Codi 51 : En imatges

Els darrers dos mesos hem tingut la sort de llegir llibres que han tingut adaptacions cinematogràfiques ben reeixides. Però si amb Expiació vam poder gaudir d'una pel·lícula de caràcter clàssic, amb La pianista (2001) ens trobem a una obra molt més extrema que aconsegueix (tot i que diuen que rebaixant una mica el to del llibre, imagineu!) representar la narrativa visceral de Jelinek. Però és que la direcció va recaure en ni més ni menys que Michael Haneke, un director compatriota de l'escriptora, acostumat a portar a la gran pantalla històries incòmodes per l'espectador. I si, a més, tenim la sort de comptar amb Isabelle Hupert com la professora protagonista, acabem per tenir una de les millors pel·lícules europees del segle XXI.

Codi 51 : La pianista d'Elfriede Jelinek

Fent una ullada a la programació d'aquest any ja es podia veure que teníem per endavant alguns llibres difícils. I La pianista d'Elfriede Jelinek és un d'ells. No tant pel tema, la relació complicada entre una mare i la seva filla ja adulta, sinó per la forma d'estar escrita per part d'aquesta escriptora austríaca que sembla escriure amb les entranyes. Frases punyents i fredes que no donen cap respir als lectors, és el que el podem trobar en els seus llibres. Una d'aquelles escriptores que, obligatòriament, han d'aparèixer en un club de lectura per recordar-nos que la literatura també té una funció pertorbadora.

I, el dossier, ja sabeu on trobar-lo!

Codi 50 Bis : El buda del suburbi de Hanif Kureishi

Hi ha llibres que estan "fets" per ser llegits en clubs lectura. Pel tipus de temes que tracten, per la importància de l'escriptor, pel seu paper de testimoni d'una època concreta... diferents motius que permeten que un llibre pugui donar molt joc en un tertúlia literària. Aquest és el cas d'alguns dels llibres de l'escriptor anglès d'origen paquistanès Hanif Kureishi. En aquest club de lectura ja vam tenir la sort de llegir un llibre curt fa un parell de cursos: El cuerpo.

Però ja sabeu que en el nostre club no som gaire partidaris de repetir autor. I aquest va ser un dels motius del perquè un llibre com El buda del suburbi va quedar fora de la programació final d'aquest any dedicat a la família. "El buda.." té tots els elements que haguessin fet de la seva lectura una molt bona experiència: tracta sobre una família paquistanesa a Londres i com intenten  compaginar les seves arrels amb la modernitat que els envolta (en això també s'hagués assemblat a La filla estrangera de Najat El Hachmi, un altre punt en contra) i amb una societat clarament hostil en alguns moments. Tot això amb un sentit de l'humor força destacable.

 

Fins i tot d'aquest mateix autor haguéssim pogut escollir un altre llibre: Intimidad que ens parla dels dubtes d'un home que ha decidir en una nit si deixa a la seva dona i els seus fills o no.

 

I es que ja veiem que la família, com a tema, dóna per molt!

 

 

Codi 50 : En imatges

Revisar les adaptacions cinematogràfiques que s'han rodat sobre els llibres que llegim a la tertúlia pot oferir tot tipus de resultats. Algunes adaptacions tenen molt bon nivell (podríem citar La carretera o No em deixis mai, per exemple) però també ens podem trobar amb versions no gaire reeixides. Però amb l'adaptació d'Expiació (2007) ens trobem davant d'una bona pel·lícula. Per començar és britànica, com el llibre, i per tant el seu to cinematogràfic segure que està més en consonància amb la història de Ian McEwan. Després tenim un parell de protagonistes de nivell amb James McAvoy i Keira Knightley (que, curiosament, també protagonitzava No em deixis mai). I, si amb això no tenim prou, podem veure la relació de nominacions que va rebre als premis més importants (Bafta, Globus d'or, Oscar) i com es va emportar alguns (millor drama als Globus d'or, banda sonora als Oscar...). Vaja, una joia de les adaptacions!

