En consonància amb la resta de la societat, el Club de Lectura Pla 9 ha
patit les mateixes restriccions i sacsejades. Així, vam començar l’octubre de
2020 amb totes les ganes del món i un format adaptat a la situació amb la
distància interpersonal corresponent. Aspecte que fa complicada la comunicació
a vegades i que es perdi aquell valor afegit de proximitat que tenen els clubs
de lectura.Per sort, la motivació del grup ha permès superar tots els impediments i
mantenir l’esperit del club fins al darrer dia. Sí que és cert, que
l’experiència ens ha demostrat que la força d’un club de lectura com el nostre
la trobem a la presencialitat (i tot el que aquest fet aporta) i que les
sessions virtuals que vam fer a finals de 2020 no van tenir el mateix
seguiment. Els motius poden ser diversos però està clar que, al menys en el
nostre cas, el fet de trobar-nos en persona a la biblioteca ofereix un plus
difícil de superar.
Ja parlant de les lectures d’aquest any de novel·les romàntiques, el curs
el vam començar a una novel·la curta de la sempre interessant Joyce Carol
Oates, Una tendra donzella, que va servir per marcar el to del club:
novel·les que ens parlen de diferents tipus d’amor i de les conseqüències que
se’n deriven. El costat fosc del llibre va donar peu a un bon debat.
I de cop va arribar la segona onada. I les dues següents lectures les vam
comentar de forma virtual en una mena de prova pilot. S’ha de dir que tant Departamento
de especulaciones de Jenny Offill com Fidelitat de Marco
Missiroli són llibres interessants… que s’han de comentar en proximitat. La
virtualitat no va ser la millor opció i les tertúlies (i la valoració dels
llibres) es van ressentir.
Això ens va fer replantejar-nos la situació i aturar es tertúlies fins que
es pogués recuperar la presencialitat. D’aquesta forma, els llibres previstos
de Hans Fallada, Este corazón que te pertenece (una història
d’amor en època del règim nazi a Alemanya), y de Nadine Gordimer, La
historia de mi hijo sobre l’amor familiar en l’època de l’apartheid, van
passar injustament desapercebuts. Coses de la pandèmia!
Per sort, vam poder fer un sprint final força exitós amb la tornada a les
tertúlies clàssiques i s’ha de dir que la resposta a les quatres darreres
lectures va ser força positiva. També és cert que amb llibres d’autores com Hiromi
Kawakami, Toni Morrison (tot i que la seva narrativa dispersa va
provocar una certa sensació de confusió) o Daphne du Maurier amb el
clàssic Rebecca és d’esperar que les tertúlies siguin interessants i més
amb el grup de tertulianes tan motivat i preparat amb el que compta la
biblioteca. Hem de mencionar també l’interès de la novel·la “aposta” d’aquest
any, Enamorats d’Alfred Hayes, un llibre força desconegut sobre
una parella condemnada al fracàs i que va causar força bona impressió.
En definitiva, un curs força mogut que, un altre cop, no ha pogut
desenvolupar del tot el seu potencial pel culpa de la pandèmia. Però ens
quedarem amb les bones sensacions pel retrobament a partir de març i sobretot,
amb la implicació i les grans tertúlies que acostumen a garantir les
tertulianes participants. Aquest bon sabor de boca ens permet encarar el proper
curs amb tota la motivació i l’autoestima intactes!
