Curs 2025-2026 : En el pot petit...

 

...hi ha la bona literatura?

Un dels comentaris habituals en el nostre club de lectura és la impossibilitat de programar llibres de més de 350-400 pàgìnes en un club de lectura per la dificultat real de llegir una obra d'aquesta extensió en un mes (el temps entre tertúlies). Alguna vegada, fins i tot, hem fantasiejat amb la possibilitat de crear un club de lectura per aquest tipus de llibres i poder fer justícia amb obres que normalment queden excloses dels clubs.

Però també és cert, que la indústria editorial ja fa temps que presenta un cas extrem de "paginitis" i, sobretot quan parlem dels llibres més populars,, es porta a terme una política d'intentar oferir una experiència lectora el més àmplia possible però a costa, moltes vegades, de la qualitat de l'obra. Arribats a aquest punt, on molts lectors valoren l'extensió del llibre com una valor afegit, on queden els llibres curts? Títols que tenen, en principi, les idees clares i que no necessiten 500 o més pàgines per fer-nos gaudir de la seva història.

És per aquest motiu que el curs 2025-2026 del Club de Lectura Pla 9 estarà dedicat als llibres curts. Cap de les nou propostes que componen la programació superen les 150 pàgines (i amb lletra força gran) i uns poquets no arriben ni a les 100. 

En aquests llibres valorarem l'habilitat de l'escriptor/a per elaborar una història curta sense artificis i sense estendre injustificadament la narració. Parlarem sobre si els personatges estan ben definits i han tingut espai per "créixer" i, sobretot, si el llibre tenia un missatge clar i si s'ha fet arribar als lectors amb perícia.

Com sempre, la nostra programació intenta ser el més equilibrada possible oferint obres més clàssic (El túnel d'Ernesto Sábato, per exemple) amb d'altres actuals (Harvey d'Emma Cline) amb l'objectiu de copsar també si el llibre curt, com a subgènere, segueix sent atractiu per a les noves generacions. Teniu la programació a la pàgina corresponent per si li voleu donar un cop d'ull.

A final de curs "veurem" quins llibres han funcionat i quins s'han quedat "curts" :).

Resum temporada 2024-2025

Com ja sabeu, aquest curs vam decidir canviar la dinàmica habitual del club i proposar un petit repte a les persones que, fidelment, participen al nostre club. Aquest és un espai de lectura que exigeix tenir una mentalitat oberta, capacitat de lectura i, sobretot, una certa dosi de resistència al patiment :). Per això, aquest cop vam decidir “alleugerir” la càrrega de lectura i donar veu, per primer cop a les nostres tertulianes. Així que vam convertir-les en programadores: cadascuna de les persones participants havien de pensar una proposta que pogués ser interessant llegir entre tots. Això sí, la biblioteca va marcar uns criteris bàsics i, a través d’un concurs, vam escollir la programació del curs 2024-2025.

Lògicament, això va oferir un resultat més eclèctic, més a prop d’un club de lectura clàssic, amb lectures sense un eix comú i una llista que oferia lectures per a tots els gustos. Vam tenir clàssics però també obres actuals, així com una bona oferta de diferents gèneres: de la novel·la història als contes passant per narracions autobiogràfiques o el realisme màgic. Fem un repàs?

Vam obrir el curs amb un novelització d’una història real: els esforços per publicar per primer cop el legendari Ulysses de James Joyce. L’escriptora Kerri Maher amb La llibretera de París va donar veu a les protagonistes de la llibreria. Una història amable que ens va oferir un fragment d’història de la literatura. 

A continuació vam viatjar amb la Premi Nobel Olga Tokarczuk a Un lloc anomenat Antany, un poble imaginari que ens explicava a través de la boirina del temps i de la fantasia part de la història polonesa dels darrers segles. Un llibre una mica més exigent pels salts temporals però d’una qualitat literària incontestable.

El mateix es podria dir de El perfum de Patrick Süskind, un clàssic dels clubs de lectura d’arreu, que vam recuperar pel nostre. Una lectura d’un altre temps, potser, però que conserva la seva capacitat d’incomodar al lector.

La següent lectura, que ens va permetre acollir per primer cop a una autora com Jeannette Winterson amb La niña del faro, va ser una interessant faula que destacava sobretot per una primera part del llibre molt potent sobre la capacitat hipnòtica de les històries. Quin millor llibre per a un club de lectura?

També vam llegir un altre llibre amb pedigrí: La meva família i altres animals de Gerald Durrell que més d’un cop havia estat a punt de ser programat en aquest club. Històries familiars molt particulars i, a estones, prou divertides a les que, hores d’ara, la part naturista potser li passa una mica de factura.

El fill de perruquer de Gerbrand Bakker va ser una interessant aproximació a la literatura neerlandesa i amb certs tots polèmics que vam donar prou joc el dia de la tertúlia. Recomanable!

Anant una mica a contracorrent vam tenir els contes de Pere Calders recollits a Un estrany al jardí. Va ser el primer cop que ens vam atrevir amb aquest gènere (no sempre fàcil en els clubs de lectura) però va servir per reivindicar un dels autors catalans de referència. Això sí, el costumisme de la seva època pot haver perdut força actualment.

