Escriptors utòpics : Thomas More i...?

Quan vam començar a elaborar la programació d'aquest any ens vam trobar amb un problema: hi havia molts més llibres "distòpics" coneguts que "utòpics". Per aquest motiu podeu trobar un cert desequilibri en el menú 2014-2015. També és cert que hem d'acceptar que els llibres sobre distòpies tenen un atractiu important: les situacions límits sempre tenen més "història" (al menys per saber perquè s'ha arribat a aquest punt) que no pas les societats perfectes que tenen aspectes més irreals. 

Potser, en aquest darrer punt, recau el "problema" de les utòpies: són propostes de societats perfectes que, per funcionar, han d'obviar un element tant essencial com la natura humana. Moltes vegades és difícil no caure en la temptació de pensar que les utopies funcionen gràcies a que els autors presenten uns ciutadans estàtics que no provoquen cap canvi ni semblen tenir cap ambició destructiva (l'avarícia, la ira, la violència, el poder...). Per la seva banda, les distòpies aprofiten totes aquests trets humans per desenvolupar les seves propostes. Això fa que aquests llibres siguin molt més propers al pensament humà "real" i impactin més al lector (que sempre pot jugar al joc de "què faria jo en una societat així?").

Entenem, per aquests motius, que les utopies no estiguin tant presents entre els lectors (moltes, a més, neixen dins de moviments socials i polítics concrets que poden haver quedat desfasats). Però no per això podem deixar de destacar-ne algunes: dins de la programació d'aquest any trobareu, per exemple, Walden 2 de B.F. Skinner, però també us animem a recuperar obres com Erewhon de Samuel Butler, A modern Utopia de H.G. Wells o, per què no, La República de Plató. I, si no, sempre ens quedarà la Wikipedia per seguir aprofundint en els móns utòpics. 

Codi 22 : Sant Thomas More, Sir

En les lectures que hem fet fins ara en aquest cicle de llibre utòpics/distòpics, hem pogut copsar que, un dels punts claus d'aquests llibres, és la personalitat dels escriptors que els han elaborat. És fàcil suposar que aquests autors (Orwell, Ballard, McCarthy...) van tenir (o tenen) un punt de vista crític sobre la societat o, com a mínim, se la qüestionaven habitualment. Fins a cert punt, els podríem considerar filòsofs que ens aporten nous punts de vista o ens permeten imaginar com es pot desenvolupar la humanitat, normalment a partir de certs moviments socials o polítics.

Però el cas que ens ocupa, el de Thomas More (1478-1535) escriptor d'Utopia (i creador de la mateixa paraula), és encara més impactant: More, va ser un polític/advocat/diplomàtic/teòleg/poeta/catòlic anglès de forta influència i presència a la seva època. Conseller del rei Enric VIII, era habitual que formés part de missions diplomàtiques gràcies a les seves habilitats negociadores. Fins i tot va arribar a ser Lord Canceller. Creient convençut, és sorprenent que s'arribés a qüestionar tant la societat del seu temps com per arribar a escriure un tractat sobre una societat perfecta. O potser, agafant el punt de vista contrari, pensar que, si ho va fer, va ser perquè havia pogut experimentar de primera mà tots els problemes socials i polítics del moment. La seva proposta, a més, va ser exhaustiva i no deixava cap punt sense tractar. Per tant, va ser una obra molt treballada i pensada a tots els nivells. 

Per desgràcia, la vida de More va tenir un final tant impactant com la resta de la seva vida. Es va situar en contra de la voluntat d'Enric VIII de divorciar-se i de la creació de l'Església d'Anglaterra i això va significar que el rei, que abans el tenia com a home de confiança, l'acusés de traïdor i el condemnés a mort. Ni les súpliques del Papa de Roma i d'altres reis i emperadors van lliurar a More del seu destí. 

Tot i així, la seva importància es pot comprovar no només amb els seus títols (sir i Sant a la vegada!) sinó també amb els recursos que treballen la seva obra o algunes reedicions dels seus escrits. 

Codi 22 : Utopia

Lògicament, en un club de lectura sobre utopies no podria faltar l'obra on va aparèixer per primer cop aquest tema. Va ser en un clàssic del mateix nom, Utopia, escrit per Sir Thomas More (sant). Que el nom incorpori els conceptes "sir" i "sant" ja ens indica que ens trobem davant d'un escriptor amb una vida intensa i interessant. 

