Codi 44 : Abans de dona...

Si amb el Projecte Rosie vam veure que els autors, quan troben un personatge prou interessant, opten per seguir explicar les seves aventures (Wilt de Tom Sharp o la saga de Conejo de John Updike serien altres exemples) en aquest cas trobem un cas una mica diferent: el personatge és la propia autora. Aquest tret implica que les seves "aventures" tenen un component de realitat (segurament explicat amb un to humorístic, cert) que no trobem en els exemples anteriors. I és que la vida real té un punt d'humor surrealista força difícil de trobar en una novel·la de ficció. 

Com sembla que Cómo ser mujer va funcionar força bé, Moran va publicar un altre llibre, Com es fa una noia, que enllaça directament amb el to del primer. Tot i que, en aquest cas, va optar per novel·lar (amb personatge nou inclòs), les seves experiències adolescents amb la seva família i també com a crítica musical. Cert, abandona el concepte del primer llibre directament extret de la seva vida, per intentar construir un relat més homogeni. Però segueix mantenint les mateixes intencions i sobretot la mateixa postura sobre com es fa una dona... que abans ha estat una noia. 

Codi 44 : Cómo ser mujer de Caitlin Moran

Al Pla 9 seguim travessant les fronteres de la literatura. Aquest cop ens apropem al gènere de l'autobiografia (tot i que molt novel·lada) que ens aporta l'escriptora anglesa Caitlin Moran amb Cómo ser mujer. Moran ofereix una opinió (molt vital i honesta) sobre la dona moderna a partir de les seves pròpies experiències.  Ens oferirà aquesta autora una nova visió sobre el feminisme o no passarà de la mera anècdota? 

Si voleu començar a preparar-vos ja sabeu que podeu consultar el dossier.

Codi 43 Bis : Tristram Shandy de Laurence Sterne

Un llibre per ser llegit en un club de lectura sempre ha de tenir unes característiques concretes. Per començar ha d'exposar un tema interessant o una narrativa innovadora (ha de tenir "material" per poder desenvolupar una bona tertúlia al seu voltant). Però també ha de complir una característica física força bàsica i és que no pot tenir una extensió de pàgines massa exagerada. La raó està clara: els participants d'un club de lectura tenen un temps limitat (màxim un mes) per llegir el llibre i s'ha d'intentar escollir llibres que suposin un esforç extra de temps. Això, ja us ho podeu imaginar, significa a la pràctica que molts llibres queden fora directament de la selecció. 

Aquest és el cas de Vida y opiniones del caballero Tristram Shandy escrit entre els anys 1759 i 1767 per l'escriptor irlandès Laurence Sterne en nou volums i amb una llargada de més de 600 pàgines. Com diu el títol, l'obra ens narra la vida, en primera persona, de Tristam Shandy des del seu naixement. A l'hora de la veritat aquesta mena d'autobiografia acaba convertint-se, gràcies a l'estil caòtic del narrador que trenca totes les estructures narratives tradicionals, en una barreja de diferents anècdotes dels personatges que l'envolten (pare, mare, oncle i criats entre d'altres) que crea una divertida història gens convencional que sembla no avançar narrativament i que inclús demana la participació del lector de forma activa (en forma de dibuix, ni més ni menys).

En fi,un llibre que, si no fos per la seva extensió, podria oferir alguna tertúlia gloriosa en qualsevol club de lectura (amb una mica d'inquietuds, això sí). 

Codi 43 : La filosofia com a tema

Un dels motius per escollir Càndid, a part de la seva condició de clàssic universal, va ser la seva característica de novel·la d'humor filosòfic que aportava un valor afegit per ser un tret poc habitual dins d'una novel·la de caire humorístic. Curiosament, això no vol dir que la filosofia sigui un tema "estrany" dins del gènere de novel·la. Tenim força exemples, alguns més clars que d'altres, on la filosofia juga un paper central.

