Codi 32 : Flors per l'Algernon de Daniel Keyes

Cada menú acostuma a tenir un plat "estrella". Sempre a gust del cuiner, és clar. Després seran els comensals els que hauran de donar la seva opinió. En el cas de la programació d'aquest any, tot i que en general considerem que és molt potent, a la Biblioteca Can Mulà tenim en consideració a Flors per l'Algernon de Daniel Keyes com un gran clàssic (gairebé desconegut pel gran públic). Per aquest motiu, sempre que podem  intentem donar-lo a conèixer, ja sigui a través de les recomanacions personals o a partir dels nostres clubs de lectura. Esperem que us agradi tant com a nosaltres!

I com hem de començar per algun lloc, per què no fer-ho a partir del dossier?

Codi 31 : Un univers compartit

Tota l'obra de Kurt Vonnegut es pot situar dins d'un mateix objectiu: reflexionar sobre el sentit de la vida mitjançant una literatura satírica que introdueix tots els temes amb força humor però sempre d'una forma seriosa (sí, Vonnegut és capaç de fer això). Però a més, per fer més clar els seus missatges Vonnegut va optar per desenvolupar part de la seva obra dins del mateix univers de ficció. Aquest és un recurs que altres autors han portat a terme, com William Faulkner amb la seva regió imaginària anomenada Yoknapatawpha i Vonnegut li dóna forma compartint escenaris i personatges. 

En el cas que ens ocupa ja a una de les seves primeres novel·les, Les sirenes de Titan (1959), introdueix el planeta Tralfamadore i els seus habitants, que després també coneixerem a Escorxador-5. Un personatge que també trobem a Escorxador-5 és l'americà simpatitzant nazi Howard W. Campbell Jr que apareix per primer cop a Mother nigth (1961).

Fins i tot, en un exercici de metaliteratura i de sentit de l'humor i d'autocrítica, tenim al mateix autor com a personatge de vàries de les seves històries en la figura de l'escriptor de ciència-ficció extravagant Kilgore Trout. Podem trobar aquest curiós personatge, de carrera literària no gaire reconeguda (una d'aquelles pors tant característiques dels escriptors), en el mateix Escorxador-5, però també en Dios le bendiga, Mr. Rosewater  (1965) o a l'Esmorzar dels campions (1973). 

Com podem observar, Vonnegut tenia una idea molt clara de com volia articular tant els llibres com la seva obra conjunta i podem comprovar que dins del "caos" de la seva producció (en relació a la diversitat de temes tractats, per exemple) el seu univers personal estava molt i molt endreçat.

Codi 31 : En imatges

Ja sabeu que, de cada llibre que llegim, intentem investigar sobre les possibles adaptacions cinematogràfiques que s'hagin filmat sobre l'obra. Però també és veritat que, a vegades, som escèptics sobre les possibilitats d'alguns llibres. Un d'aquests llibre que consideràvem d'adaptació complicada és Escorxador-5, però el cinema ens torna a sorprendre amb una adaptació de l'any 1972 dirigida per George Roy Hill (un director de fama mundial gràcies a El golpe i Dos hombres y un destino, les dues amb Robert Redford i Paul Newman de protagonistes). Per tant ens trobem davant d'una adaptació molt digna, tot i que amb un èxit relatiu. Si voleu comprovar com li senten les imatges a aquest llibre inclassificable, aquí teniu el tràiler.  

Codi 31 : Escorxador-5 de Kurt Vonnegut

A vegades, quan s'elabora el menú del Pla 9 de cada any, tenim l'objectiu de poder incorporar llibres concrets a l'oferta. Llibres que, en algun moment o altre, volem que siguin part de l'experiència lectora d'aquest club de lectura. Aquest és el cas d'Escorxador-5 de Kurt Vonnegut. És un llibre peculiar, a mig camí de molts gèneres diferents i podria haver entrat en moltes programacions futures (llibres d'humor, anti-bèlics, surrealistes...), però sempre se l'ha considerat, aquest sí, un gran clàssic de la ciència-ficció. Per aquest motiu havia de tenir un lloc en aquesta relació de llibres de ciència-ficció (encara que no ho sembli) que us proposem aquest any. Sabem que és un llibre estrany (que no difícil de llegir) i que pot no arribar a tothom... Però ningú va dir que participar en el Club de Lectura Pla 9 hagués de ser una experiència fàcil!

Com sempre, podeu consultar el dossier corresponent. 

Codi 30 : Never say never

Quan Kazuo Ishiguro va publicar aquesta novel·la d'aires distòpics, no semblava gaire còmode amb l'etiqueta de ciència-ficció que molta part del públic adjudicava al seu llibre. Segurament la por de que el llibre fos relegat a la lectura de gènere (i amb menys públic potencial) el va portar a qüestionar sovint aquesta classificació.

Tot i això, finalment Kazuo Ishiguro semblar haver acceptat que el gènere fantàstic també pot tenir una forta presència amb la seva obra i, després de Never let me go, ens ha sorprès amb una altra novel·la plenament fantàstica com The Buried Giant. En aquest cas, de forma molt més directa, Ishiguro planteja una història de caràcter artúric amb personatges que van a la recerca de diferents objectius i amb la característica narrativa d'Ishiguro plena d'aspectes sense explicar i amb els personatges perduts en el seus mons propis, en aquests paisatges onírics tant plenament de l'autor (només cal llegir Los inconsolables per comprovar-ho).

Codi 30 : En imatges

Al llarg de les diferents entrades d'aquest bloc sobre les adaptacions a d'altres mitjans que han patit (a vegades de forma dolorosa) alguns dels llibres que hem llegit, hem pogut observar que s'ha de tenir un bon nivell de compromís amb l'obra perquè l'adaptació sigui prou destacada o, com a mínim, prou respectuosa amb l'original.

Per sort, amb No em deixis mai, el compromís dels creadors de la pel·lícula corresponent, encapçalats pel director Mark Romanek, va permetre crear un producte molt proper en sensibilitat al text de Kazuo Ishiguro. Un llibre tant emocional necessitava una aproximació que s'agafés el seu temps en crear l'atmosfera adequada. Lògicament el treball de la fotografia, en aquest cas, va ser essencial per transmetre l'ambient melancòlic i determinista del llibre.

Codi 30 : No em deixis mai de Kazuo Ishiguro

A la sessió de desembre ens trobem amb un llibre molt allunyat de Les partícules elementals de Houellebecq. De la mà de Kazuo Ishiguro anem a parar a una món una mica "diferent" de l'actual (no explicarem com per no espatllar la sorpresa). En aquest llibre, però, les emocions són el més important. No deixa de ser un llibre dur, però també bell, dolç, intimista... Una joia!

Parlem de No em deixis mai i el podeu trobar a l'apartat corresponent.