Codi 80: Punts de contacte

Més d'un cop s'han relacionat els llibres d'Alfred Hayes com Enamorats amb l'obra del pintor nord-americà Edward Hopper i s'ha de reconèixer que les seves respectives visions tenen molt en comú. Només llegint la primera pàgina d'Enamorats ja ens podem imaginar la història pintada per Hopper gràcies a quadres com Nighthawks:

Tant el llibre com el quadre transpuen vides buides i solitàries amb personatges que, tot i compartir una escena, estan a kilometres de distància uns dels altres. I aquesta fenòmen tan curiós ens fa pensar primer en com artistes diferents poden compartir una visió del món tan semblant i, per una altra banda, com es pot plasmar aquest mateix univers amb tècniques artístiques diferents. 

En definitiva, estem davant de dues obers que es complementen de forma gairebé màgica i que, un cop la descobreixes, és pràcticament impossible llegir a Hayes sense imaginar-se la història com un quadre de Hopper. Els camins de l'art són inescrutables a vegades!

Codi 80: Enamorats d'Alfred Hayes

Pel mes de maig, hem decidit recuperar un autor americà, l'Alfred Hayes, relativament desconegut per a nosaltres. És veritat que bona part de la seva carrera la va fer en el món del cinema (treballant amb grans noms com Roberto Rossellini o Vitorio de Sica) i la televisió. Però la seva breu obra narrativa, composta per vuit novel·les i alguns llibre de poesia, també té un cert prestigi. 

Per aquesta ocasió nosaltres hem apostat per Enamorats que ens explica la relació, en principi poc "seriosa", entre un home i una dona i com aquesta es veu truncada per la proposta d'una tercera persona. Una obra breu però que tracta temes interessants com si es pot escollir "no enamorar-se" o la gelosia. Com déiem, un clàssic recuperat de l'oblit i que podeu començar a conèixer amb el dossier que teniu disponible.

Codi 79: L'amor com a títol

Després de llegir Amor de Toni Morrison, hem decidit fer un petit experiment. Considerant que posar un títol com Amor a un llibre té un punt d'atreviment hem decidit fer una cerca i veure quants llibres més podríem trobar amb aquest títol tan imponent. I la veritat és que hem trobat un bon grapat! 

Podem començar amb una altra autora clàssica com la Marguerite Duras que va explicar a El amor les històries personals de tres personatges en una illa. Ens trobem davant d'una novel·la experimental que té fama de difícil. Però l'amor també acostuma a ser "complicat" moltes vegades, així que...

Si aquest llibre de Duras es pot considerar una mena de metàfora, Dino Buzzati sí que ens aporta una història més "romàntica" a Un amor on l'acte d'enamorar-se i les seves conseqüències (la gelosia, el dolor, la diferència d'edat) són el centre del llibre.

Finalment, també podem recuperar, amb el mateix títol que l'anterior, Un amor, un dels volums de l'escriptor català Alejandro Palomas. Englobat en una saga familiar amb altres títols com Una madre o Un perro, aquesta obra va guanyar el Premi Nadal l'any 2018. Aquest cop la família protagonista encara el casament d'una de les filles. Aquest serà el marc que permet a Palomas desenvolupar un dels seus punts forts: els sentiments com a vehicle de la història, 

Aquestes tres obres són només un petit exemple, de com autors i autores de totes les èpoques s'han atrevit a fer servir com a títol el sentiment més impactant i desitjat: l'amor. 

Codi 79: Amor de Toni Morrison

Digueu-nos previsibles però amb un títol com Amor, aquest llibre de Toni Morrison havia d'estar present a la programació d'aquest any. Bé, en realitat, qui havia d'estar (sí o sí) era una autora que, al llarg de la seva carrera, ens ha ofert un bon grapat de llibres amb potents històries d'amor sovint relacionades, a més, amb el seu activisme polític i social al voltant del paper de les dones i de la situació de la població afroamericana als Estats Units. Teníem altres obres per escollir, com la reconeguda Beloved, però finalment ens vam decantar per aquest llibre que ens explica les relacions entres diferents dones amb un mateix home i com les afecta entre elles.

Teniu el dossier disponible per si voleu conèixer una mica més a una escriptora de capçalera com és Toni Morrison. 

