Codi 87: Si això és un home de Primo Levi

Sabem que cada curs tindrem llibres que tenen un alt potencial emocional. Aquest any, en principi, tenim dos d'aquests títols. Per un costat, amb un mes de retard, podrem llegir i patir amb Això és un home de Primo Levi. En segon lloc, al mes d'abril ens tocaria llegir Yo sé por qué canta el pájaro enjaulado de Maya Angelou. Però ja veurem si la situació ens ho permet o hem de buscar una lectura alternativa.

Tornant a la lectura que ens ocupa, Si això és un home és una d'aquelles històries reals tan extremes que el lector s'ha de mentalitzar abans de començar a llegir-lo. Estem davant d'un d'aquells llibres que diu molt de la capacitat de l'ésser humà per cultivar la seva crueltat però també sobre la seva capacitat de supervivència. Segurament és una d'aquelles obres que, sobretot en aquests darrers anys on hem vist la pujada d'algunes ideologies autoritàries, haurien de ser de lectura obligatòria per a la societat.

El llibre parla per si sol, i poc més es pot afegir, però recordeu que teniu el dossier per complementar la lectura.

Codi 86 extra: Ignot de Manuel Baixauli

Per uns problemes logístics, que no val la pena explicar, hem hagut de modificar la programació i aplaçar la lectura del llibre de Primo Lévi Si això és un home fins al proper mes (si tot va bé). Per substituir aquest títol i poder mantenir el ritme habitual de tertúlies vam decidir incloure una lectura una mica diferent. Sí, parla de la vida dels personatges i podem imaginar que té un punt autobiogràfic, perquè és un llibre al voltant de l'existència de l'art i de les persones que el creen. Moltes vegades aquestes persones són desconegudes i, fins i tot, amb carreres fallides. Tot i que sempre hem de tenir en compte que la carrera d'un artista no aconsegueix l'èxit esperat perquè no s'ho val o perquè no "era el seu moment" (l'art està ple d'aquests casos). 

Aquest és l'eix central de la novel·la Ignot de l'escriptor valencià Manuel Baixauli i que ens ha servit per continuar parlant de la vida i les seves experiències. En aquest cas des de la ficció o, per ser més justos, des de la meta-ficció. Així que seguim discutint sobre la vida "real".

D'aquest llibre no trobareu dossier (per ara) però al menys quedarà constància en el seu bloc de la seva existència com a lectura. Que també s'ho mereix.

Actualització (17/03/22): ja tenim dossier!

Codi 85: Aquests petits i avorrits moments

Ja fa uns quants anys que vam llegir Bienvenidos a Metro-Centre de J.G. Ballard. En aquest llibre distòpic Ballard situava als centres comercials com un dels espais més influents en el desenvolupament d'una comunitat. Potser la realitat no ha arribat als extrems que el famós escriptor anglès va predir en aquest llibre però sí que podem assumir que centres comercials i supermercats tenen una presència contínua en el nostre dia a dia. 

Així que ens va fer gràcia descobrir que la mateixa Annie Ernaux, famosa per "novel·lar" la seva vida, havia escrit un llibre sencer sobre les seves visites a un famós macro-supermercat francès. Aquest volum ens va arribar de la sempre interessant editorial Cabaret Voltaire (que publica habitualment les obres de l'autora en castellà ) amb el títol Mira las luces, amor mío i Ernaux aconsegueix d'una forma sorprenent copsar el micro-cosmos que es genera en un centre d'aquestes característiques integrant les vivències dels clients però també de les persones que hi treballen en un món de relacions socials en un espai que, per a molts, és d'obligada assistència una vegada a la setmana.

Si teniu curiositat us deixem l'enllaç a la fitxa del llibre de l'editorial.

Codi 85: La vergüenza d'Annie Ernaux

Sempre s'acostuma a dir que molta gent que escriu ho fa sobre allò que coneix millor: la seva pròpia vida. En la majoria dels casos aquesta "inspiració" es disfressa amb ficció però en casos molt concrets hi ha autors que ens parlen de la seva vida de forma directa i transparent. Aquest és el cas d'Annie Ernaux, qui ens acompanyarà en la tertúlia de gener, que ha desenvolupat la seva carrera a partir d'explicar-nos les seves experiències vitals. És veritat que els seus drames familiars, acostumen a ser també un punt de partida per explicar-nos un context social concret de la seva França natal. 