Com sempre ja podeu consultar el dossier corresponent a la pàgina habitual.

Escriptors distòpics : John Brunner

A l'hora de fer la programació sempre s'han de prendre decisions. El nombre de sessions anuals són limitades, nou en el nostre cas, i no es pot llegir tots aquells llibres que ens semblarien interessants. Això implica que, per desgràcia, hi ha escriptors que es queden fora de la tria i, en molts casos, fora de la possibilitat que els lectors els descobreixin. 

Un dels casos més flagrants d'aquest any és Ray Bradbury amb Fahrenheit 451 que va caure en les decisions finals. Però bé, aquest és un autor prou conegut i la seva obra encara més, així que, en principi, va ser un problema "menor".

Però sí que hi ha escriptors que sap greu no incloure i aquest va ser el cas de John Brunner: un escriptor de ciència ficció molt interessat per l'evolució de la societat i en molts casos amb una visió profètica envejable. No en va és un dels mestres de la ciència ficció sociològica.

De les seves obres podem destacar, pels nostres interessos d'aquest any, el que es va anomenar la "Trilogia del desastre" que la componen els títols Todos sobre Zanzíbar, El jinete en la onda de shock i El rebaño ciego. 

A Todos sobre Zanzíbar (a veure si endevineu perquè es diu així el llibre) Brunner explora els perills de l'explosió demogràfica i la violència social a partir d'un brillant construcció del context social a partir de diferents fonts d'informació i l'aparició de diversos personatges que ofereixen el seu particular punt de vista. 

 

Mentrestant a El jinete en la onde del shock ens trobem amb un futur proper distòpic dominat per xarxes d'ordinador en mans d'un govern despòtic que, amb les seves polítiques econòmiques liberals, està portant al país al desastre. El protagonista, per la seva banda, fuig del govern que vol fer servir les seva altes capacitats tecnològiques per control·lar als ciutadans.  En aquesta novel·la Brunner va preveure aspectes com el poder de les noves tecnologies, el control i accés de la informació, els virus informàtics...

Finalment tenim El rebaño ciego, on una societat afectada per un medi ambient molt contaminat, una manca de serveis públics de qualitat (sanitat, educació) i un govern amb interessos corporatius acaba esdevenint l'escenari de múltiples disturbis.

És cert, però que no és un autor "fàcil" de llegir. Pels seus arguments i sobretot per la seva forma de narrar exigeix al lector un cert esforç. Però és d'aquells escriptors que, realment, ens ofereixen un viatge interessant al cor de la societat humana.

Codi 21 : 1984 en imatges (II)

El que no sap molta gent és que ja es va fer una versió de 1984 l'any 1956 dirigida per Michael Anderson. Va ser una versió més suau del llibre d'Orwell. Potser per aquest motiu els hereus de l'obra de l'escriptor no en quedessin gaire satisfets. En general, però, es considera una adaptació força correcta tot i que amb manca d'intensitat. Si teniu curiositat, la podeu consultar aquí mateix:

Codi 21 : 1984 en imatges...

Ja sabeu que ens agrada, sempre que es pot, lligar els llibres amb les versions cinematogràfiques que s'hagin pogut fer al llarg del temps. Al cap i a la fi, quan llegim, tots ens fem les nostres "pel·lícules mentals" (com es diria això en "novaparla"?) així que sempre és interessant comprovar quina adaptació ha fet algú altre.

En aquest cas tenim una versió molt satisfactòria del clàssic, dirigida el 1984 (com no!) per Michael Radford i protagonitzada per John Hurt en el paper del sofert rebel Winston Smith.

Codi 21 : 1984

Quan ens proposem dissenyar la programació anual del Pla 9 sempre intentem que el menú sigui equilibrat: oferim clàssics i moderns, noves tendències, obres representatives... Intentem sempre sorprendre als lectors, però és cert que, a vegades, tenim certes "obligacions". En aquest cas, en un cicle sobre utopies i distòpies, hi ha alguns llibres que han d'estar sí o sí. I 1984 de George Orwell havia d'estar... perquè ho ordena el Gran Germà!

Així que, com sempre, ja podeu consultar el dossier de la sessió a la pàgina corresponent.