Codi 24 : En imatges...

Al parlar sobre El Club de lluita no podem obviar la seva espectacular adaptació cinematogràfica. Si normalment les relacions entre les novel·les i les pel·lícules que les adapten les podem considerar com "difícils", aquí ens trobem amb un cas curiós d'interdependència. Tant la novel·la com la pel·lícula tenen les seves virtuts, que no són poques, però podem considerar-les pràcticament un producte únic fins al punt que es difícil llegir el llibre sense imaginar la narració amb l'atmosfera creada pel director David Fincher. Com sempre val més un trailer que mil paraules (però menys que veure la pel·lícula que, des d'aquí, us recomanem):

Codi 24 : El club de la lucha

Després d'uns quants viatges per realitats i propostes fantàstiques (alguna ben fosca com 1984) tornem a la societat més propera: la que ens rodeja. Una de les millors tertúlies d'aquest any va ser la de Bienvenidos a Metro-Centre de J.G. Ballard, així que podem considerar que els lectors tenen un especial interès en reflexionar sobre tot allò que ens envolta. I ara li toca el torn a un llibre d'impacte, El club de lluita de Chuck Palahniuk, que proposa respondre a la buidor de la societat consumista actual de forma activa, per no dir violenta.

Ja podeu consultar a la pàgina de dossiers el document corresponent.

Codi 23 : Philip K. Dick i la realitat

Un dels punts en comú entre tots els llibres que composen la programació d'aquest any és la capacitat per qüestionar la societat (ja sigui passada, present o futura). El que ja no és tant habitual és que els escriptors no només es replantegin les normes socials sinó que també ho facin amb la realitat. Però clar, quina societat pot ser la més inquietat sinó aquella en la que no ens podem refiar de la realitat que ens envolta o si no sabem distingir entre el que és real o no? I en aquest tema podem dir que Philip K. Dick era tot un mestre. Molts dels seus llibres tracten d'una forma o una altra aquest concepte que fa trontollar completament les bases de la societat i de l'individu. D'aquesta forma, els personatges de Dick acostumen a rebre les conseqüències de les diferents onades de realitat i intenten sobreviure sense acabar d'entendre clarament en quin nivell de realitat viuen.

A Do androids dream of electric sheep? trobem un exemple d'això quan Rick Deckard és portat a una comissaria de policia on no el coneix ningú i el lector té la sensació que ha entrat en una mena de món paral·lel. Però hi ha exemples molt més impactants com Ubik  on es parla de diferents nivells de realitat i el personatge fins i tot dubta sobre si està viu o no, The three stigmata of Palmer Eldritch on es tracten les drogues que permeten "somniar" altres vides o Flow my tears, the Policeman said   on el protagonista veu com la seva identitat és esborrada i ningú el reconeix.

Fins i tot podem dir que el mateix Philip K. Dick vivia en un món paral·lel. La seva addició a algunes substàncies i alguns problemes de caire psicològic el portaven a qüestionar-se contínuament la seva pròpia realitat. Així que no és difícil entendre perquè aquests temes són tan característics de la seva obra.

Codi 23 : Blade Runner

Tot i que Els androides somien xais elèctrics? és un títol molt suggerent i original, aquest llibre cada vegada se'l coneix més per un altre molt més conegut: Blade Runner. I no és que aquesta expressió, que fa referència als caçadors de bonificacions que retiren androides, surti al llibre (que no ho fa), sinó perquè el públic en general reconegui l'obra com la que va donar peu a la seva famosa adaptació cinematogràfica. Clar, estem parlant d'un dels grans films de la història i que s'ha quedat gravat a la memòria visual de vàries generacions (tot i que va tenir una resposta més aviat tèbia quan es va estrenar). El treball visual del director Ridley Scott ens presentava un món decadent i fosc: el lloc més adient per reflexionar sobre la humanitat i la creació. Per suposat també destaquen altres elements com els actors Harrison Ford o Sean Young i la música de Vangelis. En definitiva, un còctel atractiu que ha influenciat a múltiples pel·lícules posteriors. 

I com un "trailer" val més que mil paraules...

