Històricament la Mediterrània ha estat una zona d’importància cabdal per la humanitat. Començant pels egipcis i continuant pels grecs les seves costes han esdevingut testimonis de l’aparició de territoris, regnes i imperis. Però també l’escenari de múltiples esdeveniments com guerres, rutes comercials, representacions culturals i l’aparició de llengües i mitologies. Però retornant als imperis és possible que el més important, a tots els nivells, fos ser l’Imperi Romà que va arribar a dominar tota la Mediterrània i una mica més enllà. La seva influència, després fins i tot de la seva desaparició de fet, es pot comprovar en la figura d’altres potències hereves com l’Imperi Romà d’Orient o el Sacre Imperi Romanogermànic i, perquè no dir-ho, el llegat cultural i arqueològic que podem trobar per tots els països d’aquesta part del món.
Així que no és d’estranyar que a nivell literari l’Imperi Romà estigui encara força present en la novel·la històrica. Actualment tenim autors com Santiago Posteguillo amb la seva Trilogia de Roma (formada per Africanus, Las legiones malditas i La traición de Roma) o Ben Kane i la seva saga Águilas de Roma. També tenim exemples on es barreja la novel·la història amb d’altres gèneres com la sèrie negra gràcies a autores com Lindsey Davis amb les novel·les protagonitzades per Marco Didio Falco que es va iniciar amb La plata de Britania. Finalment, no podem deixar de banda novel·les mítiques com Jo, Claudi de Robert Graves o els llibres de Robert Harris com Dictator.
