Codi 93: Morir en primavera de Ralf Rothmann

 En un cicle dedicat a la novel·la històrica era una parada obligatòria "visitar" un període tant important a nivell global com la 2a Guerra Mundial. Però aquest cop hem volgut apropar-nos des d'un punt de vista diferent: la dels propis alemanys. Acostumats a llegir i veure cròniques d'aquesta guerra des de la perspectiva dels aliats ens interessava aportar una vivència dramàticament oposada: la d'aquells alemanys que no van poder escapar del conflicte en la seva etapa final. 

 

 

En aquest cas, la història que ens ofereix l'escriptor Ralf Rothmann, ens presenta a dos joves de disset anys que, a principis de 1945 i quan no s'ho esperaven, són cridats a formar part de l'exèrcit alemany (o al menys del que queda). Si participar en qualsevol guerra ja deu ser una experiència terrible, fer-ho en les condicions que es trobaven aquests soldats (defensant el seu país amb uns recursos minvants, sense experiència i amb una victòria impossible i una mort més que probable), és pràcticament impossible imaginar-se la seva situació. Però Rothman ho intenta amb una història plena de desgràcies però també de deure i d'amistat.

Si voleu saber una mica més, tenir el dossier ja preparat.

Codi 92: Novel·les revolucionàries

I no, no estem parlant de l'Ulisses de Joyce o Orlando de la Virginia Woolf! En aquest cas ens referim a novel·les que tenen com a escenari la Revolució Francesa de 1789 un fet tant important que la literatura no podia deixar d'explorar. 

Podem començar amb el gran escriptor francès Victor Hugo que amb novel·les com El noventa y tres i, molt especialment, la mítica Els miserables, narra des de la seva visió privilegiada la realitat de la revolució i com va afectar a la societat i als individus de l'època. També fa el mateix, però des del punt de vista colonial (la revolució amb les seves llums i ombres va travessar l'Oceà Atlàntic) Alejo Carpentier amb El siglo de las luces. 

Curiosament, també podem creuar el canal i llegir Història de dues ciutats amb l'afegit que també fa un retrat del Londres contemporani del París revolucionari. Una obra "pur Charles Dickens" així que ja sabeu que tindrà qualitat però que pot ser exigent. Si volem, per una altra banda, una aproximació més lúdica sempre ens podem quedar amb les novel·les històriques o de misteri com El ocho de Katherine Neville o, a com a exemple espanyol, La cinta roja de Carmen Posadas.

I no podríem acabar aquesta entrada recomanant un autor dels nostres favorits: Stefan Zweig amb la biografia d'un dels personatges més famosos com Maria Antonieta. Un llibre que permet conèixer l'altra "bàndol" de la revolució: la noblesa que vivia amb tots els luxes completament aliena als patiments del poble.

Codi 92: 14 de juliol d'Éric Vuillard

 

Un cop hem llegit la interessant crònica sobre una època de l'Imperi Romà de Marguerite Yourcenar ens apropem a un altre fet històric de rellevància mundial: la revolució francesa. I ho fem de la mà d'un escriptor que ha fet carrera amb una fórmula força curiosa amb llibres d'història d'una llargada més que raonable (alguna persona podria dir que fins i tot són massa curts). Parlem d'Éric Vuillard, un autor francès autor d'obres sobre les guerres mundials (com La batalla d'Occident o L'ordre del dia) o la creació dels Estats Units (Tristesa de la terra). 

En el cas de la lectura d'aquest mes, com comentàvem, dirigeix la seva crònica històrica al 14 de juliol de 1789 o, més ben dit, als dies previs a aquesta data on va caure la Bastilla. Un fet que va donar peu a la revolució francesa i va provocar una sacsejada a tota Europa, trencant amb les monarquies absolutistes i donant per primer cop i de forma contundent, la veu al poble. 

Podeu començar la lectura de 14 de juliol (així d'explícit és el títol) amb el dossier que elaborem amb cada lectura. El podeu consultar aquí.

 

Codi 91: Novel·les romanes

 

Històricament la Mediterrània ha estat una zona d’importància cabdal per la humanitat. Començant pels egipcis i continuant pels grecs les seves costes han esdevingut testimonis de l’aparició de territoris, regnes i imperis. Però també l’escenari de múltiples esdeveniments com guerres, rutes comercials, representacions culturals i l’aparició de llengües i mitologies. Però retornant als imperis és possible que el més important, a tots els nivells, fos ser l’Imperi Romà que va arribar a dominar tota la Mediterrània i una mica més enllà. La seva influència, després fins i tot de la seva desaparició de fet, es pot comprovar en la figura d’altres potències hereves com l’Imperi Romà d’Orient o el Sacre Imperi Romanogermànic i, perquè no dir-ho, el llegat cultural i arqueològic que podem trobar per tots els països d’aquesta part del món.

Així que no és d’estranyar que a nivell literari l’Imperi Romà estigui encara força present en la novel·la històrica. Actualment tenim autors com Santiago Posteguillo amb la seva Trilogia de Roma (formada per Africanus, Las legiones malditas i La traición de Roma) o Ben Kane i la seva saga Águilas de Roma. També tenim exemples on es barreja la novel·la història amb d’altres gèneres com la sèrie negra gràcies a autores com Lindsey Davis amb les novel·les protagonitzades per Marco Didio Falco que es va iniciar amb La plata de Britania. Finalment, no podem deixar de banda novel·les mítiques com Jo, Claudi de Robert Graves o els llibres de Robert Harris com Dictator.  

Codi 91: Memorias de Adriano de Marguerite Yourcenar

Benvinguts a la primera lectura del curs 2022-2023. Les persones habituals ja sabeu que sempre intentem començar amb un llibre que marqui el camí a seguir. I aquest any no podia ser diferent: per iniciar el nostre cicle de novel·la històrica hem escollit, ni més ni menys que, Memorias de Adriano de l'escriptora Marguerite Yourcenar.

