Resum temporada 2014-2015

Com cada any que acabem un cicle, i abans de començar el següent (en la propera entrada us farem cinc cèntims de la temàtica de la temporada 2015-2016), ens agrada fer una mica de valoració de com ha anat el curs. Per començar, podem assegurar, sense cap mena de dubte, que ha estat un any ple d'èxits pel club de lectura Pla 9, ja que s'han assolit tots els objectius que busca un club de lectura.

El primer factor que hem de tenir en compte és la rebuda per part dels tertulians de la programació proposada i hem de reconèixer que ens ha sorprès gratament que el menú d'utopies i distòpies hagi generat tant d'interès. Segurament, hem de donar "les gràcies" a aquest fet que la societat es troba en un període crític i que els ciutadans han pres consciència del seu valor com a elements bàsics d'aquesta societat. És normal, llavors que els lectors tinguin interès per endinsar-se en llibres que analitzen societats (algunes no tan llunyanes de la nostra).

Per una altra banda, s'ha de valorar el nivell de les tertúlies i, aquest any el nivell ha estat molt i molt alt, amb aportacions contínues de tots els participants (sabem que, a vegades, costa que els tertulians es deixin anar) i sempre tenint en relació al llibres proposats (cadascú amb el seu motiu per estar inclòs a la llista). Per tant, s'ha de felicitar als participants pel seu interès i per les seves valuoses aportacions.

Aquesta dinàmica tant positiva ha fet que el cicle d'aquest any s'hagi convertit en el de més èxit del Club Pla 9 en la seva curta vida. Però a part dels llibres proposats, els dossiers o el bloc, això ha estat possible gràcies al factor humà: sobretot a partir del grup que es va començar a formar durant el cicle de sèrie negra i que ha acabat de consolidar-se aquest any. 

Així que aquest curs 2015-2016 no pot començar de millor forma: amb un grup consolidat i animat per enfrontar-se al proper repte... que podreu descobrir en la següent entrada!

Codi 27 : Brave New World

Si en l'entrada anterior parlàvem de com el concepte de Soma s'havia convertit en una icona cultural, el mateix podríem dir de la frase que dóna títol al llibre: Brave New World. Originàriament publicada en el llibre La tempesta de William Shakespeare (si heu llegit el llibre ja sabreu com s'introdueix aquesta frase), va ser el llibre de Huxley el que la va popularitzar com a sinònim d'un nou ordre mundial. A partir d'aquí podem trobar aquesta frase aplicada a moltes i diferents expressions culturals: des de discos, a capítols de sèries de televisió, còmic o jocs. Veiem alguns exemples:

 

Coberta de còmic de DC Comics

 

Caratula de disc d'Iron Maiden

Logo de segell musical

 

Programa de televisió amb el científic Stephen Hawking

Com podeu observar, la frase Brave New World, s'ha incorporat plenament al nostre substrat cultural (o a la cultura pop, si voleu). Actualment, no hi ha millor forma de mesurar l'impacte d'un llibre com Un món feliç.

 

Codi 27 : Soma

Aquest any hem pogut comprovar com molts llibres distòpics funcionen com anàlisi de la societat actual però també de possibles societats futures. I és habitual que algun element que aparegui als llibres s'acabi convertint en realitat. Al cap i a la fi, no deixen de ser llibres de ciència-ficció (tot i que hagi autors que ho neguin). 

En el cas d'Un món feliç, un dels trets característics, i més polèmics, de la novel·la (escrita, recordem, el 1931) és l'ús de la droga Soma com a agent de control sobre la població. Com bé diuen a la novel·la Soma té "tots els avantatges del cristianisme i l'alcohol i cap dels seus efectes secundaris" o "un centímetre cúbic cura deu sentiments depriments".