Algunes d'aquestes novel·les són prou conegudes, com El món de Sofia de Jostein Gaarder que a partir d'una història de creixement de la protagonista es fa un repàs a la història de la filosofia. Després tenim algun altre clàssic com Jacques el fatalista de Diderot que a partir d'una relació de contes amb una reflexió al voltant del determinisme. Això sense deixar de banda obres com La nàusea de Jean Paul Sartre, El hombre sin atributos de Robert Musil (una obra monumental i inacabada), La condición humana d'André Malraux o Solaris d'Stanislaw Lem (que ja vam llegir en aquest curs).

Sí que és cert que aquest tipus de novel·la filosòfica es pot enquadrar normalment dins d'un conjunt molt més ampli de novel·les que reflexionen sobre la naturalesa i la identitat humana i que, al cap i a la fi, és un dels grans temes de la literatura.

Codi 43 : Càndid o L'optimisme de Voltaire

El aquest club de lectura sempre deixem lloc pels clàssics ja que pensem que: 

a. Una bona programació ha de tenir mostres de totes les èpoques i,

b. Els clàssics ens permeten discutir sobre l'evolució de la literatura a nivell de narrativa o  de temàtica.

I aquest mes d'abril ens toca el clàssic de l'any. Ni més ni menys que Càndid o L'optimisme de Voltaire. Paraules majors! Per iniciar-nos que millor opció que consultar el dossier de l'obra.

Codi 42 Bis : Indecències d'Alan Bennett

Un criteri habitual (i molt bàsic, s'ha de reconèixer) per escollir els llibres del club de lectura és la seva llargada. El temps és limitat i si els llibres superen les 400 pàgines pot ser complicat que les persones que participen al club se'ls puguin acabar. Però curiosament al contrari, que el llibre sigui massa breu, pot ser un impediment per escollir altres llibres. I aquest és el cas d'Indecències d'Alan Bennett, un recull de dos contes llargs força divertits, però que es quedaven curts (mai millor dit) per a les necessitats d'un club de lectura. 

Però això no vol dir que el llibre no valgui la pena. Les dues històries, El rejoveniment de la senyora Donaldson i L’empara de la senyora Forbes, tenen un bo to còmic basat en un costumisme molt anglès (molt flegmàtic). En la primera, un vídua que treballa fent de pacient imaginària pels estudiants de medecina decideix tenir companyia a partir de llogar una habitació a parelles joves. Una d'aquestes parelles, però, decidirà pagar-li en "espècies" d'una forma força atrevida.

En la segona història Graham Forbes amaga la seva condició homosexual a la seva mare a través del matrimoni amb una dona força rica però no gaire agraciada, la Betty. La seva situació es complicarà amb l'intent de xantatge d'un dels seus amants.

Si alguna vegada heu llegit a Alan Bennett ja sabeu el que podeu trobar en aquestes històries: humor anglès de tradició clàssica (però que en aquest cas deixa amb la sensació d'haver pogut oferir més).

Codi 42 : Segones parts...

... no sempre han de ser dolentes, però sí que és cert que les sèries literàries canvien el concepte que podem tenir d'un autor o d'un llibre, ja que ens podem trobar davant de seqüeles inferiors a l'original que, al cap i a la fin, poden acabar desvirtuant els mèrits inicials. O que poden provocar un cert distanciament dels lectors, al pensar aquests que s'han d'embarcar en una successió de llibres (llegir és invertir temps i no sempre et pots plantejar iniciar una sèrie).

 

Doncs en aquest cas us hem de dir una cosa: El projecte Rosie té segona part! Es diu El efecto matrimonio (Salamandra, 2015). Lògicament no entrarem a explicar l'argument per no avançar esdeveniments de la primera part, però sí que aquest tipus de moviment ens recorda algun altre exemple com la sèrie Wilt de Tom Sharpe o de Conejo de John Updike (tot i que aquesta sèrie no és del tot de humor). Perquè està clar que l'èxit d'una possible sèrie recau sobre el carisma del protagonista. Serà Don Tillman, aquest peculiar professor australià de genètica, prou interessant com per consolidar una sèrie pròpia?