J.G.
Ballard va ser un cirurgià de la societat, capaç d'agafar un
símbol dels nostres temps i desconstruir-lo fins que es converteixi
en un catalitzador dels pitjors trets de la personalitat humana. Un
exemple d'aquest objectiu ho estem veient amb la lectura de
Bienvenidos a Metro-Centre on un centre comercial
esdevé un focus de moviment social i, sobretot, de moviment econòmic
i consumista. Però Ballard ja havia fabulat anteriorment sobre el
poder que tenen sobre les persones i la seva ment alguns elements de
la societat actual que tothom considera exemples de progrés.
Un dels
casos més interessants el va desenvolupar a High rise
(1975), que a Espanya es va traduir com El rascacielos, on
un gratacels es converteix en un aparador dels diferents nivells
socials existents i com es relacionen aquests estrats socials.
Distribuïts per nivells (quan més ric ets més amunt vius del
gratacels) i amb alguna zona comú que serveix de frontera, el que
hauria de ser una comunitat perfectament harmònica degenera poc a
poc en una zona de guerra social on diferents grups intenten mantenir
el seu espai i les zones comunes, que haurien de servir de zona
d'unió, es degraden fins a límits infrahumans. Tot i això, el
gratacels sobreviu sense cap ajuda externa ja que els habitants tenen
una tendència interna cap a violència (un tema que també surt a
d'altres llibres de Ballard) que els impedeix donar-se compte que
tot el que està passant és el símptoma d'una societat malalta.