No li passa el mateix a la fantasia d'Història de Pi de Yann Martel. Un llibre més que reconegut ique segueix donant encara bones estones a qualsevol tertúlia literària gràcies a una faula que amaga molt més del que sembla.

Vam acabar l’any de la mà d’un altre clàssic: Wilt de Tom Sharpe. Potser ja no retrata l’Anglaterra actual en cap sentit però la seva crítica de la societat segueix sent actual perquè hi ha algunes coses que mai canvien! I d’altres de les que feia paròdia l’autor potser han anat a pitjor i tot (com el postureig social).

Com veieu, hem tingut lectures per a tots els gustos! Això ens ha servit per tenir un any força entretingut on el grup va participar de bon grat en el joc i que, com sempre, destaca per la seva implicació en el dia a dia del Pla 9 tot i que, al llarg de l'any, hagi hagut algunes dificultats logístiques.

L'any que ve tornarem a la dinàmica habitual, però gracies als membres del club (a tu que potser estàs llegint això!) aquest curs el recordarem amb molta estima.

Codi 117: La nissaga "Wilt"

 Probablement (i de llarg) Wilt sigui el llibre més conegut de Tom Sharpe. Va tenir tant d'èxit (i una adaptació cinematogràfica protagonitzada pels còmics anglesos Smith i Jones) que l'autor va arribar a escriure fins a quatre novel·les més amb els títols Las tribulaciones de Wilt, ¡Ánimo Wilt!, Wilt no se aclara i La herencia de Wilt. Totes han estat publicades per l'editorial Anagrama i, com no, serveixen per gaudir (o no) de les desgràcies i embolics habituals del protagonista que tracten del fracàs social i professional en la grisa societat anglesa. 

És cert que Sharpe va trigar trenta-tres anys en escriure aquestes obres (del 1976 al 2009), així que podem assumir que, com a mínim, l'autor s'ho va prendre seriosament. Així que, si us ha agradat la "fórmula Wilt" teniu més històries al vostre abast.

Informació sobre Tom Sharpe a l'editorial Anagrama.

Codi 117: Wilt de Tom Sharpe

 I per acabar el curs recuperem una de les obres cabdals de la literatura d'humor del segle passat. El llibre que ho va començar tot per a Tom Sharpe: Wilt! Aquesta primera obra, que parodia la societat gris de l'Anglaterra de finals dels setanta i la seva tradicional posada en escena que caracteritza la flegma britànica (abans fins i tot de l'arribada de Margaret Tatcher al poder).

El llibre va tenir tant d'èxit que Sharpe va escriure quatre llibres més per a formar una peculiar pentalogia. Wilt ens ofereix també una bona ració d'humor anglès, ben apreciat pels catalans, però la seva lectura ens permetrà valorar com ha canviat el concepte d'humor i si la farsa que ens presenta Sharpe s'ha mantingut bé al cap del temps.  

Consulteu el dossier!

Codi 116: En imatges

 Amb aquest llibre no podíem deixar de recordar l'adaptació cinematogràfica que el prestigiós director Ang Lee va fer l'any 2021 del llibre de Yann Martel. 

Respectant el títol original, Life of Pi, Lee va apostar per una versió ben preciosista i brillant de l'aventura del jove nàufrag i el seu felí acompanyant, Richard Parker. Amb l'ajuda d'uns impressionants efectes especials que potencien el caire de faula o de conte infantil  de les seves aventures al bot, el director va aconseguir dotar la pel·lícula d'una personalitat molt marcada que fins avui encara recorden els espectadors. I sí, també es pren alguna que altra llicència.

Us deixem el tràiler per si voleu donar una primera ullada:

 

Codi 116: Història de pi de Yann Martel

 Hi ha llibres que, tard o d'hora, estan destinats a aparèixer en la programació d'un club de lectura. Aquest és el cas de Història de Pi de Yann Martel. Un llibre que va aparèixer cap el 2002 però que, d'una forma o una altra, ha seguit present en la ment dels lectors (la seva versió cinematogràfica també va ajudar és clar).

Les aventures de Pi, el protagonista, compartint un bot salvavides amb un tigre anomenat Richard Parker, segueixen atraient lectors atrets per aquesta mena de faula moral que diu molt sobre la vida, la religió o la veritat.

És curiós, a més, que és un llibre d'un autor que, després de l'èxit d'Història de Pi, no ha acabat de "trencar". Però vaja, no tothom pot dir que ha publicat un llibre com aquest. I això ja és molt.

I no ens oblidem del dossier.

Codi 115: Un estrany al jardí de Pere Calders

 Pel mes d'abril la lectura no podia ser més única. Estem parlant del recull de relats Un estrany al jardí  (un gènere que fins ara no havíem explorat) escrit per un autor català de renom (Pere Calders) però amb una narrativa molt marcada per la seva època. 

Els relats de Calders encara avui mantenen aquell esperit transgressor que oferia la literatura del seu temps on es barrejava la crítica social amb cert surrealisme i, sobretot, oferia una imatge molt irònica de la societat catalana que l'envoltava. Un camí que també el vam veure en escriptors com Jesús Moncada o que seguirien després grans noms com Quim Monzó o Sergi Pàmies.

I, realment, llegir relats no és el mateix que apropar-se a una novel·la. Així que és tot un repte!

Per a més informació, podeu llegir el dossier.