ambient polititzat i conflictiu com era aquell país en els temps anomenats "The Troubles".

Aquest fet ens va fer recordar ràpidament d'un llibre relativament semblant on també apareix el conflicte irlandès (en aquest cas parla de la independència de la República d'Irlanda) però des d'un punt de vista humorístic. Estem parlant de Mala pinta d'Spike Mulligan que des del sarcasme i la paròdia ens explica la història d'un poble que veu com, de cop, la frontera entre les dues Irlandes travessa un poble i, molt pitjor, un pub!! En un lloc on la cervesa és sagrada, ja us podeu imaginar que aquest fet provocarà tot tipus de problemes.

En el fons, els dos llibres tenen una mateixa intenció: fer de testimonis de la vida ordinària de la gent en el seu dia a dia més enllà del conflicte i, sobretot, de com s'adapta la humanitat en els moments més crítics (que també poden ser els més absurds).

El llibre el podeu trobar al catàleg Aladí de la XBM:

• Mala pinta d'Spike Mulligan

Codi 100: Milkman d'Anna Burns

 

Amb la primera tertúlia del curs 2023-2024 arribem a les 100 sessions (poca broma!). Qui és anava a dir quan van engegar el Pla 9 l'any 2012 amb un cicle dedicat a la literatura de terror, que arribaríem a consolidar un club de lectura com aquest. 

Així que per aquest nombre rodó i aprofitant que és la primera lectura del present curs, hem volgut seleccionar una obra que, d'alguna forma, serveixi com a exemple del tipus de llibre que ens agrada llegir en aquest club: obres que ofereixin matèria de debat i que també tinguin uns valors literaris ben presents. Que la seva lectura, ens agradi més o menys, ens proporcioni la sensació que hem llegit un llibre "valuós".

I Milkman de l'escriptora irlandesa Anna Burns ens aporta justament això. No només és un volum que encaixa en la nostra aposta d'aquest any amb històries que tractin temes d'actualitat sinó que ho fa amb una prosa molt particular, arriscada però també amb un clar propòsit d'innovar. Així que estem molt contents d'engegar el cicle que ens acompanyarà els propers nou mesos amb Milkman.