Codi 125 : El meu germà de Jamaica Kincaid

Ja sabem que la família sempre és un del temes cabdals en la literatura. Tant és així que ja fa uns anys vam dedicar un cicle sencer a les sempres complicades relacions familiars. 

En aquest petit llibre titulat El meu germà de l'escriptora d'Antigua i Barbuda Jamaica Kincaid ens tornem a situar en un ambient familiar, tot i que en aquest cas al Carib, prenent com a punt de partida la mort del germà de l'escriptora a causa del SIDA l'any 1996. Com veiem és un llibre autobiogràfic que novel·la un fet tràgic de la seva família i que li serveix a l'escriptora per parlar també del paper hegemònic de la seva mare.

Si voleu saber-ne més sobre el llibre i l'autora, aquí teniu el dossier. 

Codi 124 : De professió escriptor... i espia

 Williams S. Maugham va ser un escriptor famós a tots els nivells. Però també va ser un espai de renom a l'època. Reclutat pel Servei Secret britànic l'any 1915, una de les seves primeres missions el va portar a la Rússia de la revolució bolxevic per intentar aturar aquest moviment. No cal dir que no ho va aconseguir, tot i que ell pensa que ho podria haver fet.

Pel que sembla Maugham tenia unes habilitats i uns coneixements idonis per a la feina d'espionatge que li va encarregar el gover britànic. Sabia mantenir el cap fred i no es deixava manipular fàcilment, tenia una bona educació i parlava diferents idiomes. Era algú, al cap i a la fi, que podria moure's pel món de l'època fàcilment. A més, Maugham ja portava una doble vida donada la seva bisexualitat. Així que estava acostumat als secrets i la discrció.

Pel que ell mateix va dir la feina d'espai no el va acabar de cautivar, però Maugham no va perdre l'oportunitat de narrar les seves experiències en el llibre Ashenden : or the British agent, un recull de setze relats sobre la feina de Maugham a la 1a Guerra Mundial.

Codi 124 : La carta de Williams S. Maugham

Per alguna raó sembla que els casos reals són una bona font d'inspiració per a les novel·les curtes. Aquest any ja n'hem tingut algun d'exemple i la lectura d'aquest mes d'abril de 2021 també segueix per aquest camí. 

Ens referim a La carta, un relat que l'escriptor britànic (tot i que va néixer i morir a França) William Somerset Maugham va publicar per primer cop l'any 1924 i que narra una història de misteri i assassinat que té lloc a la Malàisia colonial. 

Podeu consultar el dossier aquí.

Codi 123 : En imatges adaptades

 Gràcies a una de les tertulianes del Club de Lectura Pla 9 ens hem assabentat que l'any passat es va estrenar una pel·lícula espanyola basada en el llibre d'Arthur Schnitzler. 

Titulada El talento ha estat dirigida per Polo Menárguez i planteja una història que només respecta el punt bàsic del llibre (la proposta de matrimoni) i trasllada l'acció a l'actual, convertint a Else en una estudiant de violoncel amb molt de talent. Aspecte que, ja per si mateix, traeix l'esperit de la protoganista d'Schnitzler. A part de perdre la crítica a la societat austríaca de l'època.

Però, vaja, està bé saber que existeix encara que sigui com a curiositat.

Codi 123 : La senyoreta Else d'Arthur Schniztler

Ai, com ens agraden els autors de l'Europa Centra del primer terç del segle XX aquí a la Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura. Només s'han de repassar les programacions d'altres cursos per trobar-nos amb noms com Irene Némirovsky, Hans Fallada, Joseph Roth o Leo Perutz entre d'altres. I aquest any no podria ser una excepció tenint en compte l'ús del concepte de novel·la curta que han fet autors com, per exemple, el gran Stefan Zweig. 

Així que aquesta vegada us proposem una obra de l'escriptor austríac Arthur Schnitzler: La senyoreta Else. Escrita l'any 1924 ens explica una d'aquelles històries sobre la societat burgesa de l'època i que tant bé van aconseguir plasmar aquests escriptors.

