Codi 43 Bis : Tristram Shandy de Laurence Sterne

Un llibre per ser llegit en un club de lectura sempre ha de tenir unes característiques concretes. Per començar ha d'exposar un tema interessant o una narrativa innovadora (ha de tenir "material" per poder desenvolupar una bona tertúlia al seu voltant). Però també ha de complir una característica física força bàsica i és que no pot tenir una extensió de pàgines massa exagerada. La raó està clara: els participants d'un club de lectura tenen un temps limitat (màxim un mes) per llegir el llibre i s'ha d'intentar escollir llibres que suposin un esforç extra de temps. Això, ja us ho podeu imaginar, significa a la pràctica que molts llibres queden fora directament de la selecció. 

Aquest és el cas de Vida y opiniones del caballero Tristram Shandy escrit entre els anys 1759 i 1767 per l'escriptor irlandès Laurence Sterne en nou volums i amb una llargada de més de 600 pàgines. Com diu el títol, l'obra ens narra la vida, en primera persona, de Tristam Shandy des del seu naixement. A l'hora de la veritat aquesta mena d'autobiografia acaba convertint-se, gràcies a l'estil caòtic del narrador que trenca totes les estructures narratives tradicionals, en una barreja de diferents anècdotes dels personatges que l'envolten (pare, mare, oncle i criats entre d'altres) que crea una divertida història gens convencional que sembla no avançar narrativament i que inclús demana la participació del lector de forma activa (en forma de dibuix, ni més ni menys).

En fi,un llibre que, si no fos per la seva extensió, podria oferir alguna tertúlia gloriosa en qualsevol club de lectura (amb una mica d'inquietuds, això sí). 

Codi 43 : La filosofia com a tema

Un dels motius per escollir Càndid, a part de la seva condició de clàssic universal, va ser la seva característica de novel·la d'humor filosòfic que aportava un valor afegit per ser un tret poc habitual dins d'una novel·la de caire humorístic. Curiosament, això no vol dir que la filosofia sigui un tema "estrany" dins del gènere de novel·la. Tenim força exemples, alguns més clars que d'altres, on la filosofia juga un paper central.

Algunes d'aquestes novel·les són prou conegudes, com El món de Sofia de Jostein Gaarder que a partir d'una història de creixement de la protagonista es fa un repàs a la història de la filosofia. Després tenim algun altre clàssic com Jacques el fatalista de Diderot que a partir d'una relació de contes amb una reflexió al voltant del determinisme. Això sense deixar de banda obres com La nàusea de Jean Paul Sartre, El hombre sin atributos de Robert Musil (una obra monumental i inacabada), La condición humana d'André Malraux o Solaris d'Stanislaw Lem (que ja vam llegir en aquest curs).

Sí que és cert que aquest tipus de novel·la filosòfica es pot enquadrar normalment dins d'un conjunt molt més ampli de novel·les que reflexionen sobre la naturalesa i la identitat humana i que, al cap i a la fi, és un dels grans temes de la literatura.