Codi 74: Departamento de especulaciones de Jenny Offill

Els clubs de lectura serveixen moltes vegades per descobrir noves obres o autors. En el nostre Pla 9, a part de reivindicar clàssics i repassar llibres de les darreres dècades, també ens agrada donar un cop d'ull a l'oferta actual. Per aquest motiu hem escollit el següent llibre de la nostra programació: Departamento de especulaciones de l'escriptora Jenny Offill. Les relacions també s'adapten a la situació canviant del nostre entorn (i ara segurament més que mai). Així que està bé que algun títol ens aporti una visió actual del tema.

I teniu el dossier com a aperitiu!

Codi 73: A les xarxes

Fa unes dècades, abans de l'aparició d'Internet com a xarxa massiva de comunicació, era realment complicat conèixer la vida i miracles de les persones que es dedicaven a l'escriptura. Potser alguna entrevista en mitjans escrits o, de forma menys habitual, a la televisió, permetien posar cara actual i real al nom (descartem les fotos que apareixen als llibres perquè solen ser més antigues). Ara mateix, però, això ha canviat dramàticament: és habitual que els autors i les autores tinguin perfils a les xarxes socials perquè la comunicació (i la promoció) són essencials per l'èxit de les publicacions. Hi ha llibres que la majoria del seu recorregut l'han fet a partir de moure el text per les xarxes ja sigui a través de fer promoció via Twitter o Facebook o a través de recursos com el Wattpad.

A aquesta vessant més comercial se li ha d'afegir també una altra, molt en consonància amb els temps que estem vivint: la militància política o social. Les xarxes ofereixen als escriptors la possibilitat de fer arribar un discurs d'una forma més habitual i continua, més enllà del llibre que poden estar escrivint o publicant. Així que no és d'estranyar trobar perfils d'escriptors coneguts on comenten tot tipus de temes i especialment la política del seu país. Això ens permet (tot i que un dia podem parlar sobre si això és bo) conèixer les seves aficions, aspectes de la seva vida personal i, com no, la seva ideologia.

Una d'aquestes escriptores és Joyce Carol Oates. La veritat és que la majoria d'escriptors i escriptores nord-americans d'un cert nivell, tenen tendència a ser força actius políticament (també és cert que als EUA, la política s'entén d'una forma més participativa que aquí, per exemple), sobretot ara amb la convulsa situació al seu país, amb unes eleccions presidencials a la vista que prometen ser controvertides.

 

Per aquest motiu, i perquè no està malament estudiar com es desenvolupen les coses en altres països, us convidem a consultar el perfil de Twitter de Oates. Si els seus llibres sempre tenen missatge, en aquest perfil teniu a l'autora en dosis més directes i contínues. El podeu consultar aquí.

 

Codi 73: Una tendra donzella de Joyce Carol Oates

Després de les valoracions i la introducció, engeguem realment el nostre nou curs amb el dossier del primer llibre de l'any. L'honor d'obrir el cicle (sempre ens pensem molt amb qui llibre començar) li correspon a l'autora nord-americana Joyce Carol Oates amb Una tendra donzella.

Oates és una de les plomes més reconegudes del sempre competitiu i avantguardista mercat literari americà. Així que amb aquest títol tenim assegurats uns mínims de qualitat i, en el cas particular de l'autora, una visió fosca i amb punxes d'una història romàntica entre dues persones d'edats i de nivell socials molt diferents que no anirà, per suposat, pels camins tradicionals.

Si voleu saber més sobre l'autora i la seva obra, ja podeu consultar el dossier. Comencem!

Curs 2020-2021 : Love will tear us apart

Comencem el nou curs posant una mica d’amor en les nostre lectures (que falta ens fa tal i com estan les coses)! Sabíem que en algun moment dedicaríem un cicle a la novel·la romàntica perquè dins dels objectius del pla es troba reivindicar tots els gèneres literaris, sobretot si tenen una certa mala fama com pot ser el cas. I la novel·la romàntica provoca tota una sèrie de prejudicis en molta gent. Especialment perquè el gruix de la producció està protagonitzada per llibres de lectura ràpida i perquè els arguments acostumen a girar al voltant d’una sèrie de clixés més o menys coneguts. Així que aquest any aprofitarem per, després d’haver-ho fet amb el terror i la ciència-ficció, demostrar que aquest gènere pot donar molt de joc i oferir obres de qualitat.

Ara, tampoc volem enganyar a ningú, partint d’aquests prejudicis que pot tenir part dels lectors, sabem que l’amor és un dels grans temes de la literatura universal (si no, directament, EL TEMA) i, per tant,  a l’hora de fer la programació no hem tingut molts problemes més enllà de la selecció, que sempre té un component subjectiu. Esperem haver encertat amb un menú que, com sempre, ofereix obres clàssiques (tot i que no tenim cap obra d’abans del segle XX per poder tenir una visió més moderna), llibres desconeguts per descobrir i recuperar i algunes  tendències actuals. Aquest any,  això ens han de permetre veure com les relacions personals han canviat al llarg del temps gràcies als contexts diferents de cada llibre. 