Codi 23 : ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas? de Philip K. Dick

Si fins ara hem llegit llibres que es qüestionaven tots els aspectes possibles de la societat, ara ens endinsem en un llibre que el que fa és posar en dubte el mateix concepte de realitat i sobretot, del que significa ser humà. I ho fem de la mà d'un escriptor d'aquells que podem anomenar "maleïts" i que va fer del concepte de "realitat" un dels seus temes clau (també és cert que la seva pròpia realitat era prou difosa) : Philip K. Dick.

Com sempre, ja podeu consultar el dossier de la novel·la a la pàgina corresponent.

Escriptors utòpics : Thomas More i...?

Quan vam començar a elaborar la programació d'aquest any ens vam trobar amb un problema: hi havia molts més llibres "distòpics" coneguts que "utòpics". Per aquest motiu podeu trobar un cert desequilibri en el menú 2014-2015. També és cert que hem d'acceptar que els llibres sobre distòpies tenen un atractiu important: les situacions límits sempre tenen més "història" (al menys per saber perquè s'ha arribat a aquest punt) que no pas les societats perfectes que tenen aspectes més irreals. 

Potser, en aquest darrer punt, recau el "problema" de les utòpies: són propostes de societats perfectes que, per funcionar, han d'obviar un element tant essencial com la natura humana. Moltes vegades és difícil no caure en la temptació de pensar que les utopies funcionen gràcies a que els autors presenten uns ciutadans estàtics que no provoquen cap canvi ni semblen tenir cap ambició destructiva (l'avarícia, la ira, la violència, el poder...). Per la seva banda, les distòpies aprofiten totes aquests trets humans per desenvolupar les seves propostes. Això fa que aquests llibres siguin molt més propers al pensament humà "real" i impactin més al lector (que sempre pot jugar al joc de "què faria jo en una societat així?").

Entenem, per aquests motius, que les utopies no estiguin tant presents entre els lectors (moltes, a més, neixen dins de moviments socials i polítics concrets que poden haver quedat desfasats). Però no per això podem deixar de destacar-ne algunes: dins de la programació d'aquest any trobareu, per exemple, Walden 2 de B.F. Skinner, però també us animem a recuperar obres com Erewhon de Samuel Butler, A modern Utopia de H.G. Wells o, per què no, La República de Plató. I, si no, sempre ens quedarà la Wikipedia per seguir aprofundint en els móns utòpics. 

Codi 22 : Sant Thomas More, Sir

En les lectures que hem fet fins ara en aquest cicle de llibre utòpics/distòpics, hem pogut copsar que, un dels punts claus d'aquests llibres, és la personalitat dels escriptors que els han elaborat. És fàcil suposar que aquests autors (Orwell, Ballard, McCarthy...) van tenir (o tenen) un punt de vista crític sobre la societat o, com a mínim, se la qüestionaven habitualment. Fins a cert punt, els podríem considerar filòsofs que ens aporten nous punts de vista o ens permeten imaginar com es pot desenvolupar la humanitat, normalment a partir de certs moviments socials o polítics.

Però el cas que ens ocupa, el de Thomas More (1478-1535) escriptor d'Utopia (i creador de la mateixa paraula), és encara més impactant: More, va ser un polític/advocat/diplomàtic/teòleg/poeta/catòlic anglès de forta influència i presència a la seva època. Conseller del rei Enric VIII, era habitual que formés part de missions diplomàtiques gràcies a les seves habilitats negociadores. Fins i tot va arribar a ser Lord Canceller. Creient convençut, és sorprenent que s'arribés a qüestionar tant la societat del seu temps com per arribar a escriure un tractat sobre una societat perfecta. O potser, agafant el punt de vista contrari, pensar que, si ho va fer, va ser perquè havia pogut experimentar de primera mà tots els problemes socials i polítics del moment. La seva proposta, a més, va ser exhaustiva i no deixava cap punt sense tractar. Per tant, va ser una obra molt treballada i pensada a tots els nivells. 

Per desgràcia, la vida de More va tenir un final tant impactant com la resta de la seva vida. Es va situar en contra de la voluntat d'Enric VIII de divorciar-se i de la creació de l'Església d'Anglaterra i això va significar que el rei, que abans el tenia com a home de confiança, l'acusés de traïdor i el condemnés a mort. Ni les súpliques del Papa de Roma i d'altres reis i emperadors van lliurar a More del seu destí. 

Tot i així, la seva importància es pot comprovar no només amb els seus títols (sir i Sant a la vegada!) sinó també amb els recursos que treballen la seva obra o algunes reedicions dels seus escrits.