Codi 59 : Bany de lluna de Yanick Lahens

A Volver a Casa (la nostra segona lectura d'aquest curs) ja vam veure l'impacte que va tenir l'esclavatge en poblacions senceres i com de dura va ser la supervivència en una nova terra. A Bany de lluna ens endinsem en la realitat social d'una Haití molt influenciada pel tràfic d'esclaus i, com no, per les classes socials (un altre clàssic de la història de la humanitat). 

Tot i ser una figura important al seu país, aquesta és la primera novel·la de Yanick Lahens que ens arriba (i només en català!) i segurament perquè va rebre diferents premis l'any 2014. Però no podem negar que aquest fet ens permet llegir un exemple de literatura caribenya "diferent" (fora de les més habituals literatures cubanes, porto-riquenyes o mexicanes, per exemple).

I, com a tastet, sempre us quedarà el dossier!

Codi 58 : Un altre punt de vista

Una característica de l'obra de Mohsin Hamid és que els seus llibres ens aporten una visió externa de la societat occidental i els seus valors. Una visió força diferent, a més, si la fa servir per analitzar fenòmens força polèmics com el terrorisme integrista, l'auge dels països emergents a Àsia o, en el cas de la tertúlia d'aquest mes, el drama dels refugiats.

En el primer cas Hamid va publicar un llibre arriscat amb el títol L'integrista reticent, on trobem un protagonista, en Changez, que estava vivint el somni americà als Estats Units quan els atemptats de l'11-S ho van canviar tot. De ser un immigrant completament integrat en la societat americana i amb futur prometedor en una multinacional, passa a ser un estranger de qui tothom sospita i haurà de redefinir la seva pròpia identitat. També és cert que, a partir d'aquest moment, s'adonarà que algunes llavors de l'odi i la desconfiança ja havien començat a germinar temps enrere.

Si amb un llibre sobre aquest tema no en teníeu prou, Hamid encara va publicar un altre amb un tema tan actual com la cobdícia amb un títol tan expressiu com Com fer-se fastigosament ric a l'Àsia emergent. Agafant com a referència els darrerament famosos llibres d'autoajuda empresarial, ens explica com un noi humil és capaç de convertir-se en tot un magnat empresarial. Com veieu, tota una denúncia de les bombolles econòmiques que patim els darrers vint anys.

Ja podeu veure que Hamid ha decidit transitar per un camí d'espines amb la seva trajectòria literària. Però s'ha de dir que ho fa de la mà d'una narrativa amable i això fa que l'experiència sigui molt més agraïda pel lector. 

 

Codi 58 : Sortida a Occident de Mohsin Hamid

Continuem viatjant (literàriament) per arribar fins al Pakistan de la mà de l'autor Mohsin Hamid. Conegut per tractar en el seus llibres temes de rabiosa actualitat, la seva forma d'apropar-se a les històries combina el millor d'Occident i d'Orient ja que ha passat la seva vida entre el seu país d'origen i altres americans i europeus com Itàlia, Anglaterra o Estat Units.

Amb Sortida a Occident aposta per explicar-nos una faula fantàstica sobre la difícil vida dels immigrants i dels refugiats que busquen una sortida vital a Occident. Un conte fosc que no deixarà ningú indiferent.

I, per començar, el dossier!

Codi 57 : Llocs terrorífics de la humanitat (II)

Un kolkhoz no és, a priori, un lloc tan terrible com un castell d'esclaus (veure llibre anterior). Però, fins a cert punt, també era una forma de presó. Potser més aviat econòmica, ja que es plantejava des d'una concepció totalitarista de la feina i la possessió de la terra, però també convertia a les persones que hi treballaven en una mena d'esclaus. 

Però què era un kolkhoz? Era bàsicament, una granja col·lectivitzada sota domini estatal i que cedia les terres als treballadors per a la seva explotació de forma col·lectiva. Sobre el paper, era la representació de les polítiques econòmiques col·lectives soviètiques que tenien l'objectiu de promoure la igualtat entre les persones eliminant la lluita de classes.

