Codi 36 : Lem, un europeu a la cort dels escriptors anglosaxons

Que la publicació de ciència-ficció està dominada bàsicament per autors anglosaxons no és cap misteri. No és que a la resta del món no se'n publique, que es fa. Però és cert que costa arribar al gran públic des d'idiomes com el francès, l'alemany o el polac (per dir alguns idiomes relativament representatius en el gènere). I més difícil va ser quan Stanislaw Lem ho va aconseguir des de més enllà del teló d'acer (una barrera a tots els nivells). 

I ho va fer gràcies a la seva inqüestionable qualitat que emana d'una carrera literària impecable (amb obres com Solaris, La investigación, Edén o Ciberíada)  i amb una visió molt àmplia, no només de la literatura, si no també de l'ésser humà i la seva relació amb la ciència. Per exemple un dels seus temes favorits, com es pot veure a Solaris, va ser la fabulació sobre el contacte entre éssers humans i intel·ligències alienígenes, fruit clarament de l'extraordinari interès que havia a partir dels anys cinquanta per l'exploració espacial.

Tot això va provocar que l'any 1973 fos declarat membre honorari de la Science Fiction Writers Association, un "premi" que difícilment podia rebre un autor fora de l'àmbit anglosaxó. Llàstima que Lem fos expulsat tres anys després per opinar que la ciència-ficció nord-americana era de baixa qualitat en la seva major part. Un exemple evident de la forta personalitat de Lem, però també de la seva visió del gènere a qui exigia el més alt nivell de qualitat i de rigor.

Codi 36 : Solaris en imatges

A aquestes alçades ja hem finalitzat el curs 2015-2016 sobre ciència-ficció. Ho vam fer amb l'honor de comentar un dels grans clàssics de la ciència-ficció: Solaris de Stanislaw Lem. Però la seva història no només ha fascinat als lectors, si no també als directors de cinema que han fet diferents adaptacions de la novel·la. És cert que basant-se sobretot en l'aspecte emocional dels personatges i deixant de banda  l'aspecte més fantàstic. Segurament per la dificultat de poder portar a terme el genial equilibri narratiu que va desenvolupar Lem entre tots els temes tractats a la novel·la (el primer contacte, el concepte d'intel·ligència, el sentiment de culpabilitat, la investigació científica).

La primera versió que destacarem la va realitzar el director rus Andrei Tarkovsky l'any 1972. I possiblement per la proximitat cultural, per dir-ho d'alguna forma, entre el director rus i l'escriptor polac, potser és la que millor capta l'essència original:

Van haver d'esperar trenta anys (2002) perquè es tornés a fer una altra adaptació. En aquest cas seria el director, també de culte, Steven Soderbeg que amb George Clooney de protagonista aprofités la millora en efectes especials per fer una aproximació més espectacular a la novel·la:

Potser cap de les dues arriba als nivells d'excelència de la novel·la original. Però s'ha de reconèixer que són dos bones pel·lícules que capture força bé l'esperit bàsic de Solaris.

Codi 36 : Solaris d'Stanislaw Lem

Tot i que aquest any l'hem dedicat a descobrir llibres amb apunts de ciència-ficció, no ens hem pogut estar de, en el darrer llibre d'aquest curs, introduir un dels grans clàssics del gènere: Solaris d'Stanislaw Lem. És cert que aquesta obra ja entra de forma força directa en la ciència-ficció (hi ha estacions espacials, planetes misteriosos) però ho fa d'una forma tant realista que ens permet mantenir el lligam amb la realitat que distingeix la programació 2015-2016. Sí, és ciència-ficció, però és molt més gràcies a la seva aproximació filosòfica sobre la vida i la mort. Una joia clàssica per acabar un curs ple d'obres impactants. I ho fem a més a més amb l'edició d'Impedimenta que, per primer cop, ens presenta una traducció directa del polac. A gaudir! I a esperar notícies de l'any que ve!

Codi 35 : El control, el control...

En l'entrada anterior comentàvem com les noves tecnologies podien convertir-se en una eina de control de la vida quotidiana dels ciutadans. Tot i que en El Círculo també es planteja que aquesta "supervisió" externa també pot afectar la vida emocional i sentimental dels ciutadans no arriba a desenvolupar aquest tema en profunditat. Però altres llibres sí que ho han fet. Podríem començar per clàssics com 1984 de George Orwell on es juga amb totes les emocions (sobretot l'odi) o Un món feliç d'Aldous Huxley o altres distòpies com 334 de Thomas M. Disch que planteja una societat on un test d'aptitud pot significar la diferència entre tenir una bona vida o formar part de l'ampli segment de descastats socials (aquest concepte d'una societat dirigida està sent explorat profusament en novel·les juvenils). També el cinema ha produït productes al voltant d'aquest tipus de control com poden ser THX 1138 de George Lucas o Equilibrium de Kurt Wimmer. 