Poc podia imaginar Huxley que a partir de la segona guerra mundial, amb una societat el més feliç possible (sobretot als EUA en ple somni americà), els individus acabarien fent un ús massiu d'antidepressius com el Prozac o el Valium. Cert, no arriben a la generalització del SOMA i els governs no els reparteixen entre els ciutadans, però el seu ús recorda al del Soma: substàncies que permeten als ciutadans seguir amb la seva vida, obtenint un fals sentiment de pau i tranquil·litat. 

No és d'estranyar, a més, que aquest element del llibre hagi estat subjecte de múltiples interpretacions gràfiques (ja sabeu que ens encanta veure com s'han re-interpretat els conceptes literaris en cobertes, graffitis, il·lustracions...). Un cop d'ull ràpid per la xarxa ens permet veure exemples com aquests (no cal dir que totes les il·lustracions conserven els drets dels seus creadors i que es presenten aquí a títol merament informatiu):

I ja que s'apropen les vacances...

Codi 27 : Un món feliç d'Aldous Huxley

I, finalment, arribem al darrer llibre del cicle d'aquest any! I no podia ser un altre que Un món feliç d'Aldous Huxley, que comparteix amb 1984 de George Orwell el títol de "gran clàssic literari distòpic". Com sempre, el primer que us oferim és el dossier, que ja podeu consultar a la pàgina habitual (i, si no ho heu fet, sempre podeu recuperar els dossiers d'altres sessions anteriors). 

Esteu atents, que no trigarem en presentar la programació del curs 2015-2016!

Codi 26 : Els invents de B.F. Skinner (2)

Seguint amb els experiments/invents més interessants de B.F. Skinner ens trobem amb una "màquina d'ensenyar": un ordinador primitiu que mitjançant una programació bàsica anava oferint preguntes als estudiants d'una en una. Si l'estudiant responia correctament rebia un premi (aplicant les teories conductistes del reforç positiu). Aquesta màquina permetia treballar una àmplia varietat de matèries i, a part d'oferir (un altre cop) un sistema segur i controlat d'aprenentatge, també permetia aplicar un ritme adequat a les necessitats de cada estudiant. És un altre exemple de l'interès d'Skinner per millorar la vida de les persones a tots els nivells; en aquest cas l'educatiu.

Per a Skinner aquest tipus de màquina permetien a més que l'estudiant desenvolupés habilitats pròpies d'aprenentatge amb un sistema molt pràctic. D'aquesta forma, l'estudiant millorava la seva concentració i reduïa el nivell de distraccions. 

Codi 26 : Els invents de B.F. Skinner

Com a bon científic, B.F. Skinner va intentar aplicar les seves idees mitjançant diferents tipus d'experiments. Alguns d'aquests experiments es van fer amb coloms, altres amb rates i alguns (si es poden anomenar experiments) amb humans. Un dels més famosos va ser la creació d'un tipus avançat de bressol pels infants anomenat "air crib". 

L'objectiu d'Skinner era clar: alleugerir la feina dels pares i millorar la vida dels infants mitjançant la creació d'un bressol tancat amb control de temperatura i humitat. Aquest ambient controlat permetia reduir el consum i la neteja de llençols i roba i oferia a l'infant un espai confortable i segur. 

Sembla ser que aquest invent aconseguia tots aquests objectius, però l'opinió pública va considerar aquest aparell com un experiment amb infants i, per tant, la valoració va ser força negativa (tot i que es van arribar a criar més de 300 infants en aquest tipus de bressol).

Si teniu curiositat aquí teniu una foto:

I, si teniu més curiositat, aquí teniu un article de la revista Observer. 

Codi 26 : Walden 2 de B.F. Skinner

Un tipus de llibre que encara no havíem tastat al llarg d'aquest curs és el de la utopia científica. És a dir, llibres que intenten com es podria implementar una teoria científica concreta. En aquest cas ens trobem davant l'ús de teories conductistes per desenvolupar una comunitat utòpica anomenada Walden 2. L'educació, la cultura, l'economia o el paper de la política són alguns dels temes que es tracten en aquest interessant llibre del psicòleg B.F. Skinner.

Com sempre, podeu consultar el dossier a la pàgina habitual.