Els darrers anys, el resum de la temporada del Club de Lectura Pla 9 sembla més un informe d'incidències que una crònica d'un club de lectura. Si els darrers dos anys la pandèmia havia afectat greument la programació del club de lectura (amb èpoques sense tertúlies presencials, per exemple), aquest 2021-2022 ha estat marcat per un problema intern de la Xarxa de Biblioteques que va obligar a modificar la llista de lectures i adaptar-les a les possibilitats existents i no tant als desitjos de la biblioteca. I més en un any una mica diferent on es feia una aposta per incloure llibres de no-ficció, un camp que sempre pot ser un risc.
Tot i així estem contents d'haver pogut portar a terme totes les sessions de forma presencial i satisfets de la resposta per part de les persones que participen. Perquè, tot i que les lectures són una base important de qualsevol club de lectura, no és menys cert que la possibilitat de compartir un temps i un espai amb altres lectors i parlar de llibres, sempre és un moment especial.
Però si parlem dels llibres, està clar que primer hem de comentar aquells que, pels problemes abans comentats, s'han quedat pel camí. Finalment han estat tres molts bons llibres els que hem hagut de deixar per més endavant: Yo sé por qué canta el pájaro enjaulado de Maya Angelou, Mi familia y otros animales de Gerald Durrell i Una educació de Tara Westover. En el seu lloc van aparèixer una ficció sobre la vida dels creadors desconeguts amb Ignot de Manuel Baixauli, un clàssic com Confessions d'una màscara de Yukio Mishima i un testimoni ben real com Autobiografía d'Angela Davis. Tres llibres d'emergència però que permetien tenir viu l'esperit d'aquest curs.
Pel que fa a la resta de lectures, hem de destacar la bona rebuda d'Instrumental de James Rhodes, que va aportar cert grau de polèmica, Prohibit néixer de Trevor Noah (una surrealista autobiografia a Sud-Àfrica), Si això és un home de Primo Lévi i L'antropòleg innocent de Nigel Barley. En aquest darrer la lectura es va veure complementada amb l'aportació personal d'un dels tertulians que ens va explicar la seva experiència a Àfrica en la mateixa zona que el llibre.
Finalment, La filla de l'amant d'A.M. Homes i La vergüenza d'Annie Ernaux van tenir un èxit més discret, però han permès als participants conèixer un parell d'autores punteres als seus països d'origen.
En definitiva, ens hem trobat amb un altre curs amb turbulències però que, en termes generals, ha estat força reeixit tot i no haver pogut assolir totes les lectures que teníem preparades. Sabíem que apostar per les històries personals podria ser un repte pel pes emocional de moltes d'elles, però hem intentat equilibrar el menú introduint llibres amb una bona càrrega d'humor.
Esperem que el proper curs, ara sí, el club pugui desenvolupar-se sense més enrenous i puguem seguir aprofitar la bona dinàmica del grup per mantenir aquestes tertúlies que tan bon sabor de boca ens deixen. Això sí, deixarem de banda la no-ficció, per endinsar-nos de nou en camins literaris històricament (ejem) més tradicionals. Estigueu atents/es i que tingueu molt bon estiu!
