Normalment podem identificar fàcilment a aquells autors que es dediquen clarament a la novel·la de gènere (ciència-ficció, fantasia, terror...) d'aquells que no ho són. Al cap i a la fi, les coordinades temàtiques de cada gènere ja permeten establir els límits entre les obres. Tot i així, hi ha escriptors que els agrada moure's en la frontera entre gèneres. Ja sigui per una forma de reivindicar la riquesa de la literatura o com una forma d'aprofitar altres recursos per les seves obres.
Michael Chabon és clarament dels primers. Amant de la literatura de gènere és habitual que les seves obres incorporin elements relacionats amb la cultura popular. No és estrany llavors que el seu llibre més conegut, Las asombrosas aventuras de Kavalier y Clay, tingui com a protagonistes a un parell d'autors de còmic americans que intenten triomfar en els Estats Units de la Segona Guerra Mundial gràcies al còmic de superherois. Un exemple clar de com incloure temes de fantasia dins d'un llibre costumista.
Tampoc és estrany que altres llibres d'ell transcorrin pel seva atractiu món de la sèrie negra. Com a exemple tenim aquest mateix El sindicat de policies jueu, Els misteris de Pittsburgh (la seva primera novel·la i que el va catapultar a l'èxit més immediat) o La solución final (un llibre que ret homenatge a les obres d'Arthur Conan Doyle).
Tot s'ha de dir, la seva darrera novel·la, Telegraph Avenue, es desenvolupa per camins més socials i fora de l'àmbit fantàstic ja que sembla que aquestes petites incursions en la novel·la de gènere han provocat que la seva obra es tingui menys ben considerada per la crítica.
