Codi 110 : Literatura imaginària

 

Si Un lloc anomenat Antany destaca especialment és per l'ús d'un lloc imaginari per situar les seves històries. En aquest cas no estem parlant d'un món fantàstic com podria ser Narnia o Oz. No, en aquest cas aquest poble a mig camí entre la realitat i la màgia es situa clarament a Polònia i serveix com a vehicle per estudiar la història i les creences dels polonesos.

Però exemples d'aquest recurs tenim molts. Podríem retrocedir a un vell conegut com Thomas More i la seva Utopia, per exemple o repassar l'ús que autors sud-americans de realisme màgic van fer a les seves obres. Així tenim les comunitats imaginàries que autors com Juan Rulfo amb Comala, Gabriel García Márquez amb Macondo o Juan Carlos Onetti amb Santa María que permetien a aquests escriptors donar la seva visió particular i màgica de la seva cultura.

Finalment no podem deixar de banda al gran escriptor nord-americà William Faulker que ja el 1929 va crear el comtat de Yoknapatawpha que situa a prop del Mississipí i on l'autor representa històries amb tots els trets característics (violència inclosa) del sud dels Estats Units.

Així que, si us ha agradat aquesta forma de narrar, teniu on remenar!

Codi 110: Un lloc anomenat Antany d'Olga Tokarczuk

Amb la lectura d'Un lloc anomenat Antany ens tornem a retrobar amb una altra guanyadora del Premi Nobel de Literatura (no fa tant havíem llegit, per exemple, a Annie Ernaux), la polonesa Olga Tokarczuk. I ho fem amb un llibre que parteix d'una proposta habitual en alguns autors: la creació d'espai imaginaris (però molt propers a la realitat) que serveixen per crear metàfores del món real. William Faulkner, amb el seu comtat fictici de Yoknapatawpha, va fer servir aquest recurs d'una forma força extensa.

Tokarczuk planteja aquest espai geogràfic a mig camí entre la realitat i la màgia per reflexionar sobre la història del seu propi país. Per aquest motiu, al llarg de les diferents històries que conformen el llibre podem trobar des de personatges pintorescos, a l'ocupació militar del poble al llarg de la història per exèrcits russos o alemanys.

El dossier us servirà de punt de partida.

Codi 109: Parlem de l'Ulysses de James Joyce

Més enllà de la història de llibreria i la seva propietària, la Sylvia Beach, el llibre té un protagonista força peculiar en forma de llibre. Ens referim, està clar, a l'Ulysses de l'escriptor James Joyce. Un llibre cabdal de la literatura universal que, com hem pogut llegir, va patir força entrebancs per arribar a ser publicat. 

És un llibre molt avançat al seu temps. Tant que, segurament, va ser incomprensible per a la majoria dels lectors de l'època. I no estem parlant aquí de la seva narrativa avantguardista que l'ha convertit en un llibre quasi maleït i un repte impossible per a milers d'agosarats lectors. No, estem parlant que aquesta obra va traspassar moltes línies vermelles i es va convertir en un experiment narratiu que, com diuen el llibre, bàsicament era una obra d'art.

A priori no és un llibre que es pugui llegir en un club de lectura (no patiu) però us recomanem llegir com a mínim el primer capítol per entendre la genialitat de Joyce i per copsar la dificultat que implica l'obra pel lector. I, potser, entomar aquest repte us agradarà i tot!

Us deixem una fotografia de l'edició original de Shakespeare and Company, per si teniu curiositat.

Codi 109: La llibretera de París de Kerri Maher

Posem en marxa el curs 2024-2025 amb la primera de les lectures escollides per les nostres participants. I ho fem amb una obra on la literatura és protagonista. La llibretera de París de Kerri Maher ens explica la història d'un establiment de París que, a part de ser lloc de trobada habitual dels nord-americans que vivien a la ciutat, va ser protagonista en la publicació d'una obra cabdal de la literatura universal: L'Ulisses de James Joyce. Un llibre que va ser, a la vegada, tota una innovació i també un escàndol i que va estar censurat i qüestionat durant molt de temps.

També és un llibre que, degut a la seva aposta narrativa, ha esdevingut un d'aquells reptes majúsculs que ha aconseguit derrotar a molts lectors. Ho heu intentat algun cop?

Aquest llibre, per la seva banda, és molt més amable. Si voleu saber una mica més, teniu el corresponent dossier a la vostra disposició.

Curs 2024-2025 : Tu tries!

Després de dotze anys proposant temes en les programacions del Club de Lectura Pla 9, des de la Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura hem decidit per aquest curs (només) fer un canvi de dinàmica. Fins ara era la biblioteca qui escollia els llibres i construïa un menú a partir del tema escollit, però sempre al voltant d'una idea clau: el club havia de servir per reivindicar, descobrir i recuperar títols i noms que no són habituals a la resta de clubs de lectura. Això, per descomptar, comporta un risc perquè la majoria de llibres són apostes de la biblioteca amb, normalment, un resultat incert (que també és la gràcia d'aquesta dinàmica). D'alguna forma el conductor del club assumeix la pressió de saber que de l'èxit de la proposta pot dependre el futur del club. No és una feina fàcil i no sempre s'encerta!

Per això per aquest any vam pensar elevar l'aposta i fer un canvi de rols: vam pensar en convertir a les nostres tertulianes en programadores. Els hi vam demanar que escollissin un llibre que pogués adient per un club de lectura. Aquest fet ja és un primer filtre: què és un llibre "de club de lectura"? Tal i com ho veiem des de la biblioteca l'obra ha de tenir un tema que enganxi i generi debat i ha d'aportar un coneixement literari (ja sigui pel gènere, el nom de l'autor/a, la forma d'estar escrit). En poques paraules, ha d'aportar "alguna cosa" al lector. I d'un extensió limitada és clar, que hem de pensar que s'ha de llegir en un mes. Això sí, no vam indicar cap temàtica per deixar una mica de llibertat als participants.