Malauradament, i  com acostuma a passar amb la humanitat, la teoria no té en compte les febleses dels homes ni les seves ambicions i a la pràctica, el règim soviètic feia servir tot el seu poder i totes les seves eines (a Purga podem veure el paper dels mitjans de comunicació o del cinema) per controlar les idees de la població. I una d'aquestes eines eren els kolkhoz que permetien, a més, "russificar" repúbliques, com Estònia o Ucraïna, per acabar de consolidar la idea del comunisme d'Stalin i intensificar l'adoctrinament forçós de la població. No és d'estranyar, llavors, que en aquests països els kolkhoz hagin deixat una empremta tant fosca.

Si voleu saber-ne més, podeu consultar:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Kolkhoz

Codi 57 : Purga de Sofi Oksanen

A vegades no fa falta viatjar gaire lluny per trobar-nos cultures desconegudes. La mateixa Europa, tant antiga i patidora, segueix sent un continent desconegut en bona part. Sobretot a partir de la creació de blocs de països després de la 2a Guerra Mundial. Això ha passat amb les repúbliques i els països de l'àrea d'influència soviètica que en els darrers anys, juntament amb la modernització dels seus territoris, cada vegada s'han donat més a conèixer. 

Per això volíem incloure a la programació d'aquest any algun exemple de literatura europea "desconeguda" i per això hem escollit a l'escriptora Sofi Oksanen, de nacionalitat finesa però amb ascendència estoniana. La seva obra ens aproparà, per un costat, a la societat bàltica i, per un altre, a la sempre fascinant cultura nòrdica d'un país conegut sobretot per l'excel·lència del seu sistema educatiu.

I, per començar, el dossier!

Codi 56 : Llocs terrorífics de la humanitat (I)

Els bons llibres acostumen a deixar un pòsit en el temps. A vegades són sensacions, altres són escenes concretes i, a vegades, són espais o llocs. En el cas de Volver a casa de Yaa Gyasi tenim la figura omnipresent pel seu significat i perquè ha perdurat en el temps del Cape Coast Castle. La fortificació, de parets blanques però també de cel·les ben fosques, on les companyies europees (holandesos, suecs o anglesos) van centralitzar part del comerç d'esclaus i on podien arribar a haver a la vegada fins a 1000 esclaus homes i 500 esclaves dones esperant començar el terrible viatge per l'Atlàntic. 

 

Al llibre, però també a la vida real, aquest castell simbolitza l'horror i els errors del passat de la humanitat (com podria ser Auschwitz, per exemple). Tot i que el turisme, com es pot veure en el mateix llibre, amenaci en banalitzar el missatge al menys és una forma d'apropar-nos a la terrible realitat de les persones que van passar per aquest indret.

Si voleu saber una mica més del castell i la porta de "no retorn" podeu consultar (en anglès, això sí):

https://www.youtube.com/watch?v=zRb-vCqcLcs

https://en.wikipedia.org/wiki/Cape_Coast_Castle

Codi 56 : Moments terrorífics de la humanitat (I)

Volver a casa de Yaa Gyasi ens ofereix una història familiar al voltant dels estralls de l'esclavitud i la lluita pel poder que es va desenvolupar entre els continents europeu, africà i americà. S'ha de dir que l'esclavitud sempre ha estat molt present en la història de la humanitat, però va ser entre els segles XV i XIX que els seus efectes es van patir de forma devastadora en el continent africà per poder portar mà d'obra barata a Amèrica (especialment al centre i al sud). Tot i que no hi ha xifres del tot oficials es considera que més de dotze milions de persones van ser forçades a embarcar cap a territori americà en les pitjors condicions possibles.

No és estrany, per tant, que la literatura hagi tractat aquest tema de forma recurrent, especialment als Estats Units on una presència important de descendents dels esclaus ha permès mantenir la seva memòria fins als nostres temps.

A la Biblioteca Can Mulà, per exemple, podeu trobar llibres com El mundo conocido de Edward P. Jones (guanyador del Premi Pulitzer), Parentesco d'Oliva Butler (que incorpora elements fantàstics a la trama), Amor de Toni Morrison o, més recentment, El ferrocarril subterrani de Colson Whitehead (que recrea en clau fantàstica la coneguda ruta de fugida dels esclaus). 

És cert, però, que tots aquests llibres estan molt contextualitzats dins de la història dels Estats Units i, per això, hem de valorar que, una obra com Volver a casa, ens ofereixi la novetat d'explicar-nos un petit fragment de la història africana en relació al fosc món del contraban de persones.