Un cop acabat el curs, és hora de fer el repàs anual a les lectures que hem
compartit aquest darrer cicle. Llibres d’arreu del món que ens han apropat
realitats, problemàtiques i narratives diferents i que són una mostra de com la
globalització ha arribat a la literatura. La cultura planetària cada vegada és
més propera i l’oferta més extensa i ens permet enriquir la nostra pròpia
experiència lectora.
Com sempre vam intentar que l’aposta fou prou diversa i, dins de les
limitacions lògiques, prou representativa de la literatura de totes les parts
del món. Amb especial presència d’obres africanes (i d’altres molt relacionades
com Bany de lluna de Yanick Lahens d’Haití), també hem viatjat a
l’Orient i hem tingut petites incursions a Europa (Finlàndia), Sud-amèrica
(Brasil) o Oceania (Austràlia).
A nivell temàtic, hem de
partir també d’unes certes limitacions: les editorials s’arrisquen al publicar
obres de literatures menys conegudes i, per tant, busquen llibres que puguin
destacar entre la resta de novetats. Per aquest motiu, en tots aquests llibres
(menys, potser, El gran mundo de David Malouf) trobem històries
amb força pes emocional i històric i alguns d'aquests temes es repetien de tant
en tant (la immigració, la misèria, la esclavitud...).
Així que, per començar, vam tenir un llibre d’impacte: La vegetariana de
Han Kang. Aquest llibre va permetre marcar la tendència que seguiria el
curs i va ser un bon exemple del que trobaríem al llarg de tot el curs. La
història de la humanitat, com s’ha pogut veure en tots els llibres, està plena
de patiments i misèries i la literatura serveix per denunciar aquestes
situacions. El llibre va ser un dels èxits de l’any, juntament amb obres com Purga
de Sofi Oksanen, Daha! de Hakan Günday (duríssim!), el
ja anomenat El gran mundo, que repassa la història recent d’Austràlia o
la història intimista però molt exigent emocionalment de Mi planta de
naranja lima de José Mauro de Vasconcelos.
Després hem tingut una
sèrie de llibres que han funcionat prou bé però no han arribat al nivell
d’unanimitat crítica dels anteriors. Tot i així no es pot negar que tenen punts
forts indiscutibles: ha estat el cas de Sortida a Occident de Mohsin
Hamid, Bany de lluna de Yanick Lahens o La confessió de la
lleona de Mia Couto. Això ens deixa un darrer llibre, Volver a
casa de Yaa Gyasi que, tot i tractar temes com l’esclavitud, potser
li mancava una mica de força i, en comparació a tota la resta, va passar més
desapercebut.
A nivell global (mai
millor dit!) creiem que s’ha aconseguit l’objectiu de descobrir noves
literatures amb un bon grapat de llibres de qualitat. I en aquest èxit té un
gran paper el grup de conversa que s’ha anat creant els darrers anys, amb gent
compromesa social i culturalment que fa que cada tertúlia sigui una festa
literària i dignifiquin aquest club de lectura. Gràcies a totes i fins aviat!!!