Però en aquest punt si que ens agradaria introduir un altre punt de debat. I és que,  el que fa diferent a El Círculo d'aquests llibres que hem citat i l'apropa a d'altres obres com El club de lluita de Chuck Palahniuk (una de les nostres debilitats), és qui exerceix aquest control sobre el ciutadà: desapareix l'estat opressor omnipresent per situar el focus en la resta de ciutadans que serveixen als interessos del sistema participant d'una forma clarament inconscient. I això és el que es pot considerar realment perillós del control tecnològic, ja que implica la participació voluntària en un sistema de control i a més que el SISTEMA ha aconseguit fer creure que no existeix cap tipus de dictadura. Perquè com deien aquells: el millor truc del diable va ser fer creure al món que no existia.

Codi 35 : Control absolut

Un cop llegit El Círculo podem intuir algunes de les tendències que les noves tecnologies ens poden aportar en un futur molt i molt proper. Lògicament, el llibre ens serveix com a  avís sobre l’abús d’aquest tecnologies i sobre la manca de llibertat que aquest abús podria provocar. Però no podem deixar de banda els evidents avenços que les tecnologies de la informació i els seus derivats ens han aportat.

Dave Eggers és un bon exemple d’escriptor que ha pogut dirigir la seva obra completament gràcies a les facilitats que li han ofert aquests productes tecnològics. Així, ha pogut lluitar contra el conservadorisme del mercat editorial (editors, llibreters i impressors) per poder crear l'editorial McSweeney’s que publica una revista de reputat prestigi i que canvia de format a cada número, Timothy McSweeney’s Quaterly Concern, així com revistes en format DVD, pàgina web, llibres de poesia... L’editorial també ha publicat els volums relacionats amb el seu projecte de foment de la lectura 826 Valencia.

A més, aquesta llibertat a l’hora de publicar i la possibilitat de controlar el producte final ha permès a Eggers innovar en el disseny dels seus propis llibres com podem veure a Ahora sabréis lo que es correr, on la narració comença a la pàgina de coberta. En un exemple de que tenir el control absolut (d’un mateix això sí) a vegades pot significar tot un món de possibilitats personals.

Codi 35 : El círculo de Dave Eggers

Ningú no pot negar la importància actual de les xarxes socials. No tothom en té un perfil però és estrany trobar algú que no hi participi d'alguna forma (directa o indirecta). En l'ús d'aquestes tecnologies, que a alguna gent li sembla que busquen substituir les relacions personals directes, poca gent s'ha parat a reflexionar sobre l'evident pèrdua d'intimitat que poden significar. Per això hem considerat interessant incloure a la programació d'aquest any a El círculo de Dave Eggers, com un primer intent de tractar de forma fantàstica el poder de les xarxes socials i les companyies que les promouen.

Com sempre, i per començar, podeu consultar el dossier.

Codi 34 : Hanif Kureishi i la intimitat

Algú que hagi "tastat" a Hanif Kureishi per primer cop amb El cuerpo es podria fer una idea equivocada del seu estil i pensar que la seva obra té un punt d'espectacle i de fantasia. Però no podria estar més lluny de la realitat, ja que si haguéssim d'agafar a un autor com a exemple d'escriptor "realista", Kureishi podria tenir tots els números. 

Més encara quan estem parlant de l'obra d'un autor que s'ha format a partir de l'anàlisi lúcid, dur i honest de la intimitat personal. No és estrany que una de les seves obres més conegudes es tituli directament Intimitat (si no l'heu llegida, ja esteu trigant!). Però si agafeu qualsevol dels seus recomanadíssims reculls de contes (Siempre es medianoche o Amor en tiempos tristes), llibres com El buda de los suburbios (dur però també molt divertit) o fins i tot els seus guions de cinema (Mi hermosa lavandería, per exemple), podreu comprovar que aquest escriptor anglès d'arrels pakistaneses molt presents a les seves obres, prefereix transitar pel sempre complicat món de les relacions humanes i travessar la pell dels seus personatges amb una prosa contundent però rica en contingut que no deixa a ningú indiferent.

Kureishi s'ha proposat fer-nos viatjar, sí, però no a l'espai sinó a una dimensió encara més desconeguda i, fins i tot perillosa: la de l'ésser humà i el seu univers de persones i conceptes que l'envolten (família, amics, companys, compromisos, obligacions, desitjos...).