Dossier

Codi 122 : Basat en una història real... de la mà d'Emma Cline

 És curiós però Harvey no és la primera incursió d'Emma Cline en el món de les novel·les basades amb fets reals. El primer pas el va donar amb Les noies publicat el 2016. En aquest text Cline dóna veu a les noies que van acompanyar al líder d'un culte i assassí Charles Manson en el moment de l'assalt a la casa de Sharon Tate. 

Aquestes dones es van fer famoses entre d'altres fets per la seva, en principi, manca de reconeixement de culpa en el moment del judici. Tot i que és cert que la figura sempre més fascinant i seguida és la de Manson. Per aquest motiu Cline va voler posar el focus en aquestes noies i va donar-les veu a la seva novel·la. El punt de partida és la història d'una noia de catorze anys, l'Evie, que passa un estiu en el campament del culte de Manson i, d'aquesta forma, coneix al seu entorn.

Com veieu Cline no té por a encarar-se amb històries controvertides ni tampoc a les possibles crítiques que això li pugui provocar.

Aquest llibre el podeu trobar al catàleg Aladí de la Xarxa de Biblioteques.

Codi 122 : Harvey d'Emma Cline

El llibre d'aquest mes ens permet fer una curiosa comparació amb La dona d'en Martin Guerre de Janet Lewis. Aquest llibre i Harvey d'Emma Cline tenen en comú que els dos parlen de judicis i estan basats completament en fets reals.

En el cas de Harvey de l'escriptora nord-americana Emma Cline ens trobem amb les hores prèvies a la sentència del judici on un famós productor de cinema acusat de diferents delictes d'abús sexual. Aquest procés va ser l'inici del moviment #MeToo. 

L'autora fa l'intent de posar-nos en la ment de l'acusat i veure com va passar les darreres hores abans d'encarar el dia final. Ho aconseguirà l'escriptora?

Aquí teniu el dossier que acompanya al llibre!

Codi 121: En imatges

Tot i que la història d'en Martin Guerre potser no és gaire coneguda, segur que els lectors més cinèfils recordaran alguna de les versions que s'han rodat per a la gran pantalla.

Podríem començar parlant de la versió francesa  de 1982, Le Retour de Martin Guerre, amb Gérard Depardieu al capdavant i dirigida per Daniel Vigne.

Tot i això, és possible que la versió més coneguda sigui Sommersby (1993) una adaptació que només agafa la idea base per traslladar la història als Estats Units post-guerra de Secessió. Que els protagonistes d'aquesta pel·lícula, rodada per Jon Amiel, fossin Jodie Foster i Ricard Gere segur que va fer molt per fer perdurar aquesta producció a la ment dels espectadors.

Codi 121: La dona d'en Martin Guerre de Janet Lewis

Basat en un fet real. Aquesta frase, no gaire original, es pot dir llibre que llegirem per a la tertúlia de gener de 2026 al nostre club de lectura. Janet Lewis va dedicar part de la seva carrera literària a un particular tipus de novel·la històrica, escrita a partir de documentació real. 

D'aquesta forma, La dona d'en Martin Guerre parteix d'un judici del segle XVI a França on un home torna a casa després d'anys desaparegut però hi ha dubtes sobre la seva identitat. 

Segurament sigui la seva obra més coneguda. Així que ens serveix com un bon exemple de l'obra de l'autora.

Dossier

Codi 120: Autores que viuen al pot petit

Si fem una repassada a l'obra sencera de Fleur Jaeggy podem veure que és una d'aquelles autores que han fet de la narració curta el seu jardí personal. Des del seu primer llibre, El dedo en la boca (1968) als relats curts de El último de la estirpe (2014) la seva obra sempre ha tingut uns límits formals força definits.

Però no és l'única autora que ha fet de la prosa curta el seu camp de jocs. En aquest mateix club de lectura hem pogut llegir (abans de rebre el Premi Nobel, eh?) a la francesa Annie Ernaux que amb llibres com El lloc o La vergüenza ens ha permet entreveure alguns dels seus moments biogràfics més durs.

Tot i aquests exemples, no podem deixar de banda una de les grans autores reconegudes pels seus llibres (curts): la també francesa Amélie Nothomb. Quan pensem en la seva obra no la podem deslligar d'aquests llibres curts (aquí sempre amb el groc d'Anagrama en castellà) que ens han portat obres com Estupor y temblores o La cosmética del enemigo, per citar dos dels més coneguts. Fins i tot o podríem considerar Nothomb com la gran precursora d'aquesta mena de sub-gènere.