Codi 78: Hiromi Kawakami en imatges

I aquest cop no només parlarem de cinema, que també, sinó que parlarem d'adaptacions curioses de El cel és blau, la terra blanca i d'altres obres d'Hiromi Kawakami.

Per començar, hem descobert l'existència d'una adaptació en format manga de Sensei no kaban. Aquest és el títol original de l'obra i que es podria traduir com El maletí del professor (com veieu molt més explícit que l'adaptació que ens ha arribat). Aquest títol es va publicar en 2 volums i el va dibuixar ni més ni menys que Jiroh Taniguchi, un dels grans autors de còmic japonès per adults. El guió va córrer de la mà de la mateixa Kawakami, així que podem dir que és una bona aproximació. L'editorial Ponent Mon la va publicar al nostre mercat el 2011. Segur que el podeu trobar en alguna biblioteca de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona.

Per una altra banda, també existeixen versions cinematogràfiques i teatrals d'aquest llibre. Tot i que no hem estat capaços de trobar cap vídeo (coses de no dominar el japonès), sí que us oferim alguna imatge:

Finalment, no podíem deixar d'incloure la fitxa de la versió en cinema d'una altra gran obra de Kawakami, Los amores de Nishino (de la que us parlem una mica en el dossier). Aquí teniu el seu tràiler: 

Codi 78: El cel és blau, la terra blanca d'Hiromi Kawakami

L'amor, com l'humor o la sèrie negra, és un concepte que té un component cultural important, No totes les societats entenen l'amor de la mateixa forma i això es manifesta en la forma de relacoinar-se. Una de les cultures que més ens fascina és la japonesa i en el terreny de l'amor també tenim exemples de la seva peculiar forma d'entendre aquest fet amb una barreja de convencions socials força estrictes (hi ha requisits com casar-se abans d'una certa edat, l'èxit laboral,...) en una societat on el contacte físic sempre és complicat. Dins de les autores i dels autors que ens han arribat les darreres dècades des d'aquest llunyà país hi ha una escriptora que destaca a l'hora d'escriure obres al voltant de les relacions i les seves dificultats. Estem parlant d'Hiromi Kawakami, una autora que vam conèixer gràcies a la publicació per part de l'editorial Acantilado d'El cel és blau, la terra blanca, on ens explica la peculiar història d'amor entre dues persones que no han assolit els requisits dels que abans parlàvem.

Si voleu saber una mica més de l'autora i la seva obra, podeu consultar el dossier habitual. 

Codi 77: Experiències sud-africanes

Bona part de la història recent de Sud-Àfrica és ben coneguda pel gran públic. Especialment degut a l'època fosca del segregacionisme racial de l'Apartheid (que és un dels temes centrals del llibre de Nadine Gordimer que hem llegit). Però a part d'aquest període hem d'estar d'acord que aquest és un país "diferent", amb una barreja important de cultures i amb un procés de colonització amb característiques pròpies. Especialment en tot allò que fa referència als afrikáners, que tot i tenir origen europeu (neerlandès més concretament) van crear una societat pròpia i van impedir que Sud-Àfrica seguís els pasos descolonitzadors de la majoria de països africans imposant el domini blanc durant dècades. 

Aquest important fet ha provocat que la majoria de llibres que ens hagin arribat provinguin d'escriptors blancs i, per tant, no hem pogut disposar d'una oferta "real". Tot i això no hem de deixar de banda que dos d'aquests autors, el conegudíssim J.M. Coetzee i la mateixa Gordimer, van rebre el Premi Nobel de Literatura. Així que poca broma!

A part d'aquest dos grans noms, hem pogut llegir alguna obra puntual de la mà d'escriptors de gènere negre com Deon Meyer (publicat per RBA). Però si hem de destacar algun títol recent no podem deixar de banda el llibre autobiogràfic de l'humorista Trevor Noah que amb el representatiu títol de Prohibido nacer ens explica les seves vivències com a fill de d'una parella interracial (un fet completament prohibit durant l'Apartheid).  Amb molt d'humor l'escriptor aconsegueix fer-nos viure totes les crueltats del règim i també del dia a dia de la població sud-africana. Però no us avançarem gaire informació més perquè tenim la intenció de llegir aquest llibre el curs que ve (si la pandèmia ho permet).