Codi 95: Els nois de la Nickel de Colson Whitehead

 Si l'any passat vam poder gaudir del relat autobiogràfic de l'activista pels drets civils Angela Davis, aquest any completen la visió de la lluita contra el racisme als Estats Units amb un altre llibre destacable: Els nois de la Nickel de Colson Whitehead. 

L'autor, que va aconseguir el suport unànime de crítica i públic amb El ferrocarril subterrani, continua amb la seva crònica de la història de la població afroamericana amb aquesta història sobre el sistema judicial (i repressor) americà a partir de l'odissea personal del jove protagonista, l'Elwood. Només un pas en fals en el moment més inoportú podia provocar que la vida d'un adolescent negre innocent fes un canvi radical cap a la foscor, anant a parar en reformatoris com el de l'Escola Nickel.

El dossier corresponent us oferirà una mica més d'informació per començar.

Codi 94: És veritat?

El gènere de la novel·la històrica presenta, a vegades, alguns aspectes controvertits. Un d'aquests és l'ús, per exemple, de personatges reals en la trama. Aquest pot ser un factor perillós en mans dels escriptors que poden jugar amb fets reals de diferents formes: poden oferir una aproximació històricament rigorosa (aquest seria el cas de Memòries d'Adrià de Marguerite Yourcenar), una nova visió, compte, manipular-los a conveniència o, directament, inventar aspectes que mai van passar.

Aquest Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants de Mathias Enard podria haver caigut aquesta trampa, al presentar-nos com a protagonista a algú tant famós com Miquel Àngel en una situació que es basa en un fet real però que Enard desenvolupa molt més. Per sort, les capacitats i la visió de l'autor són prou respectuoses per oferir-nos una història que, més enllà de la ficció que ens aporta, també ens permet conèixer un fet històric interessant: el projecte de construcció d'un pont sobre el Bòsfor a Istanbul. Un projecte real que va comptar com a primer arquitecte amb, ni més ni menys, Leonardo Da Vinci. Tot i que la proposta de Leonardo no va ser acceptada pel Soldà sí que podem consultar el projecte del pont del Corn d'Or i que és realment impressionant.

Podeu ampliar els vostres coneixements sobre el tema a:

https://www.trtworld.com/turkey/leonardo-da-vinci-s-future-proof-design-for-an-istanbul-bridge-31760

https://www.smithsonianmag.com/smart-news/da-vincis-unbuilt-super-long-istanbul-bridge-would-have-worked-180973356/

Llàstima que mai sabrem quina hagués estat la proposta de Miquel Àngel!

Codi 94: Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants de Mathias Enard

Al llarg de la història hi ha hagut ciutats que han esdevingut, per alguna raó, màgiques i que han estat protagonistes directes de novel·les. Podem citar Londres, París o Nova York com a indrets que en certes històries han tingut tan protagonisme com els personatges que "viuen" en elles. Anant cap a Orient, una d'aquestes ciutats és Istanbul (o, com se li deia fins al 1930, Constantinoble) que apareix com una ciutat màgica a cavall de dos mons i on el temps sembla tenir el seu propi ritme.

És cert, el llibre que llegim aquest més, té com a protagonista ni més ni menys que a Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (és a dir, Miquel Àngel) qui ha de crear un pont pel Soldà totpoderós. Un encàrrec que ni Leonardo Da Vinci, el seu gran rival, ha aconseguit assolir. Però construir un pot que estigui a l'alçada de la meravellosa i misteriosa antiga capital de l'Imperi Bizantí del segle XVI no és una tasca fàcil. L'artífex d'aquest llibre és l'escriptor francès Mathias Enard que construeix aquesta faula a partir d'un fet que, històricament, no va succeir mai. 

Podeu consultar el dossier habitual, aquí.

Codi 93 : En imatges (més o menys)

 Ja sabeu que, si existeix una versió cinematogràfica o teatral del llibre que estem llegint, ens agrada donar-la a conèixer. Sobretot en aquells casos d'adaptacions de llibres no tant coneguts. Malauradament, no hi ha una adaptació de Morir en primavera de Ralf Rothmann però sí que existeix una pel·lícula que ens permet posar en context el llibre. Estem parlant d'un dels èxits del cinema alemany dels darrers anys: El hundimiento del director Oliver Hirschbiegel produïda l'any 2004. 