Un cop vam tenir totes les propostes, vam fer un petit sorteig i, al final, vam tenir la programació d'aquest any. Ja la podeu consultar! Així que aquest any, i sense que serveixi de precedent, tenim una oferta força eclèctica amb llibres prou coneguts (El perfum, Wilt, La meva família i altres animals) i d'altres més actuals (La llibretera de París, La niña del faro o El fill del perruquer). Fins i tot tenim a Pere Calders amb un recull de contes (una experiència nova)!).

És un menú fet amb tota la intenció i "carinyo" perquè agradi al grup. Ho aconseguiran?

Resum temporada 2023-2024

El passat mes de juny vam tancar el curs 2023-2024 dedicat a temes actuals. Amb un títol tant expressiu com "Quin món, aquest!" vam construir una programació per agrupar novel·les que tractaven temes de gran actualitat com la salut mental, el paper de la dona, la identitat de gènere o els abusos. Aquesta idea es complementava amb una altra: que la literatura evoluciona i que la forma (i el temes) que es tracten actualment també poden ser innovadors o com a mínim diferents. Així que la majoria de llibres s'havien escrit els darrers anys i això va generar un bon debat al voltant de les diferències generacionals.

Ja entrant en matèria segurament els llibres més valorats van ser Dona al punt zero de Nawal Sadawi, un relat terrible (i real) sobre la situació de les dones a Egipte, Eleanor Oliphant está perfectamente de Gail Honeyman que ens va oferir una visió amable (a vegades massa) de la soledat i la salut mental i la crítica de l'exposició en xarxes socials dels infants que ens va narrar Delphine de Vigan amb Els neis són els reis.

En un segon esglaó tenim els llibres que van ser prou valorats però sense arribar als anteriors com Milkman d'Anna Burns on l'autora, amb un experiment força reeixit, explica la història de la Irlanda dels temps de l'IRA (una història que tractava molt temes diferents i que ens va servir per iniciar el curs), Reunió de batxillers de Franz Werfel, un clàssic que ens mostrava que problemes com el bullying ja fa molts anys que existeixen o Canteu, esperits, canteu de la nord-americana Jesmyn Ward que, com a final de curs, tractava el tema de la desigualtat que, al cap i a la fi, era el tema que uneix tots els llibres del cicle.

Finalment, sempre tenim algunes propostes que no acaben de quallar. Aquest any han caigut en aquesta categoria obres com El solc de Valérie Manteau que per alguna raó no va acabar de comunicar bé la seva crítica a l'autoritarisme (a Turquia en aquest cas), el monòleg de Katharina Volckmer La cita, que amb esperit transgressor tractava tantes situacions diferents que perdia part de la seva potència o, sobretot, En aquest món, per un moment som grandiosos un llibre degut a la seva narrativa dispersa i amb certs abús de "tocs artístics" va fer naufragar la història autobiogràfica de l'autor, Ocean Vuong, sobre la seva homosexualitat i el origen immigrant. Una llàstima!

Som conscients, però, que així són els clubs de lectura. Totes les nostres propostes tenen un sentit dins de la programació però després els autors les han de poder defensar amb la seva narrativa. I també han de quadrar amb els gustos dels participants. Però això permet unes tertúlies ben variades i sempre animades. I per això, com sempre, donem les gràcies al nostre grup que entomen les nostres "bogeries" amb l'interès per veure com els farem patir o gaudir cada mes.

Bé, al menys fins aquest any com podreu comprovar amb el cicle que tenim preparat pel curs 2024-2025!

Codi 108: Teoria de la desigualtat

 Canteu, esperits, canteu de Jesmyn Ward és un llibre de denúncia de la desigualtat (econòmica, de nivell de poder, de drets...) i, d'alguna forma, resumeix el tema de fons de tots els llibres que hem llegit aquest curs Perquè darrera de tots els conflictes actuals i passats el que hi ha és un exercici d'abús per part del sistema sobre les persones. I si tenim en compte que els nivells de desigualtat mundial cada vegada són més acusats, ja podem imaginar que combatre aquest fet es converteix en cabdal pel futur de la humanitat (d'aquí que hagin sorgit iniciatives com els Objectius de Desenvolupament Sostenible).

Però per combatre primer s'ha de comprendre i ho podem fer de la mà d'un economista francès que s'ha especialitzat en aquest tema i analitza exhaustivament el fenomen de la desigualtat. Ens referim a Thomas Piketty que amb obres com L'economia de les desigualtats o Una breu història de la desigualtat teoritza des de diferents punts de vista (ja heu vist com els dos títols són d'alguna forma complementaris). El primer permet, a més, una primera lectura al voltat del tema i ofereix ja una solució amb el concepte de redistribució al centre.

Finalment, us volem recomanar un darrer llibre que es relaciona directament amb l'obra de Ward: White Trash de Nancy Isenberg explora l'Amèrica profunda i la diferència de classes analitzant aquest grup social format per gent amb pocs recursos que viu en llocs amb poc desenvolupament econòmic però que, actualment, signifiquen un potent grup social a l'hora de votar pels candidats més retrògrads i conservadors que, d'alguna forma, representen els seus valors.

Tots aquests llibres els podeu trobar al fons de la biblioteca.