Un kolkhoz no és, a priori, un lloc tan terrible com un castell d'esclaus (veure llibre anterior). Però, fins a cert punt, també era una forma de presó. Potser més aviat econòmica, ja que es plantejava des d'una concepció totalitarista de la feina i la possessió de la terra, però també convertia a les persones que hi treballaven en una mena d'esclaus.
Però què era un kolkhoz? Era bàsicament, una granja col·lectivitzada sota domini estatal i que cedia les terres als treballadors per a la seva explotació de forma col·lectiva. Sobre el paper, era la representació de les polítiques econòmiques col·lectives soviètiques que tenien l'objectiu de promoure la igualtat entre les persones eliminant la lluita de classes.
Malauradament, i com acostuma a passar amb la humanitat, la teoria no té en compte les febleses dels homes ni les seves ambicions i a la pràctica, el règim soviètic feia servir tot el seu poder i totes les seves eines (a Purga podem veure el paper dels mitjans de comunicació o del cinema) per controlar les idees de la població. I una d'aquestes eines eren els kolkhoz que permetien, a més, "russificar" repúbliques, com Estònia o Ucraïna, per acabar de consolidar la idea del comunisme d'Stalin i intensificar l'adoctrinament forçós de la població. No és d'estranyar, llavors, que en aquests països els kolkhoz hagin deixat una empremta tant fosca.
Si voleu saber-ne més, podeu consultar:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Kolkhoz