Aquesta valenta proposta ens explica els darrers dies de Hitler i el seu entorn polític i familiar. En contraposició al llibre, molt més intimista i realista i viscut des del punt de vista del ciutadà de peu, la pel·lícula és un viatge de quasi tres hores a la bogeria final del règim que va incendiar Europa. Una obra d'aquelles que s'han de veure obligatòriament si es vol conèixer una mica més dels dies i hores finals de la 2a Guerra Mundial.

Codi 93: Morir en primavera de Ralf Rothmann

 En un cicle dedicat a la novel·la històrica era una parada obligatòria "visitar" un període tant important a nivell global com la 2a Guerra Mundial. Però aquest cop hem volgut apropar-nos des d'un punt de vista diferent: la dels propis alemanys. Acostumats a llegir i veure cròniques d'aquesta guerra des de la perspectiva dels aliats ens interessava aportar una vivència dramàticament oposada: la d'aquells alemanys que no van poder escapar del conflicte en la seva etapa final. 

 

 

En aquest cas, la història que ens ofereix l'escriptor Ralf Rothmann, ens presenta a dos joves de disset anys que, a principis de 1945 i quan no s'ho esperaven, són cridats a formar part de l'exèrcit alemany (o al menys del que queda). Si participar en qualsevol guerra ja deu ser una experiència terrible, fer-ho en les condicions que es trobaven aquests soldats (defensant el seu país amb uns recursos minvants, sense experiència i amb una victòria impossible i una mort més que probable), és pràcticament impossible imaginar-se la seva situació. Però Rothman ho intenta amb una història plena de desgràcies però també de deure i d'amistat.

Si voleu saber una mica més, tenir el dossier ja preparat.

Codi 92: Novel·les revolucionàries

I no, no estem parlant de l'Ulisses de Joyce o Orlando de la Virginia Woolf! En aquest cas ens referim a novel·les que tenen com a escenari la Revolució Francesa de 1789 un fet tant important que la literatura no podia deixar d'explorar. 

Podem començar amb el gran escriptor francès Victor Hugo que amb novel·les com El noventa y tres i, molt especialment, la mítica Els miserables, narra des de la seva visió privilegiada la realitat de la revolució i com va afectar a la societat i als individus de l'època. També fa el mateix, però des del punt de vista colonial (la revolució amb les seves llums i ombres va travessar l'Oceà Atlàntic) Alejo Carpentier amb El siglo de las luces. 

Curiosament, també podem creuar el canal i llegir Història de dues ciutats amb l'afegit que també fa un retrat del Londres contemporani del París revolucionari. Una obra "pur Charles Dickens" així que ja sabeu que tindrà qualitat però que pot ser exigent. Si volem, per una altra banda, una aproximació més lúdica sempre ens podem quedar amb les novel·les històriques o de misteri com El ocho de Katherine Neville o, a com a exemple espanyol, La cinta roja de Carmen Posadas.

I no podríem acabar aquesta entrada recomanant un autor dels nostres favorits: Stefan Zweig amb la biografia d'un dels personatges més famosos com Maria Antonieta. Un llibre que permet conèixer l'altra "bàndol" de la revolució: la noblesa que vivia amb tots els luxes completament aliena als patiments del poble.

Codi 92: 14 de juliol d'Éric Vuillard

 

Un cop hem llegit la interessant crònica sobre una època de l'Imperi Romà de Marguerite Yourcenar ens apropem a un altre fet històric de rellevància mundial: la revolució francesa. I ho fem de la mà d'un escriptor que ha fet carrera amb una fórmula força curiosa amb llibres d'història d'una llargada més que raonable (alguna persona podria dir que fins i tot són massa curts). Parlem d'Éric Vuillard, un autor francès autor d'obres sobre les guerres mundials (com La batalla d'Occident o L'ordre del dia) o la creació dels Estats Units (Tristesa de la terra). 

En el cas de la lectura d'aquest mes, com comentàvem, dirigeix la seva crònica històrica al 14 de juliol de 1789 o, més ben dit, als dies previs a aquesta data on va caure la Bastilla. Un fet que va donar peu a la revolució francesa i va provocar una sacsejada a tota Europa, trencant amb les monarquies absolutistes i donant per primer cop i de forma contundent, la veu al poble. 

Podeu començar la lectura de 14 de juliol (així d'explícit és el títol) amb el dossier que elaborem amb cada lectura. El podeu consultar aquí.