En definitiva, són escriptores que es mouen bé en les distàncies curtes perquè els permeten centrar-se en fets cabdals, i moltes vegades molt íntims, de la història que volen explicar. Sempre ens pot quedar el dubte de com es desenvoluparien en llibres més llarg però, a aquestes alçades de la literatura, potser no cal, no?

Codi 120: Els feliços anys del càstig de Fleur Jaeggy

 

Els llocs tancats com les presons, els camps de concentració o els internats són sempre motiu d'una certa fascinació per part dels escriptors. La possibilitat d'explorar els universos particulars d'aquests llocs permet oferir una visió a l'ànima humana molt particular i crear realitats paral·leles amb les seves pròpies normes.

En el llibre de l'escriptora suïssa de parla italiana Fleur Jaeggy, Els feliços anys del càstig, ens trobem amb una situació d'aquest estil en una escola només per a noies en règim d'internat als Alps. Haurem de veure què ens proposa l'autora.

Dossier

Codi 119: Multimèdia

Gràcies a una de les nostres tertulianes hem pogut saber que existeix una versió cinematogràfica d'aquesta obra del segle XIX d'Ogai Mori. Amb el títol Maihime i dirigida per Masahiro Shinoda va ser estrenada l'any 1989.  A Filmaffinity teniu una petita fitxa (amb no gaire informació, s'ha de dir).

Però mentre buscàvem informació sobre aquesta obra, també hem pogut troba altres adaptacions o produccions inspirades en la novel·la curta de Mori. Des de bandes sonores, animes o obres de dansa com la que us ensenyem aquí sota. Com podeu veure, La ballarina és una història que ha influït  a molts creadors al llarg del temps.

Codi 119: La ballarina d'Ogai Mori

 Quan parlem de novel·les curtes no podem obviar l'obra que els autors japonesos han publicat al llarg del temps en aquest subgènere. Mestres del minimalisme i de la (enganyosa) simplicitat dels textos teníem molt clar, a l'hora de dissenyar la programació d'aquest curs, que alguna mostra de literatura japonesa havia d'estar present en el document final.. Finalment ens vam decantar per La ballarina d'Ogai Mori. Un llibre sobre la relació amorosa entre un ciutadà japonès i una noia europea i el que implica un xoc de cultures entre dos persones de diferents àmbits. 

Dossier

Codi 118: En imatges

 

En aquesta mini-secció del bloc del nostre club de lectura que dediquem a les adaptacions cinematogràfiques dels llibres que llegim, a vegades trobem alguna joia amagada. De El túnel hi ha més d'una adaptació ja sigui en cinema o teatre, fet que demostra la potència visual del llibre. Però a l'hora d'escollir una proposta concreta, ens hem decidit per una pel·lícula argentina que es va estrenar l'any 1952 i dirigida per León Klimovsky. Qui millor per adaptar el llibre de Sábato que la mateixa indústria argentina que, com a mínim, segur que permet gaudir d'una societat en pantalla més propera a la que podem llegir al text de l'escriptor.

Codi 118: El túnel d'Ernesto Sábato

 Tradicionalment, ens agrada comença el nou curs del Club de Lectura Pla 9 amb una lectura impactant. I com aquest any el dedicarem a les novel·les curtes (també anomenades "novelles"), El túnel de l'escriptor argentí Ernesto Sábato semblava una molt bona opció.

Aquesta història sobre l'obsessió del protagonista per una dona, publicada el 1948, es considerada com l'obra mestra de Sábato i sabem que no deixarà a cap de nosaltres indiferent.

Com sempre teniu a la vostra disposició dossier que acompanya a totes les nostres lectures.

Curs 2025-2026 : Al pot petit...

 

...hi ha la bona literatura?

Un dels comentaris habituals en el nostre club de lectura és la impossibilitat de programar llibres de més de 350-400 pàgìnes en un club de lectura per la dificultat real de llegir una obra d'aquesta extensió en un mes (el temps entre tertúlies). Alguna vegada, fins i tot, hem fantasiejat amb la possibilitat de crear un club de lectura per aquest tipus de llibres i poder fer justícia amb obres que normalment queden excloses dels clubs.