Temàticament, té molt sentit començar amb un llibre que parla de l'Imperi Romà, una època clau del nostre món mediterrani del que se'n deriva molta de la nostra herència cultural. Però des del punt de vista de l'autoria, donem la benvinguda a una autora de la categoria de Marguerite Yourcenar. Un dels objectius no escrits d'aquest club és, com a mínim, llegir un llibre dels grans escriptors de la història. I amb Yourcenar estem davant d'un aquests casos. Sabem, això sí, que la lectura d'aquest llibre pot significar un petit repte (ara que estem tan acostumats a llibres plens de diàlegs) degut a la seva prosa preciosista i intimista. Però segur que pagarà la pena! 

Si voleu començar per una lectura prèvia, recordeu que teniu el dossier a mà! 

 

 

 

 

Curs 2022-2023 : Novel·les històriques

 Aquest any, el club de lectura Pla 9 arriba al seu desè aniversari. Quan el vam engegar el curs 2012-2013 estàvem força convençuts de la potència de la proposta però amb les activitats sempre hi ha un punt d’incertesa i sabíem que potser trigaríem anys en consolidar-lo (s’ha de ser realista). Els inicis que vam dedicar al terror el primer any i a la sèrie negra van ser complicats però ens vam mantenir ferms i el tercer any els resultats van arribar gràcies a un cicle, que podria ser més arriscat que els anteriors, dedicat a les utopies i les distòpies (i es que els camins dels clubs de lectura són inescrutables). A partir de llavors hem pogut gaudir de molts cicles, lectures i tertúlies interessants, però havia un gran gènere literari que encara no havíem tastat i que semblava un deute del club: la novel·la històrica. 

Així que aquest curs volem tancar el cercle i dedicar-lo al gènere històric, matèria que tantes i tantes persones segueixen cada any. Som conscients que és un tipus de literatura que, en termes generals, pot no quadrar del tot en un club de lectura ja que acostumen a ser obres de moltes pàgines i que formen, habitualment, parts de nissagues. Però, per sort, la literatura és prou rica com per oferir-nos solucions i, a més, a la Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura ja sabeu que ens agrada apostar per lectures no tan “òbvies”. Així que la programació d’aquest any (que ja teniu aquí) us proposa un menú eclèctic on conviuen clàssics amb altres obres més desconegudes però que considerem que ofereixen el valor afegit que demanem als llibres del Pla 9. Doneu-li un cop d'ull que la història ens espera!

 

Resum temporada 2021-2022

Els darrers anys, el resum de la temporada del Club de Lectura Pla 9 sembla més un informe d'incidències que una crònica d'un club de lectura. Si els darrers dos anys la pandèmia havia afectat greument la programació del club de lectura (amb èpoques sense tertúlies presencials, per exemple), aquest 2021-2022 ha estat marcat per un problema intern de la Xarxa de Biblioteques que va obligar a modificar la llista de lectures i adaptar-les a les possibilitats existents i no tant  als desitjos de la biblioteca. I més en un any una mica diferent on es feia una aposta per incloure llibres de no-ficció, un camp que sempre pot ser un risc.

Tot i així estem contents d'haver pogut portar a terme totes les sessions de forma presencial i satisfets de la resposta per part de les persones que participen. Perquè, tot i que les lectures són una base important de qualsevol club de lectura, no és menys cert que la possibilitat de compartir un temps i un espai amb altres lectors i parlar de llibres, sempre és un moment especial.

Però si parlem dels llibres, està clar que primer hem de comentar aquells que, pels problemes abans comentats, s'han quedat pel camí. Finalment han estat tres molts bons llibres els que hem hagut de deixar per més endavant: Yo sé por qué canta el pájaro enjaulado de Maya Angelou, Mi familia y otros animales de Gerald Durrell i Una educació de Tara Westover. En el seu lloc van aparèixer una ficció sobre la vida dels creadors desconeguts amb Ignot de Manuel Baixauli, un clàssic com Confessions d'una màscara de Yukio Mishima i un testimoni ben real com Autobiografía d'Angela Davis. Tres llibres d'emergència però que permetien tenir viu l'esperit d'aquest curs.

Pel que fa a la resta de lectures, hem de destacar la bona rebuda d'Instrumental de James Rhodes, que va aportar cert grau de polèmica, Prohibit néixer de Trevor Noah (una surrealista autobiografia a Sud-Àfrica), Si això és un home de Primo Lévi i L'antropòleg innocent de Nigel Barley. En aquest darrer la lectura es va veure complementada amb l'aportació personal d'un dels tertulians que ens va explicar la seva experiència a Àfrica en la mateixa zona que el llibre.

Finalment, La filla de l'amant d'A.M. Homes i La vergüenza d'Annie Ernaux van tenir un èxit més discret, però han permès als participants conèixer un parell d'autores punteres als seus països d'origen.

En definitiva, ens hem trobat amb un altre curs amb turbulències però que, en termes generals, ha estat força reeixit tot i no haver pogut assolir totes les lectures que teníem preparades. Sabíem que apostar per les històries personals podria ser un repte pel pes emocional de moltes d'elles, però hem intentat equilibrar el menú introduint llibres amb una bona càrrega d'humor. 

Esperem que el proper curs, ara sí, el club pugui desenvolupar-se sense més enrenous i puguem seguir aprofitar la bona dinàmica del grup per mantenir aquestes tertúlies que tan bon sabor de boca ens deixen. Això sí, deixarem de banda la no-ficció, per endinsar-nos de nou en camins literaris històricament (ejem) més tradicionals. Estigueu atents/es i que tingueu molt bon estiu!