Per la sessió de desembre tenim al menú un dels grans clàssics dels clubs de lectura; El perfum : història d'un assassí de l'escriptor alemany Patrick Süskind. Una història diferent de sèrie negra amb uns crims que es basen en un sentit tan poc habitual com l'olfacte.
Com dèiem, aquesta és una obra que podríem categoritzar fàcilment com un "llibre de club de lectura" clàssic per les seves característiques (temàtica atraient, nombre de pàgines assequible...). Això ha fet que sigui un llibre que, a part de la seva qualitat intrínseca, hagi perdurat al llarg de les dècades i que encara es vagi reeditant des de la seva publicació el 1985 (diuen que ha venut més de 20 milions d'exemplars!).
Tot i que Süskind és un escriptor que té molta cura de la seva obra i de la seva intimitat, podeu consultar el dossier per a més informació.
Si Un lloc anomenat Antany destaca especialment és per l'ús d'un lloc imaginari per situar les seves històries. En aquest cas no estem parlant d'un món fantàstic com podria ser Narnia o Oz. No, en aquest cas aquest poble a mig camí entre la realitat i la màgia es situa clarament a Polònia i serveix com a vehicle per estudiar la història i les creences dels polonesos.
Però exemples d'aquest recurs tenim molts. Podríem retrocedir a un vell conegut com Thomas More i la seva Utopia, per exemple o repassar l'ús que autors sud-americans de realisme màgic van fer a les seves obres. Així tenim les comunitats imaginàries que autors com Juan Rulfo amb Comala, Gabriel García Márquez amb Macondo o Juan Carlos Onetti amb Santa María que permetien a aquests escriptors donar la seva visió particular i màgica de la seva cultura.
Finalment no podem deixar de banda al gran escriptor nord-americà William Faulker que ja el 1929 va crear el comtat de Yoknapatawpha que situa a prop del Mississipí i on l'autor representa històries amb tots els trets característics (violència inclosa) del sud dels Estats Units.
Així que, si us ha agradat aquesta forma de narrar, teniu on remenar!
Amb la lectura d'Un lloc anomenat Antany ens tornem a retrobar amb una altra guanyadora del Premi Nobel de Literatura (no fa tant havíem llegit, per exemple, a Annie Ernaux), la polonesa Olga Tokarczuk. I ho fem amb un llibre que parteix d'una proposta habitual en alguns autors: la creació d'espai imaginaris (però molt propers a la realitat) que serveixen per crear metàfores del món real. William Faulkner, amb el seu comtat fictici de Yoknapatawpha, va fer servir aquest recurs d'una forma força extensa.
Tokarczuk planteja aquest espai geogràfic a mig camí entre la realitat i la màgia per reflexionar sobre la història del seu propi país. Per aquest motiu, al llarg de les diferents històries que conformen el llibre podem trobar des de personatges pintorescos, a l'ocupació militar del poble al llarg de la història per exèrcits russos o alemanys.
El dossier us servirà de punt de partida.
Més enllà de la història de llibreria i la seva propietària, la Sylvia Beach, el llibre té un protagonista força peculiar en forma de llibre. Ens referim, està clar, a l'Ulysses de l'escriptor James Joyce. Un llibre cabdal de la literatura universal que, com hem pogut llegir, va patir força entrebancs per arribar a ser publicat.
És un llibre molt avançat al seu temps. Tant que, segurament, va ser incomprensible per a la majoria dels lectors de l'època. I no estem parlant aquí de la seva narrativa avantguardista que l'ha convertit en un llibre quasi maleït i un repte impossible per a milers d'agosarats lectors. No, estem parlant que aquesta obra va traspassar moltes línies vermelles i es va convertir en un experiment narratiu que, com diuen el llibre, bàsicament era una obra d'art.
A priori no és un llibre que es pugui llegir en un club de lectura (no patiu) però us recomanem llegir com a mínim el primer capítol per entendre la genialitat de Joyce i per copsar la dificultat que implica l'obra pel lector. I, potser, entomar aquest repte us agradarà i tot!
Us deixem una fotografia de l'edició original de Shakespeare and Company, per si teniu curiositat.
Posem en marxa el curs 2024-2025 amb la primera de les lectures escollides per les nostres participants. I ho fem amb una obra on la literatura és protagonista. La llibretera de París de Kerri Maher ens explica la història d'un establiment de París que, a part de ser lloc de trobada habitual dels nord-americans que vivien a la ciutat, va ser protagonista en la publicació d'una obra cabdal de la literatura universal: L'Ulisses de James Joyce. Un llibre que va ser, a la vegada, tota una innovació i també un escàndol i que va estar censurat i qüestionat durant molt de temps.
També és un llibre que, degut a la seva aposta narrativa, ha esdevingut un d'aquells reptes majúsculs que ha aconseguit derrotar a molts lectors. Ho heu intentat algun cop?
Aquest llibre, per la seva banda, és molt més amable. Si voleu saber una mica més, teniu el corresponent dossier a la vostra disposició.
Després de dotze anys proposant temes en les programacions del Club de Lectura Pla 9, des de la Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura hem decidit per aquest curs (només) fer un canvi de dinàmica. Fins ara era la biblioteca qui escollia els llibres i construïa un menú a partir del tema escollit, però sempre al voltant d'una idea clau: el club havia de servir per reivindicar, descobrir i recuperar títols i noms que no són habituals a la resta de clubs de lectura. Això, per descomptar, comporta un risc perquè la majoria de llibres són apostes de la biblioteca amb, normalment, un resultat incert (que també és la gràcia d'aquesta dinàmica). D'alguna forma el conductor del club assumeix la pressió de saber que de l'èxit de la proposta pot dependre el futur del club. No és una feina fàcil i no sempre s'encerta!
Per això per aquest any vam pensar elevar l'aposta i fer un canvi de rols: vam pensar en convertir a les nostres tertulianes en programadores. Els hi vam demanar que escollissin un llibre que pogués adient per un club de lectura. Aquest fet ja és un primer filtre: què és un llibre "de club de lectura"? Tal i com ho veiem des de la biblioteca l'obra ha de tenir un tema que enganxi i generi debat i ha d'aportar un coneixement literari (ja sigui pel gènere, el nom de l'autor/a, la forma d'estar escrit). En poques paraules, ha d'aportar "alguna cosa" al lector. I d'un extensió limitada és clar, que hem de pensar que s'ha de llegir en un mes. Això sí, no vam indicar cap temàtica per deixar una mica de llibertat als participants.
Un cop vam tenir totes les propostes, vam fer un petit sorteig i, al final, vam tenir la programació d'aquest any. Ja la podeu consultar! Així que aquest any, i sense que serveixi de precedent, tenim una oferta força eclèctica amb llibres prou coneguts (El perfum, Wilt, La meva família i altres animals) i d'altres més actuals (La llibretera de París, La niña del faro o El fill del perruquer). Fins i tot tenim a Pere Calders amb un recull de contes (una experiència nova)!).
És un menú fet amb tota la intenció i "carinyo" perquè agradi al grup. Ho aconseguiran?