Però també és cert, que la indústria editorial ja fa temps que presenta un cas extrem de "paginitis" i, sobretot quan parlem dels llibres més populars,, es porta a terme una política d'intentar oferir una experiència lectora el més àmplia possible però a costa, moltes vegades, de la qualitat de l'obra. Arribats a aquest punt, on molts lectors valoren l'extensió del llibre com una valor afegit, on queden els llibres curts? Títols que tenen, en principi, les idees clares i que no necessiten 500 o més pàgines per fer-nos gaudir de la seva història.

És per aquest motiu que el curs 2025-2026 del Club de Lectura Pla 9 estarà dedicat als llibres curts. Cap de les nou propostes que componen la programació superen les 150 pàgines (i amb lletra força gran) i uns poquets no arriben ni a les 100. 

En aquests llibres valorarem l'habilitat de l'escriptor/a per elaborar una història curta sense artificis i sense estendre injustificadament la narració. Parlarem sobre si els personatges estan ben definits i han tingut espai per "créixer" i, sobretot, si el llibre tenia un missatge clar i si s'ha fet arribar als lectors amb perícia.

Com sempre, la nostra programació intenta ser el més equilibrada possible oferint obres més clàssic (El túnel d'Ernesto Sábato, per exemple) amb d'altres actuals (Harvey d'Emma Cline) amb l'objectiu de copsar també si el llibre curt, com a subgènere, segueix sent atractiu per a les noves generacions. Teniu la programació a la pàgina corresponent per si li voleu donar un cop d'ull.

A final de curs "veurem" quins llibres han funcionat i quins s'han quedat "curts" :).

Resum temporada 2024-2025

Com ja sabeu, aquest curs vam decidir canviar la dinàmica habitual del club i proposar un petit repte a les persones que, fidelment, participen al nostre club. Aquest és un espai de lectura que exigeix tenir una mentalitat oberta, capacitat de lectura i, sobretot, una certa dosi de resistència al patiment :). Per això, aquest cop vam decidir “alleugerir” la càrrega de lectura i donar veu, per primer cop a les nostres tertulianes. Així que vam convertir-les en programadores: cadascuna de les persones participants havien de pensar una proposta que pogués ser interessant llegir entre tots. Això sí, la biblioteca va marcar uns criteris bàsics i, a través d’un concurs, vam escollir la programació del curs 2024-2025.

Lògicament, això va oferir un resultat més eclèctic, més a prop d’un club de lectura clàssic, amb lectures sense un eix comú i una llista que oferia lectures per a tots els gustos. Vam tenir clàssics però també obres actuals, així com una bona oferta de diferents gèneres: de la novel·la història als contes passant per narracions autobiogràfiques o el realisme màgic. Fem un repàs?

Vam obrir el curs amb un novelització d’una història real: els esforços per publicar per primer cop el legendari Ulysses de James Joyce. L’escriptora Kerri Maher amb La llibretera de París va donar veu a les protagonistes de la llibreria. Una història amable que ens va oferir un fragment d’història de la literatura. 

A continuació vam viatjar amb la Premi Nobel Olga Tokarczuk a Un lloc anomenat Antany, un poble imaginari que ens explicava a través de la boirina del temps i de la fantasia part de la història polonesa dels darrers segles. Un llibre una mica més exigent pels salts temporals però d’una qualitat literària incontestable.

El mateix es podria dir de El perfum de Patrick Süskind, un clàssic dels clubs de lectura d’arreu, que vam recuperar pel nostre. Una lectura d’un altre temps, potser, però que conserva la seva capacitat d’incomodar al lector.

La següent lectura, que ens va permetre acollir per primer cop a una autora com Jeannette Winterson amb La niña del faro, va ser una interessant faula que destacava sobretot per una primera part del llibre molt potent sobre la capacitat hipnòtica de les històries. Quin millor llibre per a un club de lectura?

També vam llegir un altre llibre amb pedigrí: La meva família i altres animals de Gerald Durrell que més d’un cop havia estat a punt de ser programat en aquest club. Històries familiars molt particulars i, a estones, prou divertides a les que, hores d’ara, la part naturista potser li passa una mica de factura.

