Codi 120: Autores que viuen al pot petit

Si fem una repassada a l'obra sencera de Fleur Jaeggy podem veure que és una d'aquelles autores que han fet de la narració curta el seu jardí personal. Des del seu primer llibre, El dedo en la boca (1968) als relats curts de El último de la estirpe (2014) la seva obra sempre ha tingut uns límits formals força definits.

Però no és l'única autora que ha fet de la prosa curta el seu camp de jocs. En aquest mateix club de lectura hem pogut llegir (abans de rebre el Premi Nobel, eh?) a la francesa Annie Ernaux que amb llibres com El lloc o La vergüenza ens ha permet entreveure alguns dels seus moments biogràfics més durs.

Tot i aquests exemples, no podem deixar de banda una de les grans autores reconegudes pels seus llibres (curts): la també francesa Amélie Nothomb. Quan pensem en la seva obra no la podem deslligar d'aquests llibres curts (aquí sempre amb el groc d'Anagrama en castellà) que ens han portat obres com Estupor y temblores o La cosmética del enemigo, per citar dos dels més coneguts. Fins i tot o podríem considerar Nothomb com la gran precursora d'aquesta mena de sub-gènere.

En definitiva, són escriptores que es mouen bé en les distàncies curtes perquè els permeten centrar-se en fets cabdals, i moltes vegades molt íntims, de la història que volen explicar. Sempre ens pot quedar el dubte de com es desenvoluparien en llibres més llarg però, a aquestes alçades de la literatura, potser no cal, no?

Codi 120: Els feliços anys del càstig de Fleur Jaeggy

 

Els llocs tancats com les presons, els camps de concentració o els internats són sempre motiu d'una certa fascinació per part dels escriptors. La possibilitat d'explorar els universos particulars d'aquests llocs permet oferir una visió a l'ànima humana molt particular i crear realitats paral·leles amb les seves pròpies normes.

En el llibre de l'escriptora suïssa de parla italiana Fleur Jaeggy, Els feliços anys del càstig, ens trobem amb una situació d'aquest estil en una escola només per a noies en règim d'internat als Alps. Haurem de veure què ens proposa l'autora.

Dossier

Codi 119: Multimèdia

Gràcies a una de les nostres tertulianes hem pogut saber que existeix una versió cinematogràfica d'aquesta obra del segle XIX d'Ogai Mori. Amb el títol Maihime i dirigida per Masahiro Shinoda va ser estrenada l'any 1989.  A Filmaffinity teniu una petita fitxa (amb no gaire informació, s'ha de dir).

Però mentre buscàvem informació sobre aquesta obra, també hem pogut troba altres adaptacions o produccions inspirades en la novel·la curta de Mori. Des de bandes sonores, animes o obres de dansa com la que us ensenyem aquí sota. Com podeu veure, La ballarina és una història que ha influït  a molts creadors al llarg del temps.

Codi 119: La ballarina d'Ogai Mori

 Quan parlem de novel·les curtes no podem obviar l'obra que els autors japonesos han publicat al llarg del temps en aquest subgènere. Mestres del minimalisme i de la (enganyosa) simplicitat dels textos teníem molt clar, a l'hora de dissenyar la programació d'aquest curs, que alguna mostra de literatura japonesa havia d'estar present en el document final.. Finalment ens vam decantar per La ballarina d'Ogai Mori. Un llibre sobre la relació amorosa entre un ciutadà japonès i una noia europea i el que implica un xoc de cultures entre dos persones de diferents àmbits. 

Dossier

Codi 118: En imatges

 

En aquesta mini-secció del bloc del nostre club de lectura que dediquem a les adaptacions cinematogràfiques dels llibres que llegim, a vegades trobem alguna joia amagada. De El túnel hi ha més d'una adaptació ja sigui en cinema o teatre, fet que demostra la potència visual del llibre. Però a l'hora d'escollir una proposta concreta, ens hem decidit per una pel·lícula argentina que es va estrenar l'any 1952 i dirigida per León Klimovsky. Qui millor per adaptar el llibre de Sábato que la mateixa indústria argentina que, com a mínim, segur que permet gaudir d'una societat en pantalla més propera a la que podem llegir al text de l'escriptor.

Codi 118: El túnel d'Ernesto Sábato

 Tradicionalment, ens agrada comença el nou curs del Club de Lectura Pla 9 amb una lectura impactant. I com aquest any el dedicarem a les novel·les curtes (també anomenades "novelles"), El túnel de l'escriptor argentí Ernesto Sábato semblava una molt bona opció.

Aquesta història sobre l'obsessió del protagonista per una dona, publicada el 1948, es considerada com l'obra mestra de Sábato i sabem que no deixarà a cap de nosaltres indiferent.

Com sempre teniu a la vostra disposició dossier que acompanya a totes les nostres lectures.

Curs 2025-2026 : Al pot petit...

 

...hi ha la bona literatura?

Un dels comentaris habituals en el nostre club de lectura és la impossibilitat de programar llibres de més de 350-400 pàgìnes en un club de lectura per la dificultat real de llegir una obra d'aquesta extensió en un mes (el temps entre tertúlies). Alguna vegada, fins i tot, hem fantasiejat amb la possibilitat de crear un club de lectura per aquest tipus de llibres i poder fer justícia amb obres que normalment queden excloses dels clubs.

Però també és cert, que la indústria editorial ja fa temps que presenta un cas extrem de "paginitis" i, sobretot quan parlem dels llibres més populars,, es porta a terme una política d'intentar oferir una experiència lectora el més àmplia possible però a costa, moltes vegades, de la qualitat de l'obra. Arribats a aquest punt, on molts lectors valoren l'extensió del llibre com una valor afegit, on queden els llibres curts? Títols que tenen, en principi, les idees clares i que no necessiten 500 o més pàgines per fer-nos gaudir de la seva història.

És per aquest motiu que el curs 2025-2026 del Club de Lectura Pla 9 estarà dedicat als llibres curts. Cap de les nou propostes que componen la programació superen les 150 pàgines (i amb lletra força gran) i uns poquets no arriben ni a les 100. 

En aquests llibres valorarem l'habilitat de l'escriptor/a per elaborar una història curta sense artificis i sense estendre injustificadament la narració. Parlarem sobre si els personatges estan ben definits i han tingut espai per "créixer" i, sobretot, si el llibre tenia un missatge clar i si s'ha fet arribar als lectors amb perícia.

Com sempre, la nostra programació intenta ser el més equilibrada possible oferint obres més clàssic (El túnel d'Ernesto Sábato, per exemple) amb d'altres actuals (Harvey d'Emma Cline) amb l'objectiu de copsar també si el llibre curt, com a subgènere, segueix sent atractiu per a les noves generacions. Teniu la programació a la pàgina corresponent per si li voleu donar un cop d'ull.

A final de curs "veurem" quins llibres han funcionat i quins s'han quedat "curts" :).