Codi 50 : Expiació d'Ian MacEwan

Arribem a la tertúlia 50 del Club de Lectura Pla 9 amb molt bona forma! I per celebrar-ho no hi ha millor premi que llegir un gran llibre, que quasi podríem considerar un clàssic modern. Aquest és el cas d'Expiació de l'escriptor anglès Ian MacEwan, sens dubte el millor llibre de l'autor. 

A les seves pàgines trobarem una història de tocs clàssics victorians amb lluita de classes i sentiments amagats i reprimits però amb una perspectiva moderna que permet sorprendre al lector d'una forma força devastadora. I fins aquí puc llegir!

Tampoc us explicarem la "gràcia" del llibre en el dossier, però podeu donar-li un cop d'ull si en voleu saber més de l'autor i el seu context.

Codi 49 Bis : También esto pasará de Milena Busquets

Tot i que no és una constant, (depenem del tema escollit) sempre intentem programar alguna lectura de literatura catalana. Sobretot perquè creiem que la producció local ha d'estar present (si s'ho mereix, és clar) i perquè pensem que pot ser la literatura més propera als lectors, al tractar de la realitat que podem trobar més enllà de la nostra finestra. Aquesta vegada vam optar per La filla estrangera i va quedar fora de la programació definitiva También esto pasará de Milena Busquets. 

 

Al contrari que en altres ocasions aquí ens trobem davant de dos llibres prou diferents. Mentre el primer ens explica una història de dificultats interculturals, el segon es desenvolupa a partir de la desaparició d'una figura familiar, la mare de la protagonista, i com aquest fet luctuós provoca tota un reflexió sobre la pèrdua, la nostàlgia, però també les ganes de viure. Aquest concepte de la pèrdua familiar (una altra forma de "conflicte" personal) va ser el que ens va apropar a aquest títol.

Al final, però, va pesar més la proposta multicultural de Najat El Hachmi que, considerem, era més representativa de la temàtica d'aquest any i, a més, ens permetia discutir sobre la integració d'altres cultures a la nostra societat (una de les inquietuds de la ciutadania). Però no descartem considerar También esto pasará per un futur cicle de memòries o sobre el pas del temps.

Codi 49 : Famílies de nouvinguts

La filla estrangera ens presenta una altra versió del conflicte generacional pares-fills (filla en aquest cas) però augmentat amb l'aparició d'un altre concepte: el manteniment o no de les tradicions familiars dels nouvinguts que han arribat a societats occidentals (i el xoc de cultures que se'n deriva, amb fills que lluiten per mantenir les seves arrels però que, a la vegada, volen integrar-se en una cultura diferent).

A Catalunya tenim a Najat El Hachmi com a figura representativa d'aquest tipus de novel·la intercultural. Al cap i a la fi, ella és un bon exemple de persona nouvinguda que ha hagut de viure entre dues societats i cultures prou diferents i ha hagut de "dissenyar" el seu propi camí.

En altres països però aquesta inquietud intercultural és molt més present. Només ens hem d'apropar a les illes britàniques per trobar uns quants exemples d'aquest fenòmen (normalment amb Londres com escenari en el seu paper de gran metròpoli intercultural). 

Podríem començar amb Hanif Kureishi que tracta sovint les dificultats de les famílies estrangeres a Anglaterra en llibres com El buda del suburbi (properament li dedicarem una entrada a aquest gran llibre). Però també tenim veus més actuals com Monica Ali que va saltar a la fama literària gràcies al seu llibre 7 mars, 13 rius que retracta la vida d'una família de Bangladesh a la ciutat londinenca. Tampoc ens podem oblidar de Zadie Smith i la seva novel·la Dents blanques on narra les vivències de tres famílies d'origen ben diferent (jamaicans, bengalís i jueus) al Londres més intercultural fruit del colonialisme britànic.