El fill de perruquer de Gerbrand Bakker va ser una interessant aproximació a la literatura neerlandesa i amb certs tots polèmics que vam donar prou joc el dia de la tertúlia. Recomanable!

Anant una mica a contracorrent vam tenir els contes de Pere Calders recollits a Un estrany al jardí. Va ser el primer cop que ens vam atrevir amb aquest gènere (no sempre fàcil en els clubs de lectura) però va servir per reivindicar un dels autors catalans de referència. Això sí, el costumisme de la seva època pot haver perdut força actualment.

No li passa el mateix a la fantasia d'Història de Pi de Yann Martel. Un llibre més que reconegut ique segueix donant encara bones estones a qualsevol tertúlia literària gràcies a una faula que amaga molt més del que sembla.

Vam acabar l’any de la mà d’un altre clàssic: Wilt de Tom Sharpe. Potser ja no retrata l’Anglaterra actual en cap sentit però la seva crítica de la societat segueix sent actual perquè hi ha algunes coses que mai canvien! I d’altres de les que feia paròdia l’autor potser han anat a pitjor i tot (com el postureig social).

Com veieu, hem tingut lectures per a tots els gustos! Això ens ha servit per tenir un any força entretingut on el grup va participar de bon grat en el joc i que, com sempre, destaca per la seva implicació en el dia a dia del Pla 9 tot i que, al llarg de l'any, hagi hagut algunes dificultats logístiques.

L'any que ve tornarem a la dinàmica habitual, però gracies als membres del club (a tu que potser estàs llegint això!) aquest curs el recordarem amb molta estima.

Codi 117: La nissaga "Wilt"

 Probablement (i de llarg) Wilt sigui el llibre més conegut de Tom Sharpe. Va tenir tant d'èxit (i una adaptació cinematogràfica protagonitzada pels còmics anglesos Smith i Jones) que l'autor va arribar a escriure fins a quatre novel·les més amb els títols Las tribulaciones de Wilt, ¡Ánimo Wilt!, Wilt no se aclara i La herencia de Wilt. Totes han estat publicades per l'editorial Anagrama i, com no, serveixen per gaudir (o no) de les desgràcies i embolics habituals del protagonista que tracten del fracàs social i professional en la grisa societat anglesa. 

És cert que Sharpe va trigar trenta-tres anys en escriure aquestes obres (del 1976 al 2009), així que podem assumir que, com a mínim, l'autor s'ho va prendre seriosament. Així que, si us ha agradat la "fórmula Wilt" teniu més històries al vostre abast.

Informació sobre Tom Sharpe a l'editorial Anagrama.

Codi 117: Wilt de Tom Sharpe

 I per acabar el curs recuperem una de les obres cabdals de la literatura d'humor del segle passat. El llibre que ho va començar tot per a Tom Sharpe: Wilt! Aquesta primera obra, que parodia la societat gris de l'Anglaterra de finals dels setanta i la seva tradicional posada en escena que caracteritza la flegma britànica (abans fins i tot de l'arribada de Margaret Tatcher al poder).

El llibre va tenir tant d'èxit que Sharpe va escriure quatre llibres més per a formar una peculiar pentalogia. Wilt ens ofereix també una bona ració d'humor anglès, ben apreciat pels catalans, però la seva lectura ens permetrà valorar com ha canviat el concepte d'humor i si la farsa que ens presenta Sharpe s'ha mantingut bé al cap del temps.  

Consulteu el dossier!

Codi 116: En imatges

 Amb aquest llibre no podíem deixar de recordar l'adaptació cinematogràfica que el prestigiós director Ang Lee va fer l'any 2021 del llibre de Yann Martel. 

Respectant el títol original, Life of Pi, Lee va apostar per una versió ben preciosista i brillant de l'aventura del jove nàufrag i el seu felí acompanyant, Richard Parker. Amb l'ajuda d'uns impressionants efectes especials que potencien el caire de faula o de conte infantil  de les seves aventures al bot, el director va aconseguir dotar la pel·lícula d'una personalitat molt marcada que fins avui encara recorden els espectadors. I sí, també es pren alguna que altra llicència.

Us deixem el tràiler per si voleu donar una primera ullada: