dijous, 23 de febrer del 2017

Codi 42 : El projecte Rosie de Graeme Simsion

Amb la proposta pel mes de març seguirem revisant un altre d'aquells temes habituals en les novel·les d'humor (ja hem passat per la crítica a certs grups socials, la política, la mort...): les relacions de parella. En aquest cas amb El projecte Rosie de l'escriptor neozelandès Graeme Simsion. Aquest llibre també ens permetrà veure de quina forma entenen l'humor a les nostres antípodes. 


I per començar, i conèixer una mica el llibre i el seu escriptor, podeu consultar el dossier corresponent. 

dimecres, 15 de febrer del 2017

Codi 41 Bis : Delicioso suicidio en grupo de Arto Paasilinna

Un dels aspectes que teníem molt clars a l'hora d'elaborar la programació d'aquest any és que volíem tocar, en algun moment, temes com la política, les classes socials, el gènere... i la mort. En aquest darrer cas teníem dues opcions : En picado de Nick Hornby i Delicioso suicidio en grupo de l'escriptor finés Arto Paasilinna. Tot i ser Nick Hornby una debilitat personal de qui escriu aquest text (penso que és un escriptor francament recomanable pels clubs de lectura) la primera opció va ser Delicioso suicidio en grupo, sobretot perquè ens hagués permès conèixer una literatura tant exòtica com la finesa. Però ens vam trobar amb un problema: el llibre ja s'havia llegit en un altre club de lectura de la biblioteca. I com algunes tertulianes participen també en aquest altre club, no ens vam atrevir a caure en la repetició i vam optar per l'opció segura.



Però això no és un impediment a l'hora de seguir recomanant aquest llibre (que té alguns punts en comú amb el de Hornby) que ens explica la història de l'intent de suïcidi col·lectiu de més de 30 persones que viatgen en un autobús anomenat Muerte veloz buscant per tota Europa el precipici ideal per suïcidar-se. Tot i el desenvolupament força surrealista de l'argument no hem de deixar de banda el trist origen de la proposta: Finlàndia és un dels països amb les xifres de suïcidi més altes d'Europa. I és que, com diu el lema del club de lectura d'aquest any: l'humor pot ser una cosa molt seriosa.

Codi 41 : En imatges

Nick Hornby és un escriptor de gran èxit, tant a nivell britànic com mundial. Es podria dir que és gràcies a la seva forma d'escriure (alguns podrien dir, la seva "formula"), explorant habitualment un tema tant seriós com és les relacions personals però sempre amb una bona presència d'humor i, sobretot, amb molt d'amor pels seus propis personatges (no m'agradaria ser un personatge de Michel Houellebecq, per exemple). Aquesta forma "amable" d'escriure, tot i que a vegades pot provocar que algun lector no se l'acabi de prendre del tot seriosament, li ha permès arribar no només al públic lector si no també arribar al món cinematogràfic i veure com la majoria de les seves obres han tingut la seva corresponent versió fílmica (alguna de molt interessant, com la versió d'Alta fidelitat que va dirigir Stephen Frears l'any 2000). 

I A long way down (En picado) no podia ser una excepció. Així que us oferim el trailer de la versió dirigida per Pascal Chaumeil l'any 2014 (sembla que va passar força desapercebuda tot i comptar amb actors com Pierce Brosnan o Toni Collette). I és que tot i que els llibres de Nick Hornby semblin "simples" no sempre es fàcil reflectir el to de les seves històries en imatges.





dijous, 19 de gener del 2017

Codi 41 : En picado de Nick Hornby

Després de riure i molt, amb un clàssic com Tres homes en una barca, viatgem cap al present per apropar-nos a l'obra d'un dels escriptors humorístics més famosos dels darrers temps: l'anglès Nick Hornby, conegut pels seus arguments costumistes al voltant de les relacions humanes. Entre tots els seus llibres hem escollit un de ben curiós pel tema que tracta: el suïcidi. Al llarg d'aquest any volem també experimentar de quins temes es pot fer humor i com fer-ho, i aquesta sembla una bona oportunitat per veure com tracta un tema tant delicat Nick Hornby en el llibre En picado.

El dossier el podeu consultar aquí.


divendres, 13 de gener del 2017

Codi 40 Bis : La tieta Mame de Patrick Dennis

Seguim repassant els llibres que es van quedar fora, després d'una tria complicada, de la programació final d'aquest any. Per aquest mes de gener un dels llibres que vam considerar molt seriosament va ser La tieta Mame de Patrick Dennis (pseudònim de l'escriptor Edward Everett Tanner III). 

Aquesta obra va ser publicada fa pocs anys en català per Quaderns Crema. A la seva pàgina web ens fan un petit resum de l'obra: 

"Un nen de deu anys es queda orfe a la poc edificant Amèrica del 1920 i és posat sota la potestat d’una dama excèntrica, obsessionada per estar à la page, vital, capritxosa, seductora i adorable. Al seu costat, passarà els trenta anys següents immers en una espiral incessant de festes, amors, aventures i diversos cops de fortuna. El lector, atònit, suspès entre la fascinació d’advertir molts dels tics risibles de la seva pròpia època i la riallada explosiva de qui es veu arrossegat cap a un vertiginós remolí, viurà la comicitat en tots els seus registres, «des del dickensià fins al pastís llançat a la cara» (en ajustades paraules de Pietro Citati). I tot això per obra i gràcia d’una de les tietes més inoblidables que hagi concebut mai cap escriptor modern, el perfum de la qual sentim surar en l’aire, amb les llàgrimes presents encara als ulls, molt després d’haver tancat el llibre."



 
Com veieu té algunes similituds amb Tres homes en una barca al plantejar una crítica a certs estaments socials (d'aquells que tenen prou diners per no treballar i que pensen que la vida és només una successió de bons moments). Per aquest motiu, així com l'aspecte de clàssic de l'obra de Jerome K. Jerome, vam decidir descartar aquesta Tieta Mame de Patrick Dennis. Tot i això, no us la deixem de recomanar tenint en compte l'èxit que va tenir als Estats Units des de la seva publicació l'any 1955 (com es pot reconèixer gràcies a les adaptacions al cinema o al teatre que se n'han fet).

Codi 40 : De viatge en una barca

Una de les gràcies, entre d'altres, del llibre Tres homes en una barca (per no parlar del gos) és el seu component de realitat a través del viatge en barca pel riu Tàmesi perquè ens permet fer un petit viatge en el temps i veure com ha canviat el concepte d'oci en els darrers dos segles (l'obra es va publicar el 1889). Si ara no podem imaginar cap viatge de plaer sense travessar centenars de quilòmetres i agafar algun avió o tren, abans un simple viatge en barca pel riu més proper podia significar tot unes vacances.  I és que estem parlant d'una societat molt més senzilla (que no simple) que l'actual amb una població amb pocs mitjans per viatjar (qui ho feia, com en el cas de la novel·la, era gent amb un cert poder econòmic) i unes fronteres vitals molt més tancades.

Però és que, si volguéssim, encara podríem plantejar de fer aquest viatge (sembla ser que molts fans de l'obra han fet aquest trajecte) gràcies a que bona part del camí es troba encara practicable i, sorprenentment, tots els pubs i hostals que surten mencionats al llibre encara estan oberts.

Així que ja sabeu, si teniu ganes de fer un viatge de plaer pel principal riu anglès, encara ho podeu fer! 


 

dijous, 5 de gener del 2017

Codi 40 : Tres homes en una barca de Jerome K. Jerome

Abandonem l'humor d'actualitat d'Empar Moliner i Timur Vermes (protagonistes de les darreres lectures del Club) per retornar als clàssics. I aquest cop un CLÀSSIC de l'humor amb totes les lletres: Tres homes en una barca (per no parlar del gos) de l'escriptor anglès Jerome K. Jerome. En aquest cas riurem amb "l'emocionant" i delirant viatge que fan tres diletants anglesos (i un gos) per curar-se de tots els seus mals imaginaris.

Ja podeu consultar el dossier!