La vergüenza, el llibre ens ocupa, és un bon exemple d'aquest darrer punt. Ernaux ens explicarà un fet desagradable que va passar entre els seus pares però aprofitarà per fer-nos un bon retrat de la seva vida l'any 1952 on el país encara es recuperava de la 2a Guerra Mundial i on la forma de viure era força diferent (o no?) a l'actual.

Si voleu saber una mica més sobre l'autora i la seva obra, podeu consulta el dossier que acompanya la lectura.

Codi 84: Trevor Noah, el comediant

Trevor Noah no és un escriptor ordinari ja que la seva producció literària es redueix, ara mateix, al llibre que hem programat aquest any. En realitat la seva carrera artística està més orientada a la comèdia ja sigui en format audiovisual (com a presentador del prestigiós programa The Daily Show) o teatral amb els seus múltiples espectacles de stand up comedy. És en aquest darrer format on Noah deixa anar la seva vessant més irreverent i on ofereix la seva visió com a africà sobre aspectes tan controvertits com la colonització. 

Com a exemple d'aquest tema i de la seva peculiar forma de fer humor, us adjuntem un fragment d'un dels seus espectacles (aquest vídeo i molts d'altres els podeu trobar al seu canal oficial de Youtube).

Codi 84: Prohibit néixer de Trevor Noah

Per la tertúlia del mes de desembre hem escollit un títol que ens fa molta il·lusió perquè és un bon exemple d'autobiografia barrejada amb crítica social i política i molt d'humor. Curiosament no està escrit per cap escriptor professional. Trevor Noah, aquest és el seu nom, és sobretot un còmic que fa monòlegs i també presenta, en un fet que denota el seu valor com a artista, el famós programa The Daily Show als Estats Units. Però també és una persona molt conscient de les seves arrels sud-africanes i la vida a l'Àfrica acostuma a ser un dels temes habituals dels seus espectacles i ho fa amb humor i també amb autocrítica. 

Un bon exemple d'aquest punt són aquestes memòries, Prohibit néixer, on explica la seva infància a la Sud-Àfrica en temps de l'Apartheid. Una època difícil tenint en compte que és fill d'una parella interracial, un fet prohibit a l'època (aquest és l'origen del seu impactant títol original Born a crime). A partir d'aquest moment Noah ens explica l'absurda realitat del règim dictatorial però també la situació dels diferents grups que conformen la població del país. 

I, si voleu saber una mica més, sempre podem començar pel dossier. 

Codi 83: En adopció

 A l'hora de seleccionar La filla de l'amant com a novel·la autobiogràfica sobre l'adopció va pesar molt el prestigi de la seva autora A.M. Homes. Però s'ha de reconèixer que teníem un ventall prou ampli de títols per escollir. Ja a nivell local haguéssim pogut decantar-nos per alguna obra d'Asha Miró, que en el seu moment va tenir un èxit important amb obres com La filla del Ganges o Rastros de sándalo. En el seu cas, a més, es barrejava un component d'interculturalitat que dotava als seus llibres d'un cert grau d'exotisme.  

Aquest factor personal també l'haguéssim llegit a les novel·les de Jeanette Winterson que expliquen la seva adopció per part d'una parella evangèlica en obres com Fruta prohibida. Una escriptora, sense dubte, a intentar recuperar en algun Pla 9 del futur.

Seguint amb una línia més de ficció, també trobem llibres de caràcter més popular com El jardín olvidado de Kate Morton o La ladrona de libros de Markus Zusak han tractat el tema de l'adopció. I afegint l'exotisme abans mencionat podríem haver escollit títols com Y las montañas hablaron de Khaled Hosseini.

Així que, si esteu interessats en el tema, ja veieu que teniu moltes opcions i aproximacions.