 

Això sí, no deixem de posar alguns reptes als nostres participants, ja sigui a nivell temàtic (Una tendra donzella de Joyce Carol Oates pot oferir controvèrsia) o literari (Toni Morrison acostuma a ser una autora “difícil”). I sí, estem d’estar preparats per passar-ho malament ja que, com deien els immortals com Joy Division, Love will tear us apart!. Estem expectants per començar el curs i discutir sobre les reaccions que pot provocar cada llibre. Ganes, en definitiva, de recuperar les nostres tertúlies! Per suposat, ja podeu consultar la programació a la pàgina habitual.

Resum temporada 2019-2020

Com cada principi d'any, i abans de començar el nou curs, ens retrobem en aquest petit resum que repassa com va anar la temporada passada. Està clar que no podem deslligar la crisi sanitària que estem vivint d'aquest comentari, tenint en compte que va significar la interrupció del club de lectura a mitjans del mes de març, just quan estàvem a punt de comentar Des del meu cel d'Alice Sebold. Fins llavors el cicle dedicat als llibres políticament incorrectes havia funcionat prou bé i la majoria dels llibres van ser valorats positivament per les persones participants.

El primer llibre que vam llegir, Lolita de Vladimir Nabokov, ens va permetre marcar una mica el to que hauria d'haver tingut tot l'any gràcies a un llibre controvertit que difícilment hauria vist la llum actualment (fet que ens hauria de fer reflexionar si ens hem tornat més "correctes" o menys lliures a nivell literari).  A més va ser un dels clàssics que omplien el menú anual juntament amb altres llibres que van tenir molt bona resposta com Matar un rossinyol de Harper Lee, amb una història sobre el racisme que està malauradament més vigent que mai, o El trastorn de Portnoy de Philip Roth, un d'aquells llibres "trampa" que tenen moltes possibilitats de naufragar en un club de lectura, però que en el cas del nostre club va funcionar sorprenentment bé (èxit que reflecteix molt bé la capacitat i l'interès del grup per encarar aquest tipus de reptes i que permet incloure a la programació llibres que, en una altra situació, potser no tindrien lloc).

De les cinc primeres lectures que sí que vam comentar dos llibres contemporanis van obtenir una resposta correcta tot i que amb algun "però". Per començar la crònica de la repressió política a Romania de Herta Müller a La bèstia del cor va interessar força però el toc fosc que destil·la tot el llibre pot fer difícil que els lectors repeteixin amb Müller (però per això existeix el nostre club!). Per una altra banda el ritmen frenètic de Recursos inhumans de Pierre Lemaitre segurament va eclipsar la seva crítica al capitalisme extrem actual. 

 

 

Fins llavors, les sensacions eren bones i la resposta a la proposta també. Quan va arribar el confinament encaràvem la lectura, com ja s'ha comentat, de Des del meu cel un llibre dur però també més amable amb els lectors. I aquí ens vam aturar... En el sac de les lectures incorrectes pendents van quedar tres clàssics com Homes i ratolins de John Steinbeck, Mrs. Dalloway de Virginia Woolf i La taronja mecànica d'Anthony Burgess. Tota una llàstima! Per sort, són llibres fàcilment "programables" per a un club de lectura. Així que potser ens els tornarem a trobar més endavant.

 

 

I fins aquí la repassada anual a les experiències lectores viscudes en el nostre humil però agosarat Club de lectura Pla 9. Com sempre només ens queda agrair a les nostre tertulianes i al nostre tertulià el seu grau d'implicació en la proposta i que permet, fins i tot en anys com aquest, que les tertúlies siguin engrescadores i de gran qualitat. Segur que les d'aquest proper any també ho seran! Seguim!

 

Codi 72: En imatges

Tot i que ja fa temps que el curs 2019-2020 va finalitzar (de forma atípica com ja sabeu), no podríem tancar l'apartat relacionat amb La taronja mecànica sense recordar l'adaptació que Stanley Kubrick va fer l'any 1971 del llibre d'Anthony Burgess i que es va convertir ràpidament en una obra de cultura. S'ha de dir que l'adaptació és prou fidel però Kubrick va canviar el final a l'hora de rodar la seva pel·lícula, aspecte que no va agradar gens a Burgess que considerava, amb raó, que el missatge del llibre en contra de la violència quedava diluït.

Codi 72: La taronja mecànica d'Anthony Burgess

Amb el Codi 72 hauríem arribat a la darrera lectura del club de lectura d'aquest any. Per concloure el curs teníem prevista una lectura realment inquietant i provocadora: La taronja mecànica d'Anthony Burgess. 

Tot i que la seva fama també prové clarament de la magnífica adaptació cinematogràfica d'Stanley Kubrick (que va dirigir una versió força fidel en termes generals), els valors d'aquest llibre són inqüestionables. Per un costat per atrevir-se a tractar un tema tan espinós com la violència social i els mitjans per combatre-la. Per un altra, per la creació d'un món (llenguatge inclòs) que no sembla tan lluny del nostre. 

Si teniu prevista la seva lectura (acció que us recomanem) recordeu que teniu un dossier disponible per complementar-la. El